Doblet atípic

Cap de setmana atípìc on he participat en dues “curses” o activitats amb dorsal. Curses d’aquelles que molen ja que no hi ha pressió, el recorregut és agradable, hi ha bon rotllo, et retrobes amb gent i a més… et donen coses!

Dissabte al matí vaig tenir la primera d’elles: la cronoescalada a Montjuic. Organitzada per New Balance i la Bolsa del Corredor, on NB ens va deixar probar les noves NB Foam Hierro v2. Vaig anar-hi dormint només 3 hores, ja que la nit anterior vam fer una “quedada sarraCENA” a una creperie bretona de Barcelona (100% recomanable) i la cosa es va allargar una miqueta…

34265058273_1059fc4a7c_o

La veritat és que no me’n fiava massa d’aquestes NB de trail, però al provar-les m’han encantat (almenys pel circuit que hem fet)! M’han fet pujar bastant ràpid i en baixada s’agafaven bastant bé. Quan toqui retirar les Ultraraptor potser miri cap a USA a veure que hi trobo…

34265053243_9d8302de69_o

Abans de començar la Cursa, xerrada tècnica sobre les vambes de’n Pol Guillén i en Just Sociats. Escalfament i endavant! La crono consistia en 3,8 km desde les pistes de Pau Negre fins al Castell de Montjuic, sortint cada 15 segons un corredor.

34265046973_3d02dac3c3_o

És la primera vegada que feia una cronoescalada i m’ha agradat bastant el format. He aconseguit atrapar almenys a una desena de corredors i només m’han atrapat un parell. El resultat 23:12, millorable però molt bo per anar “a mig gas”. M’he quedat amb les ganes de veure com pujava en Just Sociats que ha completat el mateix circuit en 15:50.

18881931_1293359734096651_8565432082414418721_n

Finalment sorteig de vambes on no he tingut sort, per lo que m’he quedat amb les ganes de provar-les en un terreny més rocòs com Montserrat.

Diumenge tocava la que sempre anomeno la “popular de les populars” la Cursa Solidaria de Martorell que ens presentava la cinquena edició. Estava tan motivat que una setmana abans ja vaig anar a l’entrenament que organitzava la Esther, amb l’anècdota que ens vem perdre i vam acabar fent més de 2 km més… (tot suma!)

34705765640_a63049350d_o

Com sempre, gran presencia del BCTeam i la gran sorpresa del retorn de Joan Teran després dels problemes de cor i de’n Damià amb el genoll nou.

Sobre la Cursa comentar que ha estat l’únic any que no hem passat calor (inclús ha plogut una miqueta al acabar) i tot i anar a mig gas i haver fet la cronoescalada el dia anterior, he baixat 3 minuts més el temps que tenia (47:41), per lo que ja definitivament puc dir que la dieta m’està ajudant moltíssim i quan començi a entrenar en serio us podeu preparar, jaja

34705842740_dce911e0c1_o

Com he dit, la Cursa me la he pres com un entrenament, inclus he parat a l’avituallament a beure. Els tres darrers km’s he apretat i he aconseguit anar a 4:11, 4:18, 4:16, ritmes que són els que vaig a les series! Entrant a meta en 47.41, que tenint en compte el desnivell de la Cursa i l’històric d’altres anys, ho dono com un gran resultat.

34706180130_fdf38be6e1_o

Al acabar i com a refredament, vaig anar tirant enrere fins a topar-me amb la Laura, persona que havia fet amb ella la Cursa altres anys (i m’havia deixat enrere!) i hem acabat fent els seus últims 500m junts.

Al acabar, esmorzar i sorteig de regals. La Esther es va enrecordar de “nosaltres” i em va fer un menú sense gluten per lo que lo estic molt agrait pel detall! Tema sorteig aquest any no hi ha hagut sort i un dels pernils va anar a casa dels Terán…retorn i pernil, que més pot demanar?

Punxada a Igualada

Cames lleugeres, cursa de vespre, cos descansat i molta motivació, quatre elements bàsics per anar a pel MMP en la Cursa que em va veure néixer com a corredor fa cinc anys, oi? Doncs a intentar-ho s’ha dit!

Igualada és i ha estat una ciutat que em sorprèn. La teoria és que fa sempre més fred que a Esparreguera, però al trepitjar la plaça Cal Font ja notes que hi ha un ambient molt càlid. “Sort hem tingut que va ploure ahir”, em comenta un voluntari al recollir el dorsal. La veritat és que és sofocant i amb la Maria veiem els nens com fan la seva Cursa amb un sol espatarrant i aprofitem l’espera per anar a pendre un refresc en un lloc amb aire acondicionat. Els animals de clima fred com jo necessitem els 9 graus de la Marató de Berlin perquè no se’ns escalfin…les idees i a Igualada superem els 25, a les vuit del vespre!

Comencem l’escalfament i em sorpren que no hi ha gairebé ningú escalfant al lloc on escalfava tothom en anys anteriors. Deuen venir calents de casa penso o han trobat algún lloc amb millors ombres que nosaltres. A l’escalfament em noto que tinc més mocs dels habituals i “jadeo” una miqueta, la Maria m’ho anota però no en faig cas. Escalfament de manual, complert i deixant el cos apunt per l’MMP. Tot està encarat per aconseguir-ho.

