Clonant MMP a Bombers

Una setmana després em torno a posar un dorsal. Feia anys que no feia dos 10k’s seguits i mira… encara li agafaré el ‘gustillu’.

Avui tocava fer la Cursa de Bombers, una cursa que, tot i ser de les clàssiques, corria per segona vegada. L’any passat vaig aconseguir consolidar el sub45 amb l’ajuda d’en Kevin i aquest any he aconseguit consolidar altres coses que aviat us explicaré.

d017827c-9e97-494a-af3f-1da52b219324

Com sempre, he tingut la gran sort de compartir l’experiència amb els col·legues del BCTeam. Gent que m’ajuda a seguir motivat i a millorar dia a dia.

Hem aconseguit fer un grupet “sub43”. Ho poso entre cometes perquè jo era, clarament el més fluix i el que mai havia sigut sub43. Avui tocava apretar-se una miqueta més i començar amb ells crec que era una bona decisió.

752b796c-f249-4020-b251-3a99fe228cc0

La Cursa ha començat amb molt ambient, tal i com ens té acostumats Bombers. Hem sortit una miqueta flipats, si… però com sempre passa els primers km’s d’aquestes Curses es corren sols.

1906 Cursa Bombers

Al km1,5 aproximadament ja entràvem al Paralel. Quants records venien al cap de la Marató! A diferència d’aquell dia, avui anava molt ben acompanyat i, sobretot molt més fresc. Pugem flipadillus, però contenint una miqueta.

Cursa Bombers (454)

Sobre el 3 ja tombem per Floridablanca per trobar-nos amb Gran Via. Aquí ens surt el parcial més ràpid (3:58) i crec que és el parcial més ràpid “d’entre-Cursa”, és a dir, parcial del 2 al 8.

0055 Cursa Bombers

La Gran Via se’m fa feixuga, i aquí ja perdo el grupillu de màquines en que m’he ajuntat i començo a anar “a la meva bola”. Passo el km5 amb 21:20 (a 4:16min/km). 10 segons més lent que la setmana pasada… però la setmana pasada no teniem el Paralel!!

0620 Cursa Bombers

Fins el km7 toca “aguantar” la Gran Via. Baixo ritme perquè em noto que vaig molt pujat de revolucions lluitant per no pujar de 4:30 (faig 4:23 i 4:27 de parcials). Deixem la Gran Via i encarem el tram on vaig petar l’any passat.

Estic bastant cansat i entre mi penso que ja és impossible baixar de 43, objectiu inicial abans de començar. Fins al 9 pateixo bastant i faig el meu pitjor parcial (4:37).

3429 Cursa Bombers

El darrer km és en baixada. Vaig una mica curt de forces, però intento anar el més ràpid possible. Faig microcàlculs mentre miro el rellotge i penso que també se’m escaparà el MMP.

3436 Cursa Bombers

Acabem Via Laietana i intento esprintar una mica més, però estic fós. Arribo als darrers metres, passo meta, miro el crono i… pam!! 43:23, la mateixa marca exacte que la setmana pasada. Empato MMP!

Anuncis

MMP i triplet a la butxaca

Qui ho diria de mi! Un mes després de la Marató de Barcelona m’he tornat a posar un dorsal. L’experiència em deia que després d’una Marató entrava en un periode de crisi post-maratoniana i trigava 5 mesos en posar-me de nou un dorsal. Així va passar tant a Berlín com a València. Però no ha passat ara! sembla que el meu cos (o cap) està canviant, esperem que en positiu.

La recuperació de la Marató ha estat molt millor que en les altres dues. No he tingut cap problema muscular i gràcies a Fisioteràpia Revers m’han deixat com a nou. No he passat pel fisio cap dia durant la preparació de la Marató i m’han trobat molt i molt dur cosa que potser (o segur!) em va perjudicar en els problemes que vaig tenir a la Marató de Barcelona.

He tornat a entrenar una setmana després sense cap seqüela. També he tornat al gimnàs on, apart de fer cames i core, he optat per fer circuits per enfortir tot el cos. De moment estic molt content ja que he guanyat força bastant ràpid i inclús penso que m’ajuda a “movilitzar” parts del cos que utilitzo menys.

Després de la Marató em vaig inscriure a tres 10k per aquests mesos. El primer ha estat aquest dissabte a la tarda/vespre a l’Hospitalet, on l’any passat ja vaig fer MMP. He entrenat, però no ho he fet amb massa intensitat ni volum, de fet, he anat sortint de forma discontinua i fent fartleks a la meva bola. Cada cop que surto a córrer em trobo millor, no sé si serà la pèrdua de pes, que he guanyat força o que estic més motivat… no ho sé, però tocava traslladar-ho a l’Hospitalet.

L’objectiu inicial era baixar de 44 i fer MMP, però finalment i aprofitant que tenía bon grup per anar a 4:15 (Manau, Imma, Cristiano, Kike…) m’he llançat a aquest ritme fins que aguantés!

