La Marató de València i la veritable essència de la Marató

Sempre he sentit a dir que la segona Marató és la complicada. En la primera et mou la il·lusió, entrenes el que faci falta perquè saps que és un objectiu molt difícil; no tens referències de temps, sinó que et bases amb experiències d’altres; surts preguntant-te el què et trobaràs i el morbo de què sentiràs quan et trobis amb el mur o que et persegueixi el hombre del mazo. La segona és diferent: entrenes (almenys amb el meu cas) corregint errors que has comès en la primera; ja saps en quin rang de temps t’has de moure per lo que t’afegeix certa pressió; ja saps el què et trobaràs i has perdut l’interès en conèixer l’home del mazo i el vols substituir per (cito a Castilla) trobar “el punto G” on “hay un momento sobre el km 35 dónde se auna el sufrimiento con el placer. Si llegáis al km35 y sentís que a pesar de estar sufriendo lo estáis disfrutando y lo tenéis a tocar habréis encontrado la verdadera esencia del Maratón. Se encuentra muy pocas veces pero el placer es inigualable”. Comencem?

Divendres 18 de novembre, 4:45h i sona el despertador. Estic boig, si, però és la única manera de poder aprofitar el viatge a València per visitar-la i córrer la Marató. Estic bastant nerviós, com sempre que haig de viatjar afegint els nervis pre-Marató. A les 7 sortim de Barcelona cap a València amb bus, faig el viatge amb la Cristina (que m’aguanta tot el trajecte) i l’Andrés, amb ells tenim pensat visitar una mica València i menjar-nos la famosa paella a Casa Carmela. El viatge no se’m fa llarg, suposo perquè no parem de xerrar amb la Cris molestant als veïns que volien dormir: amb algo hem de fer passar els nervis senyors passatgers. Arribem sobre les 11 i deixem les maletes a l’Hotel abans de donar un tomb per la ciutat. El primer que fem és anar a la Ciudad de las Artes i las Ciencias on acull els actes principals de la Marató.

img_20161118_123511

Aquí ha començo a patir: fa una calor horrible! Penso que amb aquesta temperatura és impossible córrer una Marató. Queden dos dies i pot passar qualsevol cosa. Ens dirigim ja cap a Malvarrosa, el barri de platja on farem el segon acte més important del cap de setmana: devorar una bona paella valenciana. Gràcies a l’encert de la Cristina escollim el millor lloc possible: Casa Carmela. On apart d’assaborir la paella, ens ensenyem tot el procés per lo que fa molt més enriquidora la visita.

Per la tarda aprofitem per visitar una mica el centre de València. Em crida l’atenció el retaule renaixentista de la catedral i les botigues de sants i vestits típics valencians. Aconseguim també assaborir una bona orxata. Totes aquestes activitats, sumades a la caminata que vam fer han fet que el divendres fós el dia més antimaratonià que hi ha.

Dissabte el vam dedicar bàsicament a menjar pasta i a visitar la Fira del Corredor. A primera hora vam sortir a trotar amb en Martí, la Imma, la Montse, la Cristina, l’Àlex i en Cesc i ja vam poder veure una mica d’ambient maratonià.

Després ja vem anar a recollir el dorsal. La Fira constava de dues plantes, la primera d’elles és on et donaven el dorsal (primera cua) i te’l validaven (segona cua) i la planta inferior (tercera cua) et donaven la bossa del corredor (quarta cua) i accedies als stands. Comparat amb Berlin i Barcelona n’hi havia molts menys, cosa que em va sorprendre negativament ja que estem parlant d’una Marató amb Gold Label.

img_20161119_125309

img-20161119-wa0026

Amb el dorsal a la mà toca anar a dinar, aquest cop al Tagliatella i a esperar a les 16:30h que és quan hem quedat amb tota l’expedició de la Bolsa del Corredor per fer la foto oficial. Quin gran plaer poder compartir tota l’experiència amb aquestes grans persones.

