Demà cursa a Pallejà

Després de pensar-m’ho bastant (degut a la previsió de calor que hi ha) vaig decidir apuntar-me a última hora  a la cursa de Pallejà, que, sinò m’animo per Montbui, serà la última que faci abans de l’estiu.

La de Pallejà és la 33a edició d’una cursa bastant plana on el meu principal objectiu és batre la meva marca personal, que està a 54.35. Aquest matí m’he dedicat a traspassar el mapa que surtia a la web de la organització a la web de Mapmyrun per poder veure on hi ha les pujades i les baixades. I aquí en tenim els resultats:

La cursa es va desenvolupant tota l’estona en carrers paral·lels, en un sentit hi ha ascens i en l’altre descens. Bastant sencill per enrecordar-se on s’ha d’apretar, on es pot descansar i tal…

Esperem que demà la calor no ens jugui una mala passada!!

Fotos d’Abrera

Després de passar una semana de la cursa d’Abrera, per fi han penjat les fotos oficials. Això de les fotos fa gràcia perquè veus coses que a la carrera no t’ha donat temps d’apreciar.

El temps oficial de la cursa va ser 56.10, quedant en la 285 posició.

Els 5 primers kilòmetres els vaig fer amb 26.20, el meu ritme normal d’entrenament, que corresponen a una velocitat de 11,39 km/h, en aquesta volta vaig quedar el 266.

La duresa de la cursa va fer que a la segona volta al circuit punxés fent casi 30 minuts (29.51) a una velocitat de 10,05 km/h, perdent 21 posicions respecte la primera volta.

La cursa m’ha servit per guanyar experiència. Era una cursa bastant dura i volia saber la sensació que tindria al enfrontar-me a ella. Entre la calor, les pendents i la manca de referències m’han servit molt per anar sumant kilòmetres i sensacions.

Ahir dia 23 vaig anar a Olesa a veure la Cursa del Foc, Cursa que no vaig poder participar per tenir examen a les 17.00 h. a Barcelona. Vaig arribar amb la carrera començada i vaig poder apreciar el bon nivell de corredors que hi havia. N’hi va haver una gran quantitat que van baixar de 40 minuts. Una fita que ara em sembla increible! Al veure’ls em van entrar moltes ganes de tornar a fer una cursa abans de l’estiu. Aviam si m’animo el diumenge que ve a anar a Pallejà! Tinc tres dies per pensar-ho.

Segona cursa completada!

Acabo d’arribar de completar la meva segona cursa, la IV Cursa Popular d’Abrera. Una cursa que es caracteritzava per dues pujadetes que deu ni do i una última que t’acabava de rematar. Fins a l’últim dia no em vaig decidir apuntar-m’hi perquè la trobava massa complicada pel meu nivell, però vaig considerar que participar-hi em faria viure una experiència nova on podria apendre moltes coses i així ha estat!

La cursa començava a les 9.30 h. del matí al parc que queda just darrere de la Biblioteca d’Abrera, hi he anat una hora abans per tal d’escalfar correctament i poder garantir de tenir les plantilles ben posades, ja que últimament tenia sobrecàrregues que les relaciono amb dur les plantilles mal ubicades. Al escalfar ja m’he donat compte de dues coses: que estava prou bé, no em feia mal res i que passaria molta calor.

Comença la cursa, tenia la idea de seguir un ritme constant de 5 km/min sense embalar-me massa a les baixades per evitar sobrecàrregues al genoll. He pogut aguantar bé el ritme (inclús adelantava a gent) els 4 primers kilòmetres, fins arribar a la pujada final mortal. Per no gastar energia he decidit caminar deu passos a ritme ràpid i seguir corrent quan es tornés a aplanar el terreny, així ho he fet completant la primera volta més o menys en 26 minuts (falta confirmació de temps oficials), un temps força bo. Els km 5 i 6 els he passat força bé fins a la pujada de després de la terra del km 7… era bastant dur (ja ho havia comprobar dies abans) i m’he notat molt falt d’energia, ja notava que m’anava adelantant gent i no he conseguit córrer en grup en aquests km durs. L’habituallament del km 8 m’ha jugat una mala passada, s’havia acabat l’aigua en el moment que més la necessitava!! Feia massa calor i necessitava, no només l’aigua per hidratar-me, sinò per mullar-me una mica tot el cos abans de la pujada final. He arribat bastant desgastat a la pujada final on he hagut de fer 30 passos caminant per superar-ho i un cop superat ja a bon ritme fins a la meta, en total (segons el meu crono) 56’10. L’objectiu era fer 55″, no ha pogut ser per ben poc. Tot i així molt satisfet per l’experiència de fer una cursa una mica més dura que les planeres.