Toca anar als calaixos on estreno el calaix sub-45, i que espero defensar-ho a tope! Toca el sol, i sembla que de nocturna ja en té poc aquesta Cursa, que ha hagut d’avançar l’horari per donar pas a la Mitja Marató (que comença a les 22h). Amb l’espera curta arranquem amb un ritme lleugeret per encarar la baixada del Passeig, com sempre algo més ràpid del ritme objectiu. A partir d’aquí ja formem un grupet de 6 o 7 corredors que em fa anar còmode en els següents km’s tot i no parar de treure mocs. La cosa es complica abans del 4 quan encarem la Rambla, començo a tenir molta tos. Hi ha molt de polen a l’ambient i aquells “jadeos” de l’escalfament sembla que s’incrementen. Al passar el quatre haig de deixar de córrer, m’estic com ofegant, no paro de tosir i em fan mal els pulmons. “El pais de les maravelles” que pintava en el primer paràgraf, se’n va en orris. Troto fins a l’avituallament previ al 5 i vec aigua amb tranquilitat. Penso si val la pena retirar-se o seguir i, al final, agafo la millor de les opcions possibles: esperar a la Maria i gaudir de la Cursa a un ritme més baix.

En uns 4/5 min ja apareix, a ritme un pél per sota del marcat. L’objectiu és sub-55 per lo que a partir d’aquí toca gaudir de la Cursa. Intento motivar-la i estirar-la en els moments que es pot córrer. Gaudeixo esperonant al públic i veient l’ambient que, no és ni de bon tros el que hi havia en la primera (ni en la segona) edició. Batucades i grups musicals en punts estratègics ens fan passar els 5km més ràpids del que ens plantejàvem. Fem un petit grupet amb dues noies i un trio i anem tirant. Finalment a la darrera baixada la Maria sprinta per baixar del 55 (fa 54:58, missió complerta) i jo em deixo caure per no espatllar cap foto d’arribada ni a la Maria, ni a les dues noies, ni al “trio de la rodona”. Acabo la Cursa per una banda trist per haver desaprofitat una oportunitat única i per un altre molt content per haver ajudat a la Maria i haver pogut tenir una visió de la Cursa més tranquila i diferent.

En fi…seguirem sumant i informant.

Reafirmant el sub-45 a Bombers

La Cursa de Bombers és una d’aquelles Curses que no passen desapercebudes en el calendari runner…i de les que em faltava a la col·lecció! Com ja sabeu aquestes curses tan mediàtiques no m’agrada corre-les, massa gent, dificultats en aparcar i circuit regular (“so lala” com diriem amb la Shirley). Peeeeerò sembla que l’efecte “sin-trigo” m’està canviant i ara corro 10k’s i curses mediàtiques…lo que no havia fet mai. Deu ser que em faig vell.

En fi, fora conyes, Bombers formava part de la meva “gira de primavera” que acabarà per Sant Joan i on, menys a Martorell, aniré a per totes a totes les curses, sense excusa. Avui l’objectiu era baixar de 44 minuts amb l’estratègia d’anar fins al km3 amb la llebre de 45 i després anar a 4:20 fins a meta. Tenia una bona oportunitat ja que tenia un equip de llebres que ni Kipchoge té. En Javi Villora i en David Manau eren les llebres oficials de la Cursa i a més, tenia la meva llebre particular, en Kevin que em feia d’escuder durant tota la Cursa. A més d’aquestes llebres tenia a la Ana que buscava el mateix temps que jo i em podia servir de referència.

En l’escalfament ja noto que avui em costarà, massa calor, tanta, que amb l’escalfament ja sembla que hagi corregut una marató de lo suat que vaig. Que torni l’hivern, si us plau!! Foto de grup i cap al calaix de sortida, com he dit abans, molt ben acompanyat.

18268564_10212596396846930_1645315399911975995_n

Arranca la Cursa i al cap de 200 metres frenada total de ritme, sembla que hi ha hagut efecte acordeó ja que els que anaven a calaixos més enrere han parat del tot. Passeig Colom per trobar el ritme, cares familiars, sembla que els que escudem a la llebre de 45 sempre som els mateixos. “Avui ho aconseguiré” em diu la Carol quan l’atrapo, a Hospitalet no va ser possible però avui la veig convençuda. Comencem a pujar el paral·lel i entre les llebres, en Kevin, l’Ana i jo i un grup de 4 o 5 de la Bolsa, que només veig gent de vermell i negre pujant. La calor ja apreta i el paral·lel passa bastant ràpid al km3 el deixem enrere i ja estem carretejant per trobar la Gran Via, lloc on tenia pensat apretat. Just abans d’arribar-hi hi ha el primer avituallament, en Kevin em diu que no em preocupi que vagi tirant i que em dóna l’aigua ell, tot un detall, tenint la seva xicota al grup que em faci de llebre personal a mi, “és que l’Ana vol córrer sola aquesta Cursa”.

Entrem a la Gran Via, no tinc massa forces per posar-me a 4:20 però aquí ja comencem a distanciar-nos tímidament del grup de llebres. Jo em vaig fixant amb un company de la Bolsa (no sé el nom ja que és dels nous i no-Maratonià) que va per davant, tenir la referència visual d’algu que esta més fort sempre és bo. Passem el cinc amb 22:20, deu segons de marge pel sub-45 i bastant sobrat de forces. Veig el Kevin que té ganes de tibar però penso que posar un punt més ara em passarà factura al final.