img-20161119-wa0053

Amb tot això ja toca descansar per estar al 100% per l’endemà. Tinc certa preocupació ja que aquests dies a València els he passat amb mal als dos turmells, no sé si es fruit dels nervis o de si tinc algun problema físic de darrera hora per lo que aprofito per fer posar-los una hora amb aigua freda. Mentre tinc els peus en remull aprofito per maquejar-me el dorsal per homenatjar a l’Edgar, el nostre amic peruà que, per lesió a dues setmanes de la Marató, es perdrà la Cursa. L’homenatge té més pes que aquest motiu ja que és una de les persones que més m’ha motivat en tota la preparació i el que organitzava totes les tirades llargues dels diumenges (posant a la seva dona donant-nos avituallaments i tot!): Edgar esta va por ti!

img_20161119_191843

La nit abans de la Marató la passo molt dolenta: no puc descansar. Tinc massa nervis a sobre i crec que només dormo de 23 a 3. El despertador el tinc a les 5:30 però m’acabo llevant a les cinc i fent-me una dutxa d’aigua freda, em vesteixo i baixo a esmorzar, com sempre sóc el primer i encara no han obert. M’espero practicant alemany amb un corredor de Bremen que també espera a la porta. De seguida baixa en Martí i l’Àlex i ja obren les portes de l’esmorzar. Esmorzo torrades i suc de taronja, sense arriscar, i vaig per tercer cop al WC (consells del iroman Raul Anguita) amb això ja puc sortir a córrer la Marató.

Ens dirigim cap a la sortida on ens trobem amb la resta de l’equip i comencem a escalfar. Els guardarrobes els trobo excel·lents, n’hi ha la tira i no s’ha de fer cua, en canvi, es veuen molts pocs (per no dir cap) lavabos per la zona per lo que acabem regant tots els jardins dels voltants. L’altre cosa que no m’agrada és que no han tallat tots els carrers de cotxes i escalfem amb els cotxes al costat, cosa que pot ser un perill.

31045882332_161d03c08c_o

Toca posar-nos al calaix on em dirigeixo allí amb l’Edu i en Carlos. Ens costa molt d’arribar-hi, el carrer d’accés és petit. Finalment entrem amb el control de dues pobres noies que es veuen desbocades pel gran nombre de corredors que volen entrenar. En Carlos ens fa avançar més endavant del calaix (bona elecció) i pactem que la cursa de cadascú és independent, quan ens separem, ens separem. Un cop al calaix veiem que hi ha moltíssims corredors a fora volent entrenar i alguns aparten tanques. L’accés als calaixos és una de les coses a millorar.

Km 0-5: Arrancada i a buscar el ritme 

foto-fotos-maraton-valencia-2016_23

Tret de sortida (que no sentim) i arranquem. Al principi costa de córrer, però ja ens va bé per no arrancar a un ritme que no ens toca, perdem de vista a en Carlos i jo i l’Edu ens intentem fer camí per córrer cómodes. Els primers km’s serveixen per trobar el ritme de crucero i ja se’m despenja l’Edu que volia córrer més ràpid que jo. Aquest km’s són per la zona de Malvarrosa, on vam fer la paella el divendres, tenim la sort que ens fan passar per un carrer paral·lel al Passeig Marítim cosa que ens frena el vent. Passo el primer parcial amb 24:24 (4:53) clavant el ritme objectiu.

Km 5-10: primers problemes

15085566_10211590513187235_7429073779247794557_n

Els següents 5 km entrem a l’avingunda universitària on correrem un parell de km’s i després els tornarem a baixar. Això ens permet creuar-nos amb corredors més ràpids que nosaltres i podem apreciar com corren els primers keniates (que passen pel 8 mentre nosaltres passem pel 5). Es impressionant veure les gambades que fan i lo ràpid que les poden fer. Sobre el 8 em comença a fer mal l’Aquiles dret, inclús penso en parar però començo a veure que puc atrapar a l’Edu Sancho i em concentro en córrer. Al km 9 entrem a l’Avinguda Blasco Ibañez, un altre de les avingudes amplies, aquesta amb més gent animant. Tot i així em topo amb el segon problema: tinc just davant a tota la barqueta de 3h30 en ple avituallament del km10. Em toca pujar un xic el ritme per evitar-los. Passo el 10k en 48:00 i el parcial en 23:36 (4:43) un xic més ràpid del que hauria d’anar.