WhatsApp Image 2018-04-14 at 20.11.10

La Cursa ha començat amb una mica de retard i a mi ja m’entrava la gana! Com sempre el primer km amb molts problemes esquivant gent mal col·locada al calaix. Físicament els primers 3 km m’he trobat molt ràpid. Al 4 m’ha entrat una mica de flato i al 5 he arribat molt content al veure que passàvem amb 21:10 (4:14 de mitja).

A partir d’aquí he començat a patir una mica per aguantar el ritme de la llebre i m’he despenjat uns metres. Tenia sensacions una mica contradictòries, a la que afluixava una mica de ritme em donava la impressió que podia còrrer més ràpid i a la que augmentava de ritme el cos em deia que m’estava passant de revolucions.

Cristiano també s’ha despenjat i he intentat no perdre la seva petjada en cap moment. Seguiem aprop de la llebre i tenia la esperança que durant els km’s 8 i 9 poder retallar distàncies i tornar-me a enganxar però ha estat impossible. Durant aquests km’s he perdut bastant en ritme i ja era gairebé impossible atrapar-los. En aquests km’s he anat pensant que l’objectiu era baixar de 44 i poder córrer Bombers la setmana vinent més ràpid.

Finalment, 43:23 amb la sensació de haver pogut fer-ho algo millor. He aconseguit acabar al sprint cosa que els darrers 10k’s que havia fet em va ser imposible.

Amb aquest resultat aconsegueixo un triplet històric, MMP en les tres categories de ruta que competeixo ja al mes d’Abril…

Barcelona’18: la meva millor i pitjor Marató

Ja torno a ser aquí escrivint una nova crònica amb una nova medalla de Marató penjada. La tercera, uff, qui ho hauria de dir fa uns anys quan vaig iniciar aquest blog i no aguantava més de 10 minuts corrent. Ja en van tres, cadascuna amb una història al darrere, uns companys de viatge i unes sensacions diferents. Encara m’emociono quan repaso les cròniques de les dues anteriors i recordo tot el que vaig viure a Berlin i a València.

Abans de començar, faig spoiler pels qui ho aguantareu tota la meva crònica sencera: he fet la meva millor marca personal en Marató (3h23) en un circuit i dia complicat, però he corregut la meva pitjor Marató amb diferència, per lo que no acabo d’estar del tot satisfet. A Berlín li vaig acariciar la mà i me la va agafar, a València em faig atrevir a donar-li un petonet i em va somriure i a Barcelona…amb la confiança pels núvols, li he tocat el cul… i m’ha donat una bona bufetada. Marató… que complicada que ets!! Comencem?

La setmana de Marató sempre és difícil, tot ho fas pensant en el gran dia i els dies costen de passar. El dilluns i dimarts molts nervis i desconfiança; el dimecres i dijous ja més tranquil al veure que quan surts a córrer no et fa mal res, estàs lleuger i aconsegueixes el teu mínim pes com a adult (67,5 kg). Divendres al anar a la fira ja tranquilitat absoluta, ja està tot apunt i només falta córrer… i dissabte, uff dissabte, els nervis tornen i el dia costa molt de passar ja que no t’atreveixes a fer res que es passi de la ratlla. En fi, el respecte que tots tenim (i hem de tenir) a la Marató.

IMG-20180309-WA0040

Respecte total al mur. Existeix?

 

Des de la Mitja de Barcelona que tinc la confiança pels núvols. Per primer cop vaig aconseguir convertir les meves bones sensacions físiques i mentals en resultat (1:31:57) i a partir d’allí em vaig dedicar a fer els entrenaments per rebaixar el màxim la meva antiga marca de Marató. L’objectiu inicial era lluitar per 3h20, però després de la Mitja, aquest es va rebaixar, inclús en Castilla em parlava que provés el 3h15, fita que no veía gens clara. El que si que tenia clar és que tenía que passar la mitja en 1h36 / 1h37, ho podia fer còmode i, a partir d’aquí, a lluitar!

IMG_20180309_170951_208

Hi ha companys que m’han ajudat molt a estudiar el circuit, el gran absent Edu Sancho i la Laura han estat dues peces claus i m’han ajudat a tocar de peus a terra: és un circuit complicat per Marató.

Total, arriba el dia i sona el despertador molt d’hora, dutxa d’aigua freda i esmorzar bastant contundent, tant, que sumat a la tos que arrossegava des de feia uns dies em fa vomitar: comencem bé el dia de Marató! Recullo a l’Andrés, que no corre, fa de supporter, i ja vaig veient que està més nerviós ell que no pas jo. Aparquem i ja ens trobem amb l’equip. Escalfament curt i mobilitat, molta mobilitat, jo si no, no arranco.

3a5a49cf-9383-451e-9c1a-41bb261fabc0

Foto prèvia d’equip amb alguns dels nostres supporters

Ens posem al calaix de sortida un quart d’hora abans. L’entrada als calaixos és molt fàcil i ben organitzada (no com la de València de l’any passat). Dels 30 companys de la Bolsa que anem a la Marató aquest any, coincideixo amb dos més, amb la Imma i amb en David (que no ens coneixíem i anàvem als mateixos objectius). Tinc pensat sortir per darrere de la llebre de 3h15 ja que així m’asseguro passar la mitja en el temps que tenia marcat com a objectiu i després ja veurem… i així ho faig.