Cursa Bombers (451)

Anem per la Gran Via fins al km7, que és quan la deixem i comencem a baixar. Els dos següents km’s em comença a entrar flato, el terreny tendeix a baixar però em costa més mantenir el ritme. Perdo alguns segons (tot lo guanyat a la Gran Via) i les llebres m’atrapen sobre el 8. Just lo mateix que em va passar a Hospitalet!

Passem per plaça Urquinaona i al girar cap a Via Laietana veig que tinc les llebres ja a 15-20 metres, toca espabilar! Canvi de ritme afavorit per la baixada i just en el cartell del km9 atrapo de nou a les llebres, anem amb en Kevin lleugerament per sobre de 4 min/km per lo que seguim baixant i atrapant a gent. Girem per Isabel II i ja veiem la meta a uns 300 metres, el Kevin em mira i em diu que ho hem aconseguit. Sense sprintar més i gaudint de la gent fem els darrers metres passant la meta en 44:38 i reafirmant el sub-45 “il·legal” (o no) de l’H.

18268315_10212596399326992_87195900061233094_n

Molta alegria després de la Cursa. Ara he vist que, pel que sembla, estic consolidat per sota de 45 tot i que no estic entrenant com m’agradaria (o com feia abans). La calor m’ha fet una mala passada en els km6-9 per lo que penso que en altres condicions podia haver-ho fet algo millor.

La propera parada serà a la nocturna d’Igualada en 15 dies, cursa on vaig debutar fa cinc anys i on espero (i desitjo) anar a per nova marca personal.

Senyals de vida i MMP

Senyals de vida després de la Marató de València. Si, estic viu. L’allargada ombra de la Marató sempre m’ha fet estar un temps sense posar-me dorsal…i sense escriure al blog (des del 20N res). Investigue’m-ho. L’any passat després de Berlin, em vaig perdre tota la tardor i, aquest any, per una cosa o altre, m’he perdut tot l’hivern (inclouent la “gira de Mitges” que tant m’agrada), però ja torno a ser aquí, molt motivat i amb ganes d’assolir “nous” objectius. Les cometes del nous s’explicaran més avall.

Introducció al ciclisme

Des de que vaig començar a entrenar la Marató de València, vaig començar a pensar de deixar aparcat el córrer una temporada i dedicar-me una temporada sencera al ciclisme, per variar una mica d’esport. Però… al veure lo bé que m’ho passo corrent i el marge de millora que tinc, m’ho he repensat. Finalment, faré sortidetes de tant en tant, però per dedicar-m’hi a full time encara no.

Federat de muntanya

Un altre de les cites pendents des de fa anys és la muntanya. Sempre he dit que l’esport que més em motivava era caminar per muntanya i aquest any m’hi he federat. Aquests anys he estat sortint de tant a tant a caminar, sobretot per Montserrat, però l’objectiu actual (que l’estic complint de moment) és sortir periodicament cada dissabte, marcant-me un mínim de 1.000 de desnivell positiu per setmana i (re)descobrint Catalunya. De moment curses de muntanya zero. La muntanya és per relaxar-se. Aquest retorn al monte, serà la meva base per una de les coses que més temps porto esperant fer: el camino de Santiago. Aquest any faré el tram de Irún a Bilbao començant per Sant Joan.

Canvi de dieta, canvi d’habits

El principal canvi d’aquests mesos ha estat descobrir que el cansament i les molèsties que tenia a vegades (a vegades amb molta intensitat, a vegades amb menys) eren conseqüència de varies intoleràncies alimentàries. En resum i sense entrar en detalls, m’han prohibit el blat, llegums, llet de vaca i cacauets i m’han recomanat evitar la majoria de cereals, arròs, blat de moro i ous. En definitiva: un canvi dràstic en la dieta ja m’elimina (casi) totes les fonts de carbohidrats que tenia o el que és el mateix, tot el que ingeria desde que em llevaba fins a mitja tarda. Porto un mes i mig i he trobat ja millores significatives: descanso millor, digereixo millor, m’he estabilitzat a 72 kg (abans quan no entrenava dur estava a 75) i sembla que recupero més ràpid dels esforços. Per altre banda m’han recomanat fer esport més moderat per lo que la introducció al ciclisme l’he aparcat substituint per sortides puntuals i la muntanya la he deixat al senderisme aparcant la idea de tornar a fer curses de muntanya. Provarem si el canvi de dieta m’afecta positiva o negativament al córrer… el tiempo lo dirá.

“Nous” objectius

Ara s’expliquen les cometes. Lo que més m’agrada és la llarga distància (mitges o maratons) sigui en asfalt o muntanya, però ara em vec obligat a fer algo més “light” que em generi menys estrés intern, per lo que he tornat als 10k després de varis anys sense competir “en serio”. Així que l’objectiu que m’he marcat és 42:50 abans de l’estiu fent una (o dues) cursa(es) cada mes. Això significa que hauré de rebaixar bastant la meva marca actual 45:15 conseguida l’any passat a Sant Cugat als inicis de preparació de la Marató de València. Aquest temps està pensat per poder crear base per baixar de 3h20 en la següent Marató (ja veurem si a la tardor 2017 o Barcelona 2018). Vaig començar la preparació fa cinc setmanes i aquest finde ja he corregut la primera cursa: Nocturna de l’Hospitalet.

Nocturna de l’Hospitalet: primer sub45 de la meva vida

Després d’aquesta llarga introducció, anem a lo que anem. Anem la primera cursa del circuit 10k que he fet d’aquesta “gira primaveral”: la Nocturna d’Hospitalet.