Km 10-15: el motor ja ha arrancat

Un cop adelantades les llebres de 3h30, que, per cert, estaven molt mal col·locades al calaix (haurien d’estar al final del calaix de 3h15-3h30 i no al principi) tinc cap per córrer. El dolor se’m ha passat i em trobo lleuger de cames. Passem pel camp del València i em prenc el primer gel sobre el km12. Passem per un parell de rotondes on hi ha la música a tope i ens incentiva a correr. Passo el 15k en 1:11:51 i el parcial en 23:51 (4:46).

Km 15-21: els km’s psicològicament més durs.

15055643_10211590510267162_895117076077215921_n

Cada cop tinc més aprop a l’Edu Sancho i en aquest tram l’aconsegueixo atrapar. Em comenta que creu que estic apretant molt (cosa que té raó), però he decidit arriscar i aguantaré el ritme tant com pugui. Em comenta també que té el genoll destrossat i que es retirarà al 23 (ara estem al 17). Per a mi és un cop de moral molt dur, tant ell com l’Edgar han fet molt per a mi en aquesta preparació i no vull de cap manera que ho passin malament. Els km’s que correm junts aprofitem per passar-ho bé i gaudir de l’ambient, incdntivem al públic que ens animi i els responen. Al 18 esperava trobar a la Montse que em volia acompanyar un tram fins al 23-24 però no hi és, ella corria el 10k i segurament no deu haver arribat a temps, penso. També penso que ens hagués anat bé algú fresc per gestionar l’abandó de l’Edu. Sobre el 20 (1:35:40 amb parcial de 23:49 a 4:46) ja m’avanço uns metres respecte ell i passo la Mitja Marató sol en un temps de 1:40:57, 1 minut més ràpid del que tenia previst i molt fresc d’energies però no tant de moral per la possible baixa de l’Edu.

Km 21-25: injecció de moral

15094864_10211590507187085_8397623681089289654_n

Passem la Mitja Marató i ens dirigim molt aprop de la sortida. Tinc l’esperança de que l’Edu no es retirarà, però haig d’aïllar-me i fer la meva Marató. Sé que la Bolsa té un tram d’animació en un pont a prop del km23 per lo que ara només corro pensant en veure’ls. Vaig clavant molt bons parcials ja que tendeix a baixar. Entre la multitud vec la bandera de BCTeam i aixeco els braços a la distància per fer-me veure i, i tant que em veuen! Em comencen a animar i m’entra un subidón, m’hi acosto i intento xocar les mans al major nombre de companys possible: això em dóna molta moral i energia per seguir! Amb l’adrenalina pels núvols no em dono compte i ja passo pel 25 en 1:59:46 (algo millor de lo previst) amb un parcial de 18:49 (4:49).

Km 25-30: ja comença a costar

15178258_10210925929965813_1647299604974363008_n

Després del 25 em prenc el segon gel. Estem pujant paral·lels pels Jardins del Turia en una bona recta. Sobre el 27 passem per les Torres Serrano i em començo a notar cansat. Em vaig motivant animant al públic, estem pujant una mica fins al 30 i cada cop costa més mantindre el ritme. Sobre el 29 passem per la plaça de l’Ajuntament on ens creuem amb la gent que baixa pel 39. Passem en una corva pel km30 en 2:24:12 amb un parcial de 24:26 (4:53).

Km 30-35: el vent ens juga una mala passada

M’alegra molt veure el número 30 per lo que ho celebro prenent-me un gel. Psicològicament penso que només queda una tiradeta d’una hora (casi ho clavo) i apareix un dels enemics més temuts: el vent de cara. Decideixo abaixar una mica el ritme per no tirar energies en vèncer el vent intentant anar per sota de 5. Hi ha poc ambient encara i un corredor valencià em diu que em prepari que a partir del 38 serà una festa. Doncs que arribi ja la festa, penso! En aquest tram creuem dos cops els jardins del Turia i es fa una mica pesat perquè et vas donant compte que cada cop t’estas allunyant més de meta. Passo el 35 en 2:49:16 amb un parcial de 25:04 i 5:01 de mitja.

Km 35-40: animeu valencians!