137dd022-491a-429a-a7f0-d0783d30c6d6

Amb la Imma, a punt d’arrancar.

Km 1-7: acumulant desnivell

Nosaltres sortim a la segona sortida, més o menys quan fa 3 minuts que ho han fet els primers i després d’escoltar la Montserrat Caballé i en Freddy Mercury. Els primers km’s transcorren per Sants i són els que acumulen més desnivell de tot el circuit. Anem encara molt lleugers de cames i hem de vigilar de que l’emoció del moment no ens faci anar més ràpids del compte. Formem un grup bastant compacte i ho trobo més còmode del que em pensava, ja que en els avituallaments ens anem passant les aigües sense necessitat de moure’ns. Al km6, després de passar pel Camp Nou, tenim una pujadeta important fins a la Diagonal (km7). Aquí vec que un company de barqueta és un senyor que porta escrit darrere que va participar en la Primera Marató de Barcelona (la de Palafrugell). Tot curiòs li pregunto quantes em porta, i em respon que aquesta és la seva 80à. Wow!

Km 7-12: tram fàcil amb tendència a baixar

Els següents km’s transcorren per la Diagonal fins a Francesc Macià, és corre molt còmode amb tendència a pujar un xic de ritme (que l’haviem baixat amb bon criteri a la pujada del Camp Nou).  A Francesc Macià (km9) em trobo amb en Quim donant ànims. En Quim era un dels que havia de debutar i ha estat un dels grans absents per una lesió al peu.

3702038d-1927-4730-9c96-17ec809972ea

Amb la barqueta de 3h15 a l’alçada de Francesc Macià. Foto d’en Quim.

Baixem per Urgell i girem pel carrer Paris passant per l’Aliança (on tinc el meu tiet ingressat). En aquesta alçada passem pel km10 en 46:06, uns segons més ràpids del previst. Aquí em trobo a en Cesc i en Segarra, dos companys que sempre m’han acompanyat en les dues maratons que he fet. Evidentment que no tindria tant bon record de les maratons sino fós per la gent que m’ha anat acompanyant i ells (corrent o animant) han estat claus.

880fcc92-c80d-4dc5-acc8-053df70c7948

Pas pel km10 on encara podia fer la senyal de victòria.

Aviat girem per Tarragona on és molt i molt fàcil córrer ja que hi ha bastanta gent animant. La única pega és que començo a notar molta calor i ja em vaig tirant aigua per sobre com de costum. Arribem fins les Arenes on és espectacular. Molta gent animant i que s’anima sola quan els engresques una mica. Em crida varia gent però no els reconec, intueixo que és l’Andrés, Marta, Laura, Vane…

Km 12-18: Marathon guiri tour

A partir d’aquí encarem la Gran Via i m’agobio una mica amb el grup. Som bastants i tinc massa calor, per lo que decideixo avançar-me uns metres sense guanyar massa ritme. Quan veig la Gran Via em recorda sempre la Mitja de Barcelona, on començo a prémer l’accelerador. Avui no toca fer-ho, sino que toca regular i mantenir aquest (bon) ritme que porto que alhora és cómode. Són un parell de km per la Gran Via on em prenc el primer gel. Se’m fa molt curt aquest tram ja que ens fan pujar per Passeig de Gràcia. Amenitzo la pujadeta escoltant un trio de francesos que van pujant amb mi admirant cada edifici, sembla que els hi encanta Barcelona. Aquí també trobo una parella de fisios que va corrents al nostre ritme amb alguns reflex a l’esquena (més endavant ja faré crítica).

29101124_10215452746093876_8023101173604980621_n

S’acaba el Passeig de Gràcia i encarem Rosselló i ja ens topem amb el km15 (1:08:35). Vaig molt bé de temps i no estic gens cansat. Al km16 ens trobem amb la Sagrada Familia imatge que ens impacta bastant tant a mi com al trio de francesos que van comentant la jugada.

meta5

Seguim en direcció Meridiana i em topo amb una agradable sorpresa: l’Ari, en Roger i el petit Bernat animant! Subidón ja que feia molt de temps que no els veia i no me’ls esperava! Recordo que gràcies a la Ari (que em va animar que m’apuntes al Reto Lanzarote) estic al BCTeam i gràcies a en Roger, la Marató de Berlín va ser molt més fàcil que si no hi hagués estat.

km19-23: anada i tornada a la Meridiana

Amb això arribem ja a la Meridiana, un tram bastant aburrit que s’amenitza amb una primera part amb molta gent animant, on et vas creuant amb els corredors que van més ràpid que tu. L’anada enganya ja que tendeix a pujar, informació que vaig sentint amb els corredors que anem al mateix ritme.