Sempre m’ha fet mandra córrer a la tarda o al vespre una cursa, i penso que no sóc l’únic ja que ho comentàvem amb diferents companys que cap tenia ganes d’anar a la cursa. Això sumat a la caravana que em vaig “xupar”, segurament pel Espanyol-Atlético que es jugava en una hora similar, van fer que arribés no massa motivat. Aparcament al pàrquing de Gran Via 2 i trobada amb els companys del BCTeam després de molt de temps. Escalfament meu una mica, bastant curt i cap a la línea de sortida. L’objectiu d’avui era si o si, baixar de 45 minuts, fita que (encara que sembli extrany, o no) encara no havia aconseguit mai, tot i haver-ho intentat enèssims cops. Encara que porto poques setmanes preparant crec que amb el tute de les maratons, el gimnàs i la muntanya, he aconseguit fer una bona base per baixar uns minuts en 10k abans de l’estiu.

Tinc la gran sort de poder compartir la Cursa amb en David Manau que farà de llebre de 4:30, l’Edu Sancho que busca provar-se després del calvari de la cintilla i en Kike que vol anar a un ritme relaxat (serà per ell!!). Començem al final del calaix on ja es pot veure un tuttifrutti de colors de dorsals, cosa que repercuteix als primers km’s on s’adelanta a molta gent que va molt i molt lenta. Passen els primers km’s i vaig bastant bé, en Kike al km2 ja desapareix i l’Edu el vec molt animat. Passem pel 5 en 22:19 bastant còmode, per sota del previst. Més o menys al 6 hi ha l’avituallament, bec aigua i… flato a la vista! A partir d’aquí ja perdo al Edu de vista i vaig tirant sense que m’acabi de passar. Vaig lleugerament per davant de la llebre i em va costant cada cop més respirar.

Sobre el 7 passa una de les coses més patètiques d’aquesta cursa, s’uneix el nostre circuit amb els de 5k que, enlloc d’anar pel costat esquerre (que és el que els hi correspon) invadeixen el carril dret fent que hagim de esquivar-los com poguem. Imagineu-vos la situació, amb dificultats per respirant i anant esquivant a muralles de gent corrent en paral·lel a 7min/km. Quina rabia!

Sobre el 8 la llebre Manau m’adelanta i començo a pensar que caure un altre cop per sobre dels 45. Em centro a respirar i a trepitjar bé i abans del 9 ja torno a estar per davant d’ells. En el darrer km apreto tant com puc i arribo a meta amb un sorprenent 44:13. Sorprenent perquè esperava arribar sobre 44.40… la llebre entra uns 15 segons més tard que jo també sorprès per haver arribat tant d’hora.

Pel que anem comentant amb els companys, tothom ha fet molt millor marca de l’esperada i al cap d’unes hores en Javi Villora ens mostra que hi ha hagut una retallada massiva en dos trams per estar mal senyalitzats. En fi, un sub45 agredolç, agre per no haver sigut un 10k i dolç perquè tots els parcials els he marcat per sota de 4:30 (el darrer amb el ritme més ràpid de tota la cursa) cosa que ja em certificaria l’esperat sub45.

Propera parada: Cursa de Bombers, a intentar certificar aquest sub45 tant buscat

La Marató de València i la veritable essència de la Marató

Sempre he sentit a dir que la segona Marató és la complicada. En la primera et mou la il·lusió, entrenes el que faci falta perquè saps que és un objectiu molt difícil; no tens referències de temps, sinó que et bases amb experiències d’altres; surts preguntant-te el què et trobaràs i el morbo de què sentiràs quan et trobis amb el mur o que et persegueixi el hombre del mazo. La segona és diferent: entrenes (almenys amb el meu cas) corregint errors que has comès en la primera; ja saps en quin rang de temps t’has de moure per lo que t’afegeix certa pressió; ja saps el què et trobaràs i has perdut l’interès en conèixer l’home del mazo i el vols substituir per (cito a Castilla) trobar “el punto G” on “hay un momento sobre el km 35 dónde se auna el sufrimiento con el placer. Si llegáis al km35 y sentís que a pesar de estar sufriendo lo estáis disfrutando y lo tenéis a tocar habréis encontrado la verdadera esencia del Maratón. Se encuentra muy pocas veces pero el placer es inigualable”. Comencem?

Divendres 18 de novembre, 4:45h i sona el despertador. Estic boig, si, però és la única manera de poder aprofitar el viatge a València per visitar-la i córrer la Marató. Estic bastant nerviós, com sempre que haig de viatjar afegint els nervis pre-Marató. A les 7 sortim de Barcelona cap a València amb bus, faig el viatge amb la Cristina (que m’aguanta tot el trajecte) i l’Andrés, amb ells tenim pensat visitar una mica València i menjar-nos la famosa paella a Casa Carmela. El viatge no se’m fa llarg, suposo perquè no parem de xerrar amb la Cris molestant als veïns que volien dormir: amb algo hem de fer passar els nervis senyors passatgers. Arribem sobre les 11 i deixem les maletes a l’Hotel abans de donar un tomb per la ciutat. El primer que fem és anar a la Ciudad de las Artes i las Ciencias on acull els actes principals de la Marató.

img_20161118_123511

Aquí ha començo a patir: fa una calor horrible! Penso que amb aquesta temperatura és impossible córrer una Marató. Queden dos dies i pot passar qualsevol cosa. Ens dirigim ja cap a Malvarrosa, el barri de platja on farem el segon acte més important del cap de setmana: devorar una bona paella valenciana. Gràcies a l’encert de la Cristina escollim el millor lloc possible: Casa Carmela. On apart d’assaborir la paella, ens ensenyem tot el procés per lo que fa molt més enriquidora la visita.