15055839_10211590877556344_1530423377431483977_n

Pel pas pel 35 em prenc el quart gel, he volgut experimentar en aquesta Marató i crec que he fet lo correcte. Estic bé de forces i decideixo apretar. Aquí ja no es moment de mirar el rellotge, sinò de donar-ho tot en aquests km’s que queden. Em dóna la impressió que vaig més ràpid que abans però realment marco els pitjors parcials de tota la Marató (5:04, 5:02, 5:06, 5:11, 5:05). Suposo que el cansament fa que vegis les coses diferents i també que en aquest tram atrapo a molts corredors que estan amb rampes o patint el mur (a València no hi ha mur!). Ens anem acostant al centre i cada cop hi ha més gent però animen poc. Perquè comencin a animar només falta que els engresquis una mica. El cansament es converteix en euforia en el pas pel 40. Quina il·lusió fa veure aquest número! El meu pas es en 3:14:44 amb un parcial de 25:28 (5:06 de mitja)

Km 40-42,2: subidón final

foto-fotos-maraton-valencia-2016_30

Al veure el temps de pas pel 40 em donc compte que puc assolir el que semblava impossible: un sub3h25. Entre això, la gent i que encara tinc energies apreto més, tot i vigilant de no excedir-me, una rampa aquí faria dir adéu al temps. Els dos darrers km’s són en baixada i amb gent a banda i banda que no paren d’animar. Sobre el 41 torno a veure la bandera de BCTeam onejar i torno a excitar-me. M’acosto a ells per xocar-lis la mà de nou i puc veure a l’Edu Sancho entre ells animant-me. Tenia esperances de que no s’hagués retirat però al veure’l ja m’ha quedat clar que ho ha hagut de fer i de fet, ha fet lo correcte. Això és l’empempta final ja que just després entrem a la Ciudad de las Artes i las Ciencias per fer el darrer kilòmetre. Aquest últim em fa volar, la gent està molt distant però és realment maravellòs aquest final. Com a curiositat cal dir que molta gent confon el km42 amb la meta i comencen a sprintar abans d’hora per lo que es troben amb la sorpresa de que els hi queden 200 metres per sobre la tarima blava que han instal·lat sobre l’aigua.

Aquí toca gaudir del moment, pensar en tots els sacrificis que he hagut de fer, amb les matinades dels diumenges i les hores i hores entrenant sol al riu o per Esparreguera, amb els companys Edgar i Edu que no han pogut completar la Marató, tots els entrenaments que he fet amb dolor, el somriure dels companys de la Bolsa al veure’m en els kms 23 i 41… son tantes les coses que passen pel cap en aquesta recta d’arribada que sembla que no s’acabi mai. Creuo la meta alçant els brasos i molt feliç, ja tinc una marca millor del que m’esperava 3:25:19. Un marcón que demostra que tot és possible quan es lluita i es treballa.

15171211_10210925930885836_3834029345536593606_n

A València volia dir adéu a les maratons, però m’és impossible fer-ho. M’ho he passat pipa i ha estat fantàstic tot. L’any vinent espero de tenir aquesta motivació per tornar a enfrontar-me a un altre, corregir els errors que he comés en aquesta i sobretot sobretot, tornar-m’ho a passar igual de bé (millor és impossible) que en aquesta.

img_20161120_121436_1

I ara estic aquí, assegut al sofà, escrivint aquest text, acariciant la medalla de finisher i preguntant-me: quina sort haver triat el camí de la Marató i quina sort haver-ho fet quan ho veia com un repte impossible. Tornarem a lluitar, tornarem a sofrir i tornarem a vèncer.

MM del Prat: el darrer esglaó per València

Bé…crec que és el primer cop en aquests quatre anys de blog que escric una crònica tant tard. Però aquí la tenim! La Mitja Marató del Prat es va disputar el dia 6 de novembre, i va representar la penúltima tirada llarga de la Marató. Vam tenir la sort de ser un grup bastant nombrós de bolseros, que ens van fer que aquests 120 minuts de tirada llarga, més els 10 que vem afegir alguns, fós molt amena.

whatsapp-image-2016-11-06-at-18-41-01

Tampoc m’extendré massa, ja que no va ser una Cursa, sinò un entrenament amb dorsal i amb una organització al darrere. Crec que és una de les mitges maratons més ben organitzades que he participat.

whatsapp-image-2016-11-07-at-22-12-03

El circuit està dissenyat per fer una bona marca. Es molt plana amb circuit ample on només ens trobem en dos perills: el vent en contra en algun tram i un parell de pujades en un pont.