Només arrancar ja em trobo que m’animen la Fina i en Dani. Estic molt lleuger i haig de frenar-me per les emocions. Vaig mirant cap a l’altre banda i vec a l’Héctor que li faig un crit i em respon amb un dit polse pujat, en Miki també m’anima, Manau i Francisco també els identifico dins la multitud de gent que intenta baixar de les 3h. A l’altre banda del carrer vec la bandera del BCTeam amb en Jesus, Castilla i Terans animant.

68ccb120-346a-4b75-9cfb-416768712e71

És un tram cada cop més aburrit i llarg i amb moltes ganes que arribi, per fi, la Mitja Marató. Girem a Fabra i Puig i encarem la baixada de tornada. Aquesta se’m fa més ràpida i, per fi, passem la mitja marató en 1h36, dins dels paràmetres previstos i sense cap desgast físic (visible) encara.

km 23-30: com costen de passar els 2x’s

Acabem la Meridiana i iniciem un altre tram que es fa una miqueta pesat. Passem pel pont de Calatrava (on toca baixar una mica el ritme que pica) i anem a buscar la Gran Via per Bac de Roda.

Un cop entren a la Gran Via (km24) comença un tram molt igual que la Mitja Marató però en “versión extendida”. Un kilometrillo per Gran Via (km25), baixada per Rambla Prim on toca relaxar cames (km26) i entrada a Diagonal. Aquí em torno a incorporar amb la grupera de 3h15. Al km27 em trobo la Vane animant i sobre el km28 començo a tenir problemes: noto “una cosa rara” al genoll dret. Uff! la cosa anava massa bé fins aquí.

Decideixo “deixar escapar” la llebre i baixar un xic el ritme. Girem a Glòries i arribem al km29 on em trobo al Andrés animant-me. Ja li avanço que algo em passa. Fa una cara pobre que és un poema. Abans del km30 la cosa rara es converteix en fortes punxades al lateral del genoll cada cop que recolzo el peu a terra, aggr! la cintilla, penso. En aquest km están la Vane, la Laura i en Edu V. animant-me i, decideixo que aquí acaba la meva Marató.

672f4260-b895-4354-add9-93a1e3c987f2

Km30: moment que decideixo retirar-me (o fer un pit-stop)

Els hi dic que em retiro perquè em fan mal el genoll. I l’Edu em dóna una idea molt simple que no se’m havia ni passat pel cap: “anda a ver si se te pasa” i això faig. Total…paso 21 segons parat parlant amb ells i torno a arrancar caminant i a partir d’aquí comença la meva altre Marató.

km 30-39: l’altre Marató

A partir d’aquí acaba una Marató i en comença un altre. Acaba la Marató de lluitar per baixar de 3h20 al màxim i comença la Marató d’intentar acabar.

dc002a10-892e-4265-a164-6aec0909d10a

Físicament no estic gens cansat i això és el que em fa donar voltes i voltes al cap. Vaig fent fartlek, corrent a trams i caminant quan em molesta més i així vaig tirant. Amb l’Strava vec que he parat 13 cops en aquests 9 km, tot i així els ritmes no estan malament (5:16, 5:03, 4:53, 4:59, 5:30, 5:07, 5:25, 5:36: 5:34 i 5:32). Quan corro intento anar el més ràpid posible i quan camino també.

3325 Marató BCN

Amb aquest fartlek passo per un dels trams més temuts, la Ronda Litoral (km32-34) on torno a trobar a en Dani i la Fina animant. Se’m fa molt i molt llarg. Els km35 i km36 pugem per Marina i voltegem el Parc de la Ciutadella amb recorregut idèntic a la Mitja.

29101797_10216240348270206_7904226884051795968_n

Pugem per dintre del Arc del Triomf (km36) on hi ha bastanta gent animant i encarem la Ronda Sant Pere (km37) que costa moltíssim de pujar amb el premi final d’arribar a Plaça Catalunya on hi ha molta gent animant. Bastanta gent crida el meu nom, cosa que em fa veure que potser desde fora em veuen pitjor del que em crec.

Rodegem el Corte Inglés i baixem per Via Laietana, on ja estic totalment desorientat del temps i començo a estar fart de la Marató. Tanta preparació i no poder córrer bé em crea ansietat.

0634 Marató BCN

Al km39 entrem ja a Passeig de Colón i ja començo a pensar en el Paral·lel. Costa molt d’arribar però finalment passo pel 40 en 3:12:05 (4:48 de mitja) i apartir d’aquí em proposo fer-ho d’un tirón encara que em faci mal tot.

km 40-42: el Paral·lel es puja sol

Arranquem el temut Paral·lel. Estic a tope de forces, però muscularment fet una merda. Començo a pujar tirant de braços i pensant que al km41 tenim el punt d’animació del BCTeam. Intento motivar-me amb això i veient l’ambient cada cop més xulo que es respira.

fcad08b6-f71f-4af5-852b-d5eaf3c17669

Es nota que la gent està cansada i que baixen el ritme ja que en vaig adelantant a molts. Hi ha bastanta animació i arriba el moment més esperat…ja començo a veure la bandera de BCTeam i les sudaderes/jaquetes vermelles i m’emociono.