Curiosament el que em fa més mal són els mugrons! Amb la calor i el roze de la roba se’m han irritat molt fent un mal molt molest.

De moment penjo aquesta única foto que tinc, suposo que ens els pròxims dies tindrem les de l’organització

Apuntat a la segona cursa!

Al de final sembla que m’hagi tornat boig, us explico: ahir vaig anar a probar el circuit d’Abrera per saber si era capaç de fer-lo amb garanties i la veritat és que vaig quedar molt decepcionat. El temps que vaig fer va ser millor que el d’Igualada, però em vaig trobar molt malament tant en les baixades (dolor de genoll) com a les pujades (falta d’energia). A mig córrer ja vaig decidir que no m’apuntaria, que no seria capaç de fer-la dignament. Encara que les sensacions no fóssin bones, vaig decidir consultar-ho amb el coixí. Avui, el primer que he fet al llevar-me, ha estat apuntar-m’hi. Trobo que, a pesar que patiré molt, pot ser una experiència molt enriquidora. Ho probarem, aviam si aconsegueixo almenys baixar de 55 minuts.

Demà torno al camp de batalla a probar-me i al tornar faré l’anàlisi…

Dia per oblidar

Avui ha sigut un d’aquells dies que agafaria els trastos i deixaria de fer Running, en resum: un mal dia.

Tots els factors estaven de cara: des del divendres sense fer esport, de vacances de la feina, dia relaxat a casa estudiant, bona alimentació, cos i ment descansats… amb tot això he decidit anar a fer una ruta de 9 km amb fortes pendents en els primers 3 km. Encara no arribava al km que ja he vist que avui no seria el meu dia… el soli se’m carregava moltíssim, cosa que abans em passava molt i des de que duc plantilles ja era lliure d’aquest mal. He hagut de parar al 1,5 km a estirar… quan he seguit ja he hagut de tornar a parar, les cames no em seguien el ritme que volia imposar el meu cap. “Es pujada” pensava “Camina una mica i a la baixada ja et trobaràs millor”. Passem la gran pujada i arriba l’esperada baixada trobant-me igual o pitjor… he fet una mica més de la meitat del circuit, en total 6,6 km, corrent a menys de 6 min/km, una sorpresa, ja que em pensava que els temps, havent caminat bastanta estona, serien pitjors.

La part positiva de la sortida, ha estat poder apreciar els bonics paisatges que m’envoltaven. Montserrat és màgica i tots els voltants d’Esparreguera també.

Demà segurament aniré a recórrer una ruta nova… aviam si estic millor que avui.

Preparant nous reptes.

Ja fa una semaneta de la primera cursa i estic ja preparant la següent. Encara no estic apuntat, però tot apunta que serà el diumenge vinent a Abrera. M’estic esperant a apuntar-me perquè des de que vaig veure que el meu físic podía aguantar fer els 10 km (a Igualada era el primer día en ma vida que en feia 10), vaig decidir començar a entrenar per augmentar el ritme fent Farlek, el qual encara no he aconseguit fer correctament.

Dilluns vaig fer una sessió suau de recuperació que em va anar molt bé, vaig aconseguir baixar agulletes i posar els isquios al seu lloc. Amb la tonteria vem fer 5 km amb mitja hora amb molta facilitat, tot i anar amb companys que no estan massa entrenats. El dimecres vaig decidir fer Farlek, la idea era fer un escalfament de 10-15 minuts, seguidament estiraments i llavors començar amb 5 minuts a ritme suau, 1 minut a ritme ràpid… i això fins a 4 vegades. A la segona sèrie vaig veure que ja no podia, duia 25 min a ritme suau incorporant dos a ritme ràpid entremig després d’una dura jornada laboral! Vaig acabar complentant els 5,5 km del circuit a ritme de carrera amb algo menys de mitja hora. La tercera sessió de la semana va ser ahir divendres, vaig fer un circuit que tenia moltes ganes de fer, una mica dur al principi, i amb molta baixada al final. La ruta començava a l’esglèsia pujant fins a Can Roca, un cop allà cap al desguaç de cotxes, passant la gasolinera i el Mackintosh i travessant la carretera i arribant a la Vinya Vella (punt més alt del circuit). En total 4 km de pujada amb 80 metres de desnivell, una proba de resistència per les meves cames, superada perfectament. Un cop allà un tram de baixada, d’1,5 km fins arribar a les oliveres de la Plana, lloc habitual d’entrenaments. Per allà dins a fer un dels circuits que hi ha, arribar a la pista de bàsquet per beure una mica d’aigua i pujar novament per la carretera per baixar pel carrer Montserrat, girar la Patronat i acabar a la plaça de l’esglèsia. En total algo més de 8 km en 44,10 minuts. Un ritme que si el mantingués en carrera podria baixar la marca d’Igualada.