0192-mitja-del-prat

Una de les característiques que m’ha agradat ha estat que, en la cursa, hi ha patinadors que t’ofereixen aigua i gels: tot un detall a nivell d’organització. Vam sortir amb l’Edu i en Carlos i vem anar tota l’estona a 5:00min/km acabant la mitja amb 1h45 molt sobrats d’energia, cosa que dóna molta confiança de cara a la Marató de València.

SONY

Amb aquesta setmana, he fet la meva peak week amb 84 km. Aquesta Marató he fet menys km que a Berlin però de més qualitat… el diumenge veurem si ha estat encert o no.

La penúltima setmana teniem com a data important el dijous amb una tirada de 100 minuts que la faig tot sol al riu després de treballar, tot un examen mental i el diumenge un 10×1000 en aquest cas acompanyat de companys de la Bolsa al riu Besos, amb unes sensacions boníssimes.

whatsapp-image-2016-11-13-at-11-17-43

Aquesta penúltima setmana ens deixa amb un mal gust de boca: Carlos, Edu i Edgar, tocats i perillant la seva participació a la Marató. Personalment em deixa bastant tocat, són companys (i amics!!) que hem compartit molts kilòmetres junts i tots ells han entrenat molt millor que jo i han estat organitzant els entrenaments de diumenge. Esperem que estiguin a tope pel 20N!

whatsapp-image-2016-11-13-at-11-17-44

Encarem la darrera setmana que me la prendre amb tranquilitat, la feina ja està feta i ara només necessito que els dies passin i plantar-me a la linea de sortida de València. Aquesta Marató l’he viscut molt diferent a l’anterior. He tingut molts problemes físics a l’inici però ara a la recta final estic molt bé… i aconseguint posar la bàscula a 69 kilos (cosa inèdita!). Que tremoli València!

Marató Vies Verdes: recuperant la força perduda

València està a tocar. Ara ja podem dir que només queden dos diumenges entremig per encarar-nos a la Marató. Per tant, estem immersos en les setmanes decisives per afrontar el gran repte de l’any. Amb aquest post sobre les Vies Verdes, m’agradaria dedicar aquest primer paràgraf als entrenaments de tirades llargues que muntem els diumenges. Un dels meus pecats de Berlín, va ser fer les tirades llargues al poble, amb desnivell i sol (excepte alguna). Aquest pecat l’he intentat corregir aquest any inscribint-me a curses o fent la tirada amb la colla de BCTeam els diumenges. El diumenge 26 d’octubre va ser espectacular. 130 minuts acompanyat d’una vintena de companys. Inclús dos d’ells (Tamara i Andrés) fent-nos avituallaments en bici mentre corriem! Així dóna gust preparar una Marató.

El dia següent d’aquesta esmentada tiradeta, la cosa no va anar tant bé. Em vaig llevar amb vòmits i trobant-me molt malament i vaig haver de plegar a les 11h de la feina. Els vòmits van parar però em trobava molt dèbil i sense forces per fer res. Això m’ha durat tota la setmana que no vaig ser capaç de sumar més de mitja hora seguida corrents. Un putadón a les alçades que estem de preparació.

El dissabte al matí, aprofitant el pont de Tots Sants, ens vem desplaçar a Tortosa per fer un petit stage. Hi vaig anar amb la confiança que els aires del Delta em féssin recuperar la força perduda. No les tenia totes de fer la tirada més llarga de la Marató en les condicions que estava, però el Delta, les Vies Verdes i poder compartir els entrenaments amb els companys m’han donat el plus de forces que necessitava.

Dissabte arribada i turisme per la ciutat. M’he afartat de menjar, cosa que crec que m’ha anat bé per recuperar forces. Tocava una tiradeta però he preferit no fer-la per no decepcionar-me i centrar-me en diumenge.