29136500_10216240304229105_8042920582154551296_n

Aquest cop és una putada per a mi, ja que a mi m’agrada saludar a tots xocant la mà i com estan repartits als dos costats m’és impossible.

29067058_10215452744773843_2702924689647506359_n

Pluff.. aquesta trobada amb el BCTeam ha estat l’impuls que necessitava per acabar amb un somriure als llavis. Queda un kilometrillu i estic eufòric, ara si que estic gaudint. Pujant em trobo amb en Martí amb la medalla penjada, li pregunto si ho ha aconseguit (volia fer sub2h40, wow!) i em va un gest negatiu amb el dit. Ja en som dos, penso. Teniem un sopat jugat que pagava el qui aconseguia el seu repte, cap dels dos ha estat capaç.

79e670d0-fc20-42b3-b526-ec594220a30a

El Paral·lel cada cop puja més i cada cop hi ha més gent. Els corredors esperonem al públic i ells responen animant. La gent està molt entregada en aquesta part final, cosa importantíssima! Ojalá fós així en altres trams de la Cursa!

meta3

Girem per encarar la recta de meta traspassant el km42. Una recta per gaudir, que aquest cop no se’m fa llarga. Una recta amb gent animant que es el premi a aquests mesos d’esforç, d’entrenaments, de sacrifici. Una recta per recordar als companys de viatge, als que s’han pogut posar el dorsal i els que no. Una recta per pensar en següents objectius… i una recta per mirar el crono i veure que tampoc ho has fet tan malament, 1h23m. La Marató més mal correguda però la que millor resultat he obtingut.

meta4

Penso que molts cops som massa exigents amb les nostres marques (jo el primer). La Marató és la proba més completa que conec, una errada passa factura, un petit dolor s’incrementa, un mal dia t’enfonsa. Penso que les coses les hem de mirar amb prespectiva: nova Marató al sac, he gaudit molt dels entrenaments, m’ho he passat molt bé… i a sobre he fet la meva millor marca personal.

IMG_20180311_140006_754

Medalla molt treballada, he entrenat més hores i kilòmetres que mai i, en conseqüència, he millorat molt com a atleta. Millores que no les he pogut traduir en aquesta Marató però seran la base de següents reptes.

IMG_20180311_131805_782

Foto amb l’Edgar (52 tacos), el gran debutant fent una gran Marató (1h25)

Tot apunta que l’any vinent correré la Marató de Sevilla, queda molt però ja ho tinc en ment i en agenda. Abans però, passarà gairebé un any i espero tenir la mateixa motivació que ara amb el tema Marató, viure-ho amb la mateixa intensitat, corregir els errors que he comés en aquesta i, per damunt de tot, tornar-ho a passar genial.

Acabo amb el video oficial de la Cursa:

És un somni o ha estat la Cursa perfecta?

Bona tarda a tots, com esteu? Jo al·lucinant. Avui he tingut una experiència molt estranya en Cursa que m’agradaria compartir amb vosaltres. M’aguantareu el totxo post que us espera? Serà llarg, aviso.

Avui acabava el segon mes d’entrenaments de la Marató de Barcelona, un mes on he fet 279km que són uns 70km a la setmana, molts més kilòmetres (i de més qualitat) que els que havia fet en altres Maratons. Ara ja n’acumulo 570 a falta d’un mes (a València n’acumulava 495 en aquestes alçades) i…sembla mentida, però tinc les cames molt fresques!

Per un altre banda, porto unes setmanes una mica mogudetes amb temes personals que no m’han deixat descansar bé. Com sóc de mirar-ho tot de forma positiva, crec que ho he sabut digerir i m’han fet més fort mentalment, cosa molt important per un maratonià (encara que sigui de la divisió patata) com jo.

Amb aquests dos relats de situació, ens plantem en el dia d’avui, dia on tocava córrer el test definitiu. La proba que ens diu si estem treballant bé o no. La cursa que ens diu com hem de fer la Marató. Parlo de la Mitja Marató pre-Marató, que en aquest cas, coincideix en terreny amb la Marató que faré: la Mitja Marató de Barcelona.

Fresqueta al sortir del llit i sensació d’haver menjat massa la nit anterior. Pujo a la bàscula i marca 70 kilos. Feia setmanes que estava per sota, però bueno…em presento a la Mitja amb el mateix pes que em vaig presentar a la Marató de València.

Trobada amb companys i escalfament. Avui em sentia estrany. Per una banda molt lleuger, ja ho vaig notar ahir. I per un altre, el meu nom en Cursa ha estat “Marta”. No vaig aconseguir dorsal i la companya italiana m’ha cedit el seu, per lo que no em comptabilitza la marca d’avui (snif snif).