Per la tarda aprofitem per visitar una mica el centre de València. Em crida l’atenció el retaule renaixentista de la catedral i les botigues de sants i vestits típics valencians. Aconseguim també assaborir una bona orxata. Totes aquestes activitats, sumades a la caminata que vam fer han fet que el divendres fós el dia més antimaratonià que hi ha.

Dissabte el vam dedicar bàsicament a menjar pasta i a visitar la Fira del Corredor. A primera hora vam sortir a trotar amb en Martí, la Imma, la Montse, la Cristina, l’Àlex i en Cesc i ja vam poder veure una mica d’ambient maratonià.

Després ja vem anar a recollir el dorsal. La Fira constava de dues plantes, la primera d’elles és on et donaven el dorsal (primera cua) i te’l validaven (segona cua) i la planta inferior (tercera cua) et donaven la bossa del corredor (quarta cua) i accedies als stands. Comparat amb Berlin i Barcelona n’hi havia molts menys, cosa que em va sorprendre negativament ja que estem parlant d’una Marató amb Gold Label.

img_20161119_125309

img-20161119-wa0026

Amb el dorsal a la mà toca anar a dinar, aquest cop al Tagliatella i a esperar a les 16:30h que és quan hem quedat amb tota l’expedició de la Bolsa del Corredor per fer la foto oficial. Quin gran plaer poder compartir tota l’experiència amb aquestes grans persones.

img-20161119-wa0053

Amb tot això ja toca descansar per estar al 100% per l’endemà. Tinc certa preocupació ja que aquests dies a València els he passat amb mal als dos turmells, no sé si es fruit dels nervis o de si tinc algun problema físic de darrera hora per lo que aprofito per fer posar-los una hora amb aigua freda. Mentre tinc els peus en remull aprofito per maquejar-me el dorsal per homenatjar a l’Edgar, el nostre amic peruà que, per lesió a dues setmanes de la Marató, es perdrà la Cursa. L’homenatge té més pes que aquest motiu ja que és una de les persones que més m’ha motivat en tota la preparació i el que organitzava totes les tirades llargues dels diumenges (posant a la seva dona donant-nos avituallaments i tot!): Edgar esta va por ti!

img_20161119_191843

La nit abans de la Marató la passo molt dolenta: no puc descansar. Tinc massa nervis a sobre i crec que només dormo de 23 a 3. El despertador el tinc a les 5:30 però m’acabo llevant a les cinc i fent-me una dutxa d’aigua freda, em vesteixo i baixo a esmorzar, com sempre sóc el primer i encara no han obert. M’espero practicant alemany amb un corredor de Bremen que també espera a la porta. De seguida baixa en Martí i l’Àlex i ja obren les portes de l’esmorzar. Esmorzo torrades i suc de taronja, sense arriscar, i vaig per tercer cop al WC (consells del iroman Raul Anguita) amb això ja puc sortir a córrer la Marató.

Ens dirigim cap a la sortida on ens trobem amb la resta de l’equip i comencem a escalfar. Els guardarrobes els trobo excel·lents, n’hi ha la tira i no s’ha de fer cua, en canvi, es veuen molts pocs (per no dir cap) lavabos per la zona per lo que acabem regant tots els jardins dels voltants. L’altre cosa que no m’agrada és que no han tallat tots els carrers de cotxes i escalfem amb els cotxes al costat, cosa que pot ser un perill.

31045882332_161d03c08c_o

Toca posar-nos al calaix on em dirigeixo allí amb l’Edu i en Carlos. Ens costa molt d’arribar-hi, el carrer d’accés és petit. Finalment entrem amb el control de dues pobres noies que es veuen desbocades pel gran nombre de corredors que volen entrenar. En Carlos ens fa avançar més endavant del calaix (bona elecció) i pactem que la cursa de cadascú és independent, quan ens separem, ens separem. Un cop al calaix veiem que hi ha moltíssims corredors a fora volent entrenar i alguns aparten tanques. L’accés als calaixos és una de les coses a millorar.

Km 0-5: Arrancada i a buscar el ritme 

foto-fotos-maraton-valencia-2016_23

Tret de sortida (que no sentim) i arranquem. Al principi costa de córrer, però ja ens va bé per no arrancar a un ritme que no ens toca, perdem de vista a en Carlos i jo i l’Edu ens intentem fer camí per córrer cómodes. Els primers km’s serveixen per trobar el ritme de crucero i ja se’m despenja l’Edu que volia córrer més ràpid que jo. Aquest km’s són per la zona de Malvarrosa, on vam fer la paella el divendres, tenim la sort que ens fan passar per un carrer paral·lel al Passeig Marítim cosa que ens frena el vent. Passo el primer parcial amb 24:24 (4:53) clavant el ritme objectiu.