Diumenge toca matinar (com sempre) i ens dirigim cap a Benifallet on comença la Marató de les Vies Verdes. Benifallet és un origen especial ja que és el poble on es van allotjar els Daudé’s al venir de França fa uns 150 anys. No es d’extranyar veure per aquesta zona alguna gent que s’apellida com jo (hem vist Mobles Daudé, molt curiòs i extrany, se’m ha fet veure un cognom com el meu rotulat en un cartell). L’objectiu de la proba era completar 2h15 de tirada llarga. Per lo que vem córrer 30 minuts abans de la Cursa i després vem completar la Mitja Marató.

Per fer els 30 minuts vem pendre la Via Verda però en sentit contrari al de la Cursa per poder veure alguns km’s extres d’aquest circuit i un cop completats ja es va iniciar la Cursa.

whatsapp-image-2016-10-31-at-17-04-48-1

Aquesta proba és bastant familiar, cosa que m’agrada i em fa sumar una nova experiència en Mitja Marató. La proba té la peculiaritat que es fa amb sortida llançada. És a dir, la Cursa mesura 22,5km i el temps de la Mitja Marató comença a comptar al cap de 1,5km de començar. Això nosaltres no ho sabiem i ens ho van ‘xivar’ a Mitja Cursa. Aquest 1,5km ens va anar perfecte per quadrar els 135 minuts d’entrenament.

dscf9228

La Cursa transcórrer pel tram de Via Verda que va des de Benifallet fins a Tortosa. Una Via Verda és una ruta turística que transcorre per l’antiga via fèrria de la Val de Zafan on, gràcies a que el govern d’Aragó en tenir port de mar, van construir aquest traçat de tren des de l’any 1882 fins al 1942. Al setembre del 73 va deixar de utilitzar-se i es va convertir en Via Verda anys més tard.

dscf9242

Vam sortir amb l’Edu Sancho fent parcials tota l’estona entre 4:50 i 5:00. Molt ràpids per la tirada (ens recomanen fer-ho sobre 5:15) però lents per portar dorsal… i vam anar passant pobles fins arribar a Tortosa. El primer poble en passat va ser Xerta i després Aldover on vam passar per davant de les seves estacions.

dscf9236

Seguidament vam passar per Jesús i per Roquetes, on vam deixar enrere un company valencià que ens va acompanyar en tot el camí i ens va donar pistes de com és la Marató de València.

whatsapp-image-2016-10-30-at-16-56-28

Finalment creuem la meta completant la tirada i completant la Mitja Marató en 1h42 de forma molt fàcil i còmode. Una referència per lo que ha de ser València.

whatsapp-image-2016-10-31-at-17-04-48

El company Martí queda en segona posició general. L’Hèctor en tercera posició de la categoria sub40 i l’Edgar el 4t de la categoria de majors de 50. Un gran èxit de cursa tot i ser un entrenament!

whatsapp-image-2016-10-31-at-17-04-46

Dilluns només llevar-me, vaig aprofitar que estava a Tortosa per fer l’entrenament més pesat de la setmana, el que anomeno Nasty Monday. El traçat utilitzat va ser el de la Via Verda d’ahir completant uns 19 km. La Via Verda és genial per entrenar i ara entenc perquè corren tant els del Delta!

Celebrant la meva Cursa número 50 a la Mitja de Mollerussa

Setmana molt dura físicament la que tanquem avui. Si aquest dimecres feia ‘la meva cursa més complerta’ a la Mitja Marató del Mediterrani, aquest cap de setmana, aprofitant que el passava a Lleida, he aprofitat per fer una ruta de senderisme pel Congost de Mont-Rebei (19 km +1.300 de desnivell) i la Mitja Marató de Mollerussa.

Sobre l’excursió al congost de Mont-rebei hi ha molt a explicar i algun dia d’aquests que estigui més tranquil, prometo dedicar-li un post. De moment, només penjo quatre fotos per fer-vos dentetes.

Sobre la Mitja de Mollerussa, ha estat una mica improvitzat tot. Divendres vaig consultar a companys on podia fer una tirada llarga a Lleida i la Maria (que és de Bellpuig) em va comentar que feien la Mitja Marató de Mollerussa el diumenge. He estat mirant i he vist que complia amb tot el que buscava: Mitja Marató per córrer tranquil, amb bon tracte pel corredor i a 20 minuts de Lleida en direcció a casa. Tot perfecte, per lo que no he dubtat en inscriure’m.