WhatsApp Image 2018-02-11 at 09.09.51.jpeg

Foto: BCTeam.cat

Comença la Cursa i muntem un grup semi-organitzat. Kike i Imma volen anar a 4:25 de mitja i Juan Carlos i Oscar volen baixar de 1:35 per lo que m’agrupo amb ells amb una certa por de no petar. Tots ells tenen més bona marca que jo en 10k i sé que els primers km’s pel Paral·lel a aquest ritme em poden desgastar. Però… “hemos venio a jugar, no?”

WhatsApp Image 2018-02-11 at 12.24.29.jpeg

Arranquem i en els dos primers km’s ens costa molt de córrer, cosa que a mi ja em va bé. Com cada any en la Mitja m’agrada començar apretar a la Gran Via en el km 4/5. Surten uns parcials molt en la línea del que tenia pensat avui 4:38, 4:34, 4:33 i 4:24 on ja entrem a la Gran Via i em poso a 4:20, un ritme que avui m’ha semblat molt còmode (OMG! Que li està passant al meu cos!) i passo el 5 en 22:29 (4:30 de mitja) havent passat el Paral·lel i sense notar cap tipus de desgast. A la Gran Via ja deixo enrere als companys.

0348 Mitja Barcelona .JPG

Foto: corredors.cat

La segona part sempre és molt ràpida, on hi ha dos kilòmetres més de Gran Via i després el tram que més m’agrada: la baixada fins al arc del triomf on hi ha molta gent animant. La Gran Via la passo en 4:19 i 4:18 i aquesta baixada, com cada any, m’accelero i la faig a 4:09 un tiempazo pel que sóc jo. Abans del 10 tenim dos kilòmetres una mica avorrits on amb la incèrcia i subidón del km anterior els faig en 4:15 i 4:14 fent un parcial de 21:15 (4:15 de mitja) i… atenció, fent MMP en 10k en aquests primers 10k de Cursa. Passo en 43:44 i la meva marca està en 44:13!! No comptabilitza ja que no es circuit tancat, tot i així, el desnivell acumulat és positiu, és a dir, he fet MMP en pujada! (encara que poca).

A partir d’aquí ja em dono compte que la cosa pinta molt i molt bé avui, ja que vaig follat i no em trobo gens cansat ni muscular ni físicament. Els següents kilòmetres transcorren pel carrer Perú i per la Diagonal, vaig a tope de moral i els faig a 4:09 i 4:11. No em crec els temps que estic fent i lo bé que em trobo! Aprofito, com es tradició, la baixada per Prim (km 12/13) per prendre un gel i a partir d’aquí ja entrem a la Diagonal. Tram una mica pesat que s’amenitza veient a altres corredors més ràpids com corren per l’altre costat. 4:14, 4:22 i 4:14 i passem pel km15 on el passo amb 1:04:54 (4:20 de mitja) i…fent aquest parcial amb 21:10, el temps més ràpid que he corregut mai un 5k en Cursa! En mig d’una Mitja Marató i amb 10k a les cames havent fet MMP! En 15k també faig marca, mai l’havia corregut tant ràpid.

Mitja Barcelona 2018 (328).JPG

Foto: blogmaldito.com

Aquestes dades les vaig computant en Cursa i cada cop estic més animat. No tinc por de petar, he decidit ser valent i arriscat i haig de tenir aquesta mentalitat fins al final. Sortim de Diagonal i tenim un tram lateral amb una mica de vent. Normalment intento agrupar-me, però no trobo cap grup adequat. Vaig atrapant a gent tota l’estona i és al 17 on em topo amb l’Edgar. Aquí sí que al·lucino. En 10k em treu 3 minuts i l’estic passant de forma fàcil. Ell també al·lucina i, per un moment, penso que s’enganxarà a mi. Però no. Fa bé, va a ritme i polsacions constants i no vol fer més el burro.

Seguim pel lateral i ja veig que faig marca molt sobrat. Encara que peti baixaria molt la meva marca de 1:36. Sortim del lateral, encarem Marina i passem pel km20 i lo que veig no m’ho crec. Parcial de 21:18 (4:16 de mitja) i…. del km10 al 20… he tornat a fer MMP en 10k!!!! 42:28!!! Dos MMP’s en 10k en una mateixa Cursa, MMP en 15k i millor parcial de 5k en Cursa. Vamos, que avui estic on-fire!

2942 Mitja Barcelona .JPG

Foto: corredors.cat

Queda només un kilòmetre i escaix i no apreto, tinc por de petar. Mantinc ritme i a gaudir. Em trobo gent de l’equip que m’anima. Entrem en recta de meta amb públic per les dues bandes i gent que acelera el ritme per rascar uns segons. Penso que ja he fet tots els deures en els 20 km anteriors. Toca anar constant, no vull sprintar, no vull ni una sola molèstia per fer el burru els darrers metres. S’ha de pensar en la Marató. Gaudeixo molt, passo meta i al mirar el rellotge em trobo amb un: 1:31:57, uffff!!!! Ni en els millors somnis!