Km 5-10: primers problemes

15085566_10211590513187235_7429073779247794557_n

Els següents 5 km entrem a l’avingunda universitària on correrem un parell de km’s i després els tornarem a baixar. Això ens permet creuar-nos amb corredors més ràpids que nosaltres i podem apreciar com corren els primers keniates (que passen pel 8 mentre nosaltres passem pel 5). Es impressionant veure les gambades que fan i lo ràpid que les poden fer. Sobre el 8 em comença a fer mal l’Aquiles dret, inclús penso en parar però començo a veure que puc atrapar a l’Edu Sancho i em concentro en córrer. Al km 9 entrem a l’Avinguda Blasco Ibañez, un altre de les avingudes amplies, aquesta amb més gent animant. Tot i així em topo amb el segon problema: tinc just davant a tota la barqueta de 3h30 en ple avituallament del km10. Em toca pujar un xic el ritme per evitar-los. Passo el 10k en 48:00 i el parcial en 23:36 (4:43) un xic més ràpid del que hauria d’anar.

Km 10-15: el motor ja ha arrancat

Un cop adelantades les llebres de 3h30, que, per cert, estaven molt mal col·locades al calaix (haurien d’estar al final del calaix de 3h15-3h30 i no al principi) tinc cap per córrer. El dolor se’m ha passat i em trobo lleuger de cames. Passem pel camp del València i em prenc el primer gel sobre el km12. Passem per un parell de rotondes on hi ha la música a tope i ens incentiva a correr. Passo el 15k en 1:11:51 i el parcial en 23:51 (4:46).

Km 15-21: els km’s psicològicament més durs.

15055643_10211590510267162_895117076077215921_n

Cada cop tinc més aprop a l’Edu Sancho i en aquest tram l’aconsegueixo atrapar. Em comenta que creu que estic apretant molt (cosa que té raó), però he decidit arriscar i aguantaré el ritme tant com pugui. Em comenta també que té el genoll destrossat i que es retirarà al 23 (ara estem al 17). Per a mi és un cop de moral molt dur, tant ell com l’Edgar han fet molt per a mi en aquesta preparació i no vull de cap manera que ho passin malament. Els km’s que correm junts aprofitem per passar-ho bé i gaudir de l’ambient, incdntivem al públic que ens animi i els responen. Al 18 esperava trobar a la Montse que em volia acompanyar un tram fins al 23-24 però no hi és, ella corria el 10k i segurament no deu haver arribat a temps, penso. També penso que ens hagués anat bé algú fresc per gestionar l’abandó de l’Edu. Sobre el 20 (1:35:40 amb parcial de 23:49 a 4:46) ja m’avanço uns metres respecte ell i passo la Mitja Marató sol en un temps de 1:40:57, 1 minut més ràpid del que tenia previst i molt fresc d’energies però no tant de moral per la possible baixa de l’Edu.

Km 21-25: injecció de moral

15094864_10211590507187085_8397623681089289654_n

Passem la Mitja Marató i ens dirigim molt aprop de la sortida. Tinc l’esperança de que l’Edu no es retirarà, però haig d’aïllar-me i fer la meva Marató. Sé que la Bolsa té un tram d’animació en un pont a prop del km23 per lo que ara només corro pensant en veure’ls. Vaig clavant molt bons parcials ja que tendeix a baixar. Entre la multitud vec la bandera de BCTeam i aixeco els braços a la distància per fer-me veure i, i tant que em veuen! Em comencen a animar i m’entra un subidón, m’hi acosto i intento xocar les mans al major nombre de companys possible: això em dóna molta moral i energia per seguir! Amb l’adrenalina pels núvols no em dono compte i ja passo pel 25 en 1:59:46 (algo millor de lo previst) amb un parcial de 18:49 (4:49).

Km 25-30: ja comença a costar

15178258_10210925929965813_1647299604974363008_n

Després del 25 em prenc el segon gel. Estem pujant paral·lels pels Jardins del Turia en una bona recta. Sobre el 27 passem per les Torres Serrano i em començo a notar cansat. Em vaig motivant animant al públic, estem pujant una mica fins al 30 i cada cop costa més mantindre el ritme. Sobre el 29 passem per la plaça de l’Ajuntament on ens creuem amb la gent que baixa pel 39. Passem en una corva pel km30 en 2:24:12 amb un parcial de 24:26 (4:53).

Km 30-35: el vent ens juga una mala passada

M’alegra molt veure el número 30 per lo que ho celebro prenent-me un gel. Psicològicament penso que només queda una tiradeta d’una hora (casi ho clavo) i apareix un dels enemics més temuts: el vent de cara. Decideixo abaixar una mica el ritme per no tirar energies en vèncer el vent intentant anar per sota de 5. Hi ha poc ambient encara i un corredor valencià em diu que em prepari que a partir del 38 serà una festa. Doncs que arribi ja la festa, penso! En aquest tram creuem dos cops els jardins del Turia i es fa una mica pesat perquè et vas donant compte que cada cop t’estas allunyant més de meta. Passo el 35 en 2:49:16 amb un parcial de 25:04 i 5:01 de mitja.

Km 35-40: animeu valencians!