Per lo que avui diumenge, després d’haver dormit només 4 hores, sumat a les 4 hores de caminata d’ahir, del cansansi acumulat per la Mitja i de portar fins el dijous sense menjar hidrats de carboni, m’he llevat molt cansat, però tocava sumar km’s a Mollerussa i crec que les condicions éren idoones per simular un km32 de la Marató.

Aquest cop no faré la crònica habitual de la Cursa ja que no ha deixat de ser un entrenament amb dorsal però si que vull fer quatre apunts sobre la Cursa i el meu estat físic:

  • Tracte amb el corredor excel·lent. Aquest tipus de curses són les que m’agraden i les que sempre dic als meus colegues de Barcelona que han de córrer. Crec que són la essencia de l’atletisme popular. Fora de grans marques publicitàries darrere, els Xafatolls dónen tot el que necessites i més.

30106578380_184133203f_o

  • Circuit per córrer de forma molt còmode durant tot el traçat. 1.000 corredors entre les curses de Mitja Marató i 5k. Ideal per fer marca personal.
  • Fins i tot les llebres… retallen! Érem pocs els que seguiem el traçat marcat a l’asfalt.

29730035384_c1aea972f8_o

  • El circuit consta dels vuit primers kilòmetres corrent pels carrers de Mollerussa. Del 8 al 11 afrontem una recta per la carretera que ens durà a Golmés. Del 11 al 13 recorrem els carrers de Golmés. Del 13 fins al 20 tenim un altre tram de carretera amb grans rectes i el que resta fins a meta ho fem pels carrers de Mollerussa.

dsc00196

  • El tram del 8 al 11 (3 km’s) i del 13 al 20 (7 km’s), són molt psicològics. Correm bastant sols per carretera amb camp a banda i banda i s’ha de ser molt fort de ment per afrontar aquests trams.

dsc00193

  • He decidit anar amb la llebre de 1h45 (5 min/km). Sobre el km 16 m’ha costat molt mantenir el ritme i ho he passat bastant malament.

30325287346_5ba5694fbd_o

  • L’arribada es fa en un passadís estret vallat a banda i banda i un speaker diu el teu nom i cognom (deu tenir la llista de dorsals) cosa que fa il·lusió.

dsc00195

  • A l’arribada fruita, begudes isotòniques i… unes banyeres amb aigua i gel! no ho havia probat mai, però la sensació de posar les cames dins del gel és genial. Sents com si t’apliquéssin corrents electriques. La explicació científica me l’ha donat un company que m’ha comentat que amb el gel es dilaten les arteries i ajuda a la recuperació.

30422356515_4ee4958b60_o

En fi. De moment aquesta setmana ha estat la meva ‘peak week’, és a dir, la setmana amb més kilòmetres. Ara toca prémer l’accelerador per la recta final.

Per cert, dada estadística: amb aquesta cursa he celebrat la meva Cursa número 50 com a corredor i he establert el récord de pitjor Mitja Marató de la meva vida (1h45).

 

 

Marató del Mediterrani: la meva Cursa més complerta

Com ja he dit moltes vegades, de fet cada cop que faig una Mitja, la Mitja Marató és la meva distància preferida. És una distància que quan la coneixes, et permet gaudir-la molt, tens temps a córrer, a pensar, a aguantar ritme, a fer un atac… convertint-se en una cursa en totes les seves lletres. Avui, per enèsim cop he tornat a gaudir com mai d’aquesta distància. Em torno a trobar bé i els resultats estan arribant, si fa unes setmanes feia MMP en 10k, avui he aconseguit una cosa ‘històrica’ per mi, marca en Mitja Marató, Marca en 15k i Marca en 10k, tot en la mateixa cursa. Vamos allà, no?

Matí fresc, em costa tornar a agafar el son després de despertar-me a les cinc, seran els nervis de no voler arribar tard? Avui és un dia interessant, és el test definitiu per la Marató de València. A partir del temps i de les sensacions d’avui decidiré fer una Marató o un altre. També és important pel tema moral, entrenar amb totes les molèsties que he entrenat no m’ha donat la confiança que requereix una Marató, avui toca saber què passa quan ho intento i vaig a per totes. Tinc la sort de que l’Andrés em porta a la Cursa. Dic sort, no només per poder compartir experiències amb ell (que és lo principal), sinó perquè el meu peu ho agraeix, conduir no em va gens bé…paciència.