Com us he dit al principi, encara estic al·lucinant ara. No es posible que hagi anat tant i tant bé avui. Em dóna la sensació que el meu cos ha canviat, i molt, en aquest darrer mes. Cert és que he fet tots els entrenaments plantejats a millors ritmes dels proposats, la mitja Marató sempre ha estat la distància on més rendeixo i avui em trobava d’allò més bé…però es que ha sortit tot PERFECTE!!!

Acabo, per fi, amb dues cites. La primera diu que “com més entreno, més sort tinc” i la segona ens diu que “en la Marató triomfen els covards i en la Mitja Marató els valents”.

Entrenar dur i ser valent avui m’ha donat bons fruits. Seguirem lluitant per fer-ho bé el 11M a Barcelona.

Millora a Sant Antoni, però lluny de MMP

Després del ‘fiasco’ a Nassos i amb un mes i deu dies d’entrenaments, toca fer la primera Cursa de l’any, la Cursa de Sant Antoni. Una prova per saber a on estem i cap a on s’ha d’anar.

El dia ha començat molt extrany, bé… ahir ja ho va ser i suposo que el dia d’avui m’ho ha heredat. M’he aixecat amb la sensació de que era dilluns i tenia que anar a treballar. Em dutxo i m’encamiso i em dono compte que és diumenge i toca córrer un deumil.

La meva empanada mental ha seguit quan m’he adonat, ja a Barcelona, que m’havia deixat el rellotge. Total, tocava córrer a pelo i a sensacions però en Javi (que no corria per lesió) m’ha salvat i m’ha deixat el seu (que tampoc m’ha servit de massa perquè la configuració que tenia m’ha liat bastant,jeje. Cosas del directo).

Cursa en teoría ràpida, on cada any vec que la gent fa marques personals. Aquest any hi ha hagut un (petit) canvi al circuit incorporant més estona de Paralel, un bon entrenament psicològic per la Marató. El meu objectiu era baixar de 44 i començar l’any amb una MMP.

IMG_4349

Foto: blogmaldito.com

He començat amb la llebre de 45′ amb la intenció de que m’aguantés els primers dos km’s que tendien a pujar i després començar a apretar i així ho he fet. Un cop a la Gran Via m’he anat animant, avui les cames anaven soles. No m’entenia massa amb el rellotge del ritme que anava per lo que anava a sensacions. He atrapat a la Fina primer i després a la Gemma (que volia rondar els 45’s) i no he patit massa per arribar al 5 amb 21:54.

1994 Cursa S. Antonio

A partir d’aquí he començat a veure en Cristiano i he intentat anar-me acostant a ell. Em trobava força bé i no tenia cap dolor. Per dins ja estava celebrant un nou MMP. Peeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeerò…. ha aparegut ell, si… el Paralel. Uf.. només començat a pujar-lo ja se’m ha començat a fer llarg. 7 minuts de Paralel eterns que em costava respirar i he hagut d’afluixar ritme. Per a colmo, mirant al terra he vist marcat el km41 de la Marató. Si amb 7km a les cames se’m ha fet llarg….com se’m farà amb 41?? Esperem que la motivació faci miracles!!

Cursa Sant Antoni 2018 (1657)

Foto: blogmaldito.com

Els dos darrers km’s ja tenia en Cristiano més lluny. No sabia ni per quin km anavem i he hagut de preguntar. El penúltim el faig en 4:30 i el darrer apreto bastant amb l’esperança que el temps perdut no hagi estat massa. Darrer km a 3:54 i he tingut un ‘gatillazo’ a la recta de meta, que se’m ha fet eterna. He arribat mort amb un 44:29 al rellotge, res de MMP, res de sub-44.

26815367_10214992030896284_2234168769434271611_n

Foto: BCTeam.cat

Sensacions bones i amb gran millora de sensacions respecte fa 21 dies a Nassos. Toca seguir treballant, la Marató està cada cop més aprop i no perdona.

Nassos i primer terç de Marató BCN superat

Bon dia a tots i bon any (amb unes setmanes de retràs).

Aquest post s’hauria d’haver penjat el dia 1 o 2 de gener, com entre les festes i que Nassos no va ser Cursa sinó més aviat un entrenament amb dorsal, he preferit agrupar-ho amb la crònica del primer terç de preparació de la Marató de BCN.

Arribo a Nassos amb 3 setmanes d’entrenament i podem dir que desde Juny no entrenava amb regularitat. Si! Juny! El que sentiu. Desde Juny no passava dels 30 km d’entrenament setmanals. Recordo: Juny-Juliol camino de Santiago. Juliol-Agost-Setembre bicicleta, Setembre camino de Santiago. Octubre-Novembre tonteo.

Arriba el 11 de desembre i toca posar-se les piles amb la Marató. Queden tres mesos i ja ens hem de posar en serio. Les dues primeres setmanes han costat molt d’entrenar i de trobar ritmes, tot i així, 59,3km i 48,6km. Un quilometratge més alt que les primeres setmanes d’altres maratons meves (sempre he vingut de descans).