Al fer aquest circuit i acabar amb molta energia, m’ha animat a apuntar-me a Abrera… tinc fins dimecres de temps. Espero ser-hi i millorar la marca personal.

Primera cursa superada!

Ahir dissabte i després d’haver començat l’entrenament fa un mes just, vaig aconseguir superar la meva primera cursa de 10 km.

La cursa va ser la ‘Igualada Urban Night Running’, una cursa nocturna a Igualada patrocinada per l’empresa local ‘Punto Blanco’. La cursa era un recorregut urbà pel centre d’Igualada de 5 km on els que estavem apuntats a la de 10, feiem el recorregut dues vegades.

Em va anar bé que aquesta fós la meva primera, en primer lloc perquè hi havia molta participació i de molts nivells cosa que animava, ja que hi havia molta gent menys preparada que jo (es veia a simple vista). En segon lloc perquè era una cursa amb pocs desnivells, o més ben dit, molt menys desnivells que el que tenim a Esparreguera, és a dir, a tots els entrenaments. I en tercer lloc, tenia un company al costat corrent al meu ritme, cosa que animava bastant i ajudava a tirar endavant.

Vem començar a un ritme molt fort on em vaig trobar molt còmode, passant als primers kilòmetres a 4”46′, 4”56” i 4”45′ uns tres kilòmetres a un ritme molt constant i molt fort. A partir del km 3 ja entravem al centre d’Igualada on el terra era de pedres adosades i vaig baixar el ritme fent 5”24′ i 5”42 per completar la primera volta. Vaig acabar la primera volta amb molta sed. Gràcies al habituallament em vaig poder refrescar i seguint endavant. La segona volta va ser més lenta (normal), corrent als ritmes que mantenia en els entrenaments: 5”56 en la baixa del passeig Verdaguer, 6”04 amb la pujada (el ritme més lent) i al entrar al centre vaig conseguir estabilitzar una mica amb 5”46, 5”28 i 5”43. Curiosament el tram que més baix patir va ser el kilòmetre 8-9 i vaig aconseguir 5”28 de ritme, el millor temps de la segona volta.

Els últims metres de la cursa, la vaig acabar a sprint intentant baixar dels 55”00′ cosa que vaig aconseguir, ja que el temps total van ser 54’35” molt per sota del que m’esperava fer.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Al acabar vaig veure que els 11 entrenaments que m’han dut a la cursa m’han ajudat molt. He corregut casi tota la cursa per sota dels temps que m’esperava. Un bon debut. Ara a preparar la próxima.

Dades:

Resultat: 54’35”

Objectius: Acabar la cursa. No quedar últim. Baixar de 60’00”

Sensacions: Necessitat de beure aigua al km 4. Patiment entre els km 8-9 de la cursa. Podria haver allargat més l’sprint final.

De zero a cent!!!

Benvinguts al meu nou blog: de zero a cent!

Primer de tot em presento: sóc un noi de 26 anys que tot just fa un mes va decidir començar a ‘competir’ en el món del running. Competir entre cometes, ja que, per mi, la competició no consisteix en superar als altres rivals, sinò a vèncer les pròpies barreres que ens autoimposem. La meva primera barrera a superar ha estat el sedentarisme (d’aquí el nom del blog: de zero a cent), una barrera que tenim molta gent i un cop superada, et dons compte que l’esport no serveix només per posar-te en forma, perdre kilos, moldejar la figura… sinò per sentir-se millor un mateix i gaudir amb altre gent d’un activitat física.

Aquest blog a part de servir per explicar les meves experiències, vull que serveixi per demostrar que qualsevol persona amb una mica d’interès, pot arribar a disfrutar del córrer ‘sense cansar-se’. Com us he explicat tinc 26 anys, mai he fet massa esport de forma continuada, vinc arrossegant problemes de genoll i fascitis plantar i potser estic amb algun kilo de mes… així que segurament sigui com tu! Com el que està al sofà o davant de l’ordinador pensant que això de fer esport és difícil, doncs no es així! Agafa les bambes, tria un circuit curt i que et sembli interessant, proposat un objectiu i a entrenar!! En poc temps ho acabaras disfrutant com jo ho estic fent ara…