15055839_10211590877556344_1530423377431483977_n

Pel pas pel 35 em prenc el quart gel, he volgut experimentar en aquesta Marató i crec que he fet lo correcte. Estic bé de forces i decideixo apretar. Aquí ja no es moment de mirar el rellotge, sinò de donar-ho tot en aquests km’s que queden. Em dóna la impressió que vaig més ràpid que abans però realment marco els pitjors parcials de tota la Marató (5:04, 5:02, 5:06, 5:11, 5:05). Suposo que el cansament fa que vegis les coses diferents i també que en aquest tram atrapo a molts corredors que estan amb rampes o patint el mur (a València no hi ha mur!). Ens anem acostant al centre i cada cop hi ha més gent però animen poc. Perquè comencin a animar només falta que els engresquis una mica. El cansament es converteix en euforia en el pas pel 40. Quina il·lusió fa veure aquest número! El meu pas es en 3:14:44 amb un parcial de 25:28 (5:06 de mitja)

Km 40-42,2: subidón final

foto-fotos-maraton-valencia-2016_30

Al veure el temps de pas pel 40 em donc compte que puc assolir el que semblava impossible: un sub3h25. Entre això, la gent i que encara tinc energies apreto més, tot i vigilant de no excedir-me, una rampa aquí faria dir adéu al temps. Els dos darrers km’s són en baixada i amb gent a banda i banda que no paren d’animar. Sobre el 41 torno a veure la bandera de BCTeam onejar i torno a excitar-me. M’acosto a ells per xocar-lis la mà de nou i puc veure a l’Edu Sancho entre ells animant-me. Tenia esperances de que no s’hagués retirat però al veure’l ja m’ha quedat clar que ho ha hagut de fer i de fet, ha fet lo correcte. Això és l’empempta final ja que just després entrem a la Ciudad de las Artes i las Ciencias per fer el darrer kilòmetre. Aquest últim em fa volar, la gent està molt distant però és realment maravellòs aquest final. Com a curiositat cal dir que molta gent confon el km42 amb la meta i comencen a sprintar abans d’hora per lo que es troben amb la sorpresa de que els hi queden 200 metres per sobre la tarima blava que han instal·lat sobre l’aigua.

Aquí toca gaudir del moment, pensar en tots els sacrificis que he hagut de fer, amb les matinades dels diumenges i les hores i hores entrenant sol al riu o per Esparreguera, amb els companys Edgar i Edu que no han pogut completar la Marató, tots els entrenaments que he fet amb dolor, el somriure dels companys de la Bolsa al veure’m en els kms 23 i 41… son tantes les coses que passen pel cap en aquesta recta d’arribada que sembla que no s’acabi mai. Creuo la meta alçant els brasos i molt feliç, ja tinc una marca millor del que m’esperava 3:25:19. Un marcón que demostra que tot és possible quan es lluita i es treballa.

15171211_10210925930885836_3834029345536593606_n

A València volia dir adéu a les maratons, però m’és impossible fer-ho. M’ho he passat pipa i ha estat fantàstic tot. L’any vinent espero de tenir aquesta motivació per tornar a enfrontar-me a un altre, corregir els errors que he comés en aquesta i sobretot sobretot, tornar-m’ho a passar igual de bé (millor és impossible) que en aquesta.

img_20161120_121436_1

I ara estic aquí, assegut al sofà, escrivint aquest text, acariciant la medalla de finisher i preguntant-me: quina sort haver triat el camí de la Marató i quina sort haver-ho fet quan ho veia com un repte impossible. Tornarem a lluitar, tornarem a sofrir i tornarem a vèncer.

MM del Prat: el darrer esglaó per València

Bé…crec que és el primer cop en aquests quatre anys de blog que escric una crònica tant tard. Però aquí la tenim! La Mitja Marató del Prat es va disputar el dia 6 de novembre, i va representar la penúltima tirada llarga de la Marató. Vam tenir la sort de ser un grup bastant nombrós de bolseros, que ens van fer que aquests 120 minuts de tirada llarga, més els 10 que vem afegir alguns, fós molt amena.

whatsapp-image-2016-11-06-at-18-41-01

Tampoc m’extendré massa, ja que no va ser una Cursa, sinò un entrenament amb dorsal i amb una organització al darrere. Crec que és una de les mitges maratons més ben organitzades que he participat.

whatsapp-image-2016-11-07-at-22-12-03

El circuit està dissenyat per fer una bona marca. Es molt plana amb circuit ample on només ens trobem en dos perills: el vent en contra en algun tram i un parell de pujades en un pont.

0192-mitja-del-prat

Una de les característiques que m’ha agradat ha estat que, en la cursa, hi ha patinadors que t’ofereixen aigua i gels: tot un detall a nivell d’organització. Vam sortir amb l’Edu i en Carlos i vem anar tota l’estona a 5:00min/km acabant la mitja amb 1h45 molt sobrats d’energia, cosa que dóna molta confiança de cara a la Marató de València.

SONY

Amb aquesta setmana, he fet la meva peak week amb 84 km. Aquesta Marató he fet menys km que a Berlin però de més qualitat… el diumenge veurem si ha estat encert o no.

La penúltima setmana teniem com a data important el dijous amb una tirada de 100 minuts que la faig tot sol al riu després de treballar, tot un examen mental i el diumenge un 10×1000 en aquest cas acompanyat de companys de la Bolsa al riu Besos, amb unes sensacions boníssimes.

whatsapp-image-2016-11-13-at-11-17-43

Aquesta penúltima setmana ens deixa amb un mal gust de boca: Carlos, Edu i Edgar, tocats i perillant la seva participació a la Marató. Personalment em deixa bastant tocat, són companys (i amics!!) que hem compartit molts kilòmetres junts i tots ells han entrenat molt millor que jo i han estat organitzant els entrenaments de diumenge. Esperem que estiguin a tope pel 20N!

whatsapp-image-2016-11-13-at-11-17-44

Encarem la darrera setmana que me la prendre amb tranquilitat, la feina ja està feta i ara només necessito que els dies passin i plantar-me a la linea de sortida de València. Aquesta Marató l’he viscut molt diferent a l’anterior. He tingut molts problemes físics a l’inici però ara a la recta final estic molt bé… i aconseguint posar la bàscula a 69 kilos (cosa inèdita!). Que tremoli València!