Tercera setmana i tinc dorsal per Nassos. Que faig? Lo normal hagués estat anar a saco i així veure en quin punt de partida començo. Però uf… Nassos és una Cursa que no m’agrada gens: cau per la tarda (sempre tinc nyonya de córrer), cap d’any (penso en la nit), massa gent (taps en molts punts), disfresses en calaixos equivocats (m’he fet un fart d’adelantar a payasos, ballarines, osos panda, etc…) i el circuit on sempre peto al mateix lloc. Com no volia perdre una setmana d’entrenaments (cada 10k es perd 3 dies de pre-cursa i 3 de post-cursa) vaig decidir fer improvitzar un entreno de ritme que va consistir en 10 minuts d’escalfament (fora de Cursa), els 5 primers km’s a 4:30 i els 5 següents deixant-me anar. El resultat va ser el meu pitjor Nassos: 46:20 on vaig notar que em falta competivitat, suposo que degut a que desde Juny no em poso un dorsal. Mal resultat, però un entreno més a la butxaca, acabar l’any amb els companys de BCTeam i pujar una mica de pulsacions una estoneta sempre va bé.

AC_A2197

Arribant a meta amb la nova equipació de BCTeam. Foto de Running.es

Any nou i vida nova. Les dues setmanes següents han estat molt bones. He començat a recuperar sensacions molt positives, sensacions que per la preparació de Berlin mai vaig tenir i a València les vaig començat a notar a un mes de la Marató.

Hem començat amb els entrenaments més llargs. Els Nasty Mondays (20+ritme de mitja+20), les series llargues (3000’s, 4000’s i 5000’s) i les tirades llargues de 100′. Lo més important és que em trobo molt bé. He tingut problemes amb els bessons i l’Aquiles, però fent exercicis excèntrics els he eliminat completament. 291,3 km en el primer mes, a Valencia en duia 246 a aquestes alçades i a ritmes més baixos. Ja estic corrent les tirades llargues a ritme de Marató de Valencia sense esforç.

Tot va bé, però només portem un terç de preparació i les coses es poden torcer. S’ha de seguir treballant i lluitant. El segon terç de preparació serà ‘durillu’: setmana vinent, el primer examen en la Cursa de Sant Antoni (ara si que toca anar lo més ràpid possible), en dos setmanes stage a Lloret de Mar, en tres setmanes Mitja Marató de Granollers i en un mes el segon examen, la Mitja Marató de Barcelona.

Gas, salut i km!

Toc, toc, toc…la Marató de BCN em pica a la porta

Bon dia companys, com esteu? Jo, com podeu comprobar, viu! Si…viu! Fa molt que no us escric, de fet massa, des de principis de juny. Crec que mai havia estat tant temps inactiu al blog. Si encara hi ha algú que em llegeix us demano disculpes 🙂

Des del Juny he estat fet diverses activitats però cap d’elles amb dorsal, per lo que no he actualitzat aquest lloc web dedicat a això.

A finals de Juny vaig estar fent una setmaneta de Camino del Norte, de Irún a Bilbao, una experiència que feia anys que em passava pel cap i va ser del tot satisfactoria. Algún dia en faré algún post dedicat (algú ja m’està apretant perquè el faci!).

Juliol i Agost m’he dedicat al ciclisme de carretera. Mai m’ha agradat córrer a l’estiu, i el ciclisme em permetia sortir entre setmana sense passar (massa) calor. M’ha agradat l’experiència, però tampoc m’ha enganxat, és un esport dur que es necessiten masses hores i crec que l’any vinent tornaré a fer una micro-temporada de Juny a Setembre, coincidint amb el calor. També he estat de vacances unes setmanes a Grècia.

Setembre, aprofitant una setmana de vacances que tenia extra, he seguit el Camino del Norte. Aquest cop he anat de Bilbao (mateix punt on el vaig deixar el Juny) fins a Comillas. Si l’experiència del Juny va ser molt bona, aquesta va sobrepassar límits. Vaig conèixer a gent molt interessat i em vaig trobar físicament molt bé, sobrepassant els 40 km varis dies seguits sense cap seqüel·la física. Hauré de seguir quan pugui!

I de l’Octubre fins ara, anar sortint a córrer regularment sense desgastar-me gaire i fer gimnàs. Penso que és una base necessària per afrontar el meu objectiu de sempre: la Marató.

I…toc, toc, toc… Marató de Barcelona em truca a la porta i au… apuntat! Serà la meva primera experiència a Barcelona, la meva primera marató d’hivern, ja que sempre les havia fet a la tardor. Provarem que tal és entrenar amb temperatures més baixes i amb més possibilitats de pluja. De moment cal apuntar que és el cop que més en forma començo a entrenar una Marató. La primera setmana d’entrenaments ja he sobrepassat els 60 kms sense problemes, en les altres dues, rondava només la treintena. També començo amb menys pes. Tant Berlin com Valencia havia començat a entrenar amb 75 o 76 kg i ara mateix (després de tots els àpats de Nadal) en peso 70. Esperem que surti tan bé com les altres.

Au, us deixo en pau. Ens veiem el diumenge a la Cursa dels Nassos. Que acabeu de passar unes bones festes!!!