Marató Vies Verdes: recuperant la força perduda

València està a tocar. Ara ja podem dir que només queden dos diumenges entremig per encarar-nos a la Marató. Per tant, estem immersos en les setmanes decisives per afrontar el gran repte de l’any. Amb aquest post sobre les Vies Verdes, m’agradaria dedicar aquest primer paràgraf als entrenaments de tirades llargues que muntem els diumenges. Un dels meus pecats de Berlín, va ser fer les tirades llargues al poble, amb desnivell i sol (excepte alguna). Aquest pecat l’he intentat corregir aquest any inscribint-me a curses o fent la tirada amb la colla de BCTeam els diumenges. El diumenge 26 d’octubre va ser espectacular. 130 minuts acompanyat d’una vintena de companys. Inclús dos d’ells (Tamara i Andrés) fent-nos avituallaments en bici mentre corriem! Així dóna gust preparar una Marató.

El dia següent d’aquesta esmentada tiradeta, la cosa no va anar tant bé. Em vaig llevar amb vòmits i trobant-me molt malament i vaig haver de plegar a les 11h de la feina. Els vòmits van parar però em trobava molt dèbil i sense forces per fer res. Això m’ha durat tota la setmana que no vaig ser capaç de sumar més de mitja hora seguida corrents. Un putadón a les alçades que estem de preparació.

El dissabte al matí, aprofitant el pont de Tots Sants, ens vem desplaçar a Tortosa per fer un petit stage. Hi vaig anar amb la confiança que els aires del Delta em féssin recuperar la força perduda. No les tenia totes de fer la tirada més llarga de la Marató en les condicions que estava, però el Delta, les Vies Verdes i poder compartir els entrenaments amb els companys m’han donat el plus de forces que necessitava.

Dissabte arribada i turisme per la ciutat. M’he afartat de menjar, cosa que crec que m’ha anat bé per recuperar forces. Tocava una tiradeta però he preferit no fer-la per no decepcionar-me i centrar-me en diumenge.

Diumenge toca matinar (com sempre) i ens dirigim cap a Benifallet on comença la Marató de les Vies Verdes. Benifallet és un origen especial ja que és el poble on es van allotjar els Daudé’s al venir de França fa uns 150 anys. No es d’extranyar veure per aquesta zona alguna gent que s’apellida com jo (hem vist Mobles Daudé, molt curiòs i extrany, se’m ha fet veure un cognom com el meu rotulat en un cartell). L’objectiu de la proba era completar 2h15 de tirada llarga. Per lo que vem córrer 30 minuts abans de la Cursa i després vem completar la Mitja Marató.

Per fer els 30 minuts vem pendre la Via Verda però en sentit contrari al de la Cursa per poder veure alguns km’s extres d’aquest circuit i un cop completats ja es va iniciar la Cursa.

whatsapp-image-2016-10-31-at-17-04-48-1

Aquesta proba és bastant familiar, cosa que m’agrada i em fa sumar una nova experiència en Mitja Marató. La proba té la peculiaritat que es fa amb sortida llançada. És a dir, la Cursa mesura 22,5km i el temps de la Mitja Marató comença a comptar al cap de 1,5km de començar. Això nosaltres no ho sabiem i ens ho van ‘xivar’ a Mitja Cursa. Aquest 1,5km ens va anar perfecte per quadrar els 135 minuts d’entrenament.

dscf9228

La Cursa transcórrer pel tram de Via Verda que va des de Benifallet fins a Tortosa. Una Via Verda és una ruta turística que transcorre per l’antiga via fèrria de la Val de Zafan on, gràcies a que el govern d’Aragó en tenir port de mar, van construir aquest traçat de tren des de l’any 1882 fins al 1942. Al setembre del 73 va deixar de utilitzar-se i es va convertir en Via Verda anys més tard.

dscf9242

Vam sortir amb l’Edu Sancho fent parcials tota l’estona entre 4:50 i 5:00. Molt ràpids per la tirada (ens recomanen fer-ho sobre 5:15) però lents per portar dorsal… i vam anar passant pobles fins arribar a Tortosa. El primer poble en passat va ser Xerta i després Aldover on vam passar per davant de les seves estacions.

dscf9236

Seguidament vam passar per Jesús i per Roquetes, on vam deixar enrere un company valencià que ens va acompanyar en tot el camí i ens va donar pistes de com és la Marató de València.

whatsapp-image-2016-10-30-at-16-56-28

Finalment creuem la meta completant la tirada i completant la Mitja Marató en 1h42 de forma molt fàcil i còmode. Una referència per lo que ha de ser València.

whatsapp-image-2016-10-31-at-17-04-48

El company Martí queda en segona posició general. L’Hèctor en tercera posició de la categoria sub40 i l’Edgar el 4t de la categoria de majors de 50. Un gran èxit de cursa tot i ser un entrenament!

whatsapp-image-2016-10-31-at-17-04-46

Dilluns només llevar-me, vaig aprofitar que estava a Tortosa per fer l’entrenament més pesat de la setmana, el que anomeno Nasty Monday. El traçat utilitzat va ser el de la Via Verda d’ahir completant uns 19 km. La Via Verda és genial per entrenar i ara entenc perquè corren tant els del Delta!