Arribem sobre les vuit i només aparcar arriben el Raul, l’Edgar, els Edus, en Javi, en –Carlos, en Kike, la Cristina i la Vane. Quina sincronització! Avui és un dia una mica especial pels que no acostumem a entrenar en grup i pels que no anem a les curses més populars, hi és casi tothom del club. Per lo que ens fem una foto que fa bastant goig i on estem tots els que ens tocarà lluitar a València.

14721716_10210431536366771_8876294455022312305_n

Foto BCTeam. Quina sort poder compartir experiències amb aquests GRANS!

A l’escalfament ja em començo a trobar molt bé. Millor que de costum quan em trobo una mica encarcarat sempre, aquest cop no. Amb deu minutets en tinc prou per començar a suar i fer exercicis de movilitat. Amb l’Adrià ja li comento que avui em trobo genial, per lo que em contesta que és difícil que la gent digui la veritat quan està bé. A mi no em molesta, em dona confiança.

14671246_10210431544166966_7596770297086565354_n

Foto BCTeam. Escalfant amb aquests dos cracks, a veure si se’m enganxa algo.

Toca ja l’hora de la veritat, situar-nos a la línea de sortida. Hi ha tres calaixos que encara no acabo d’entendre com es distribueixen, ja que ens toca a tots al tercer per lo que ens colem fins arribar a la llebre de 4:30, una llebre que estic molt acostumat a tenir-la controlada en 10k però mai en Mitja Marató (algún cop ha de ser el primer, no?)

_dsc7697

Foto JJVico. Cap al calaix de sortida

Sortim en Kike, en Carlos, els Edus, l’Omar (amic de l’Edu) i jo amb la llebre de 4:30. La seva intenció és anar amb llebre/per davant de la llebre. La meva és anar lleugerament per darrera i intentar no perdre-la de vista massa d’hora. La intenció és anar a 4:40 fins al 10k i allà pensar-m’ho. La sortida és una mica escandalosa, entre la gent que no està correctament ubicada i una corva de 180º només començar, fa que comencem fora de ritme. Em tranquilitza saber que així no m’accelero.

_dsc7767

Foto JJVico. Sortida per darrere de la llebre de 4:30

A partir del km1 ja es pot correr correctament i es pot agafar ritme de creuer. Perdo de vista als companys que hem sortit però mantenc el contacte visual amb la llebre. Tinc mals records de quan vaig fer aquesta cursa fa dos anys (en format 10k) però ara em sembla totalment diferent, vaig hipercòmode al ritme aquest cop. Trobo un grupet que també fa la mitja i sembla que poden anar a ritmes similars amb els meus i arribem al km 5 amb 22:50. Per sota del temps objectiu.

Al primer habituallament, un corredor es creua per davant meu i d’un altre corredor, toca al corredor del costat i després a mi i es fot de lloros al terra. Per sort, només és un ensurt ja que l’home s’aixeca ràpid i segueix corrent. Ens preocupem per ell però al veure que no s’ha fet mal seguim corrent amb normalitat. Entrem al Passeig Marítim i dos corredors de ‘Pro am’ em pregunten a per quin temps vaig i anem tirant formant un minigrup.

img_8265

A partir d’aquí bé la tornada cap al Canal Olímpic i ens anem creuant amb altres corredors. Enganxo primer al Mateu i després a la parella Martí-Héctor. A partir d’aquí atrapo a l’Omar i anem junts uns kms (ell feia 10k). Al km8 hi ha una pujadeta que a la segona volta (coincideix amb el 17,5) farà una mica de mal però no perdo ritme i les cames segueixen funcionant. Ens creuem amb en Víctor, en Javi i en David, tots ells corrent com a feres.

Entrem al canal per completar el km10 i a la recta de meta m’entra un subidón, primer per veure que han vingut a animar els meus amuletos de la sort, en Kevin i l’Ana (no falleu a València!) i la Sílvia que em sorprèn que no corri i està fent de fotògraf (s’ha fet mal a l’escalfament). Passo pel 10 en 45:44 (waw!) molt sorprenent en mi al ser una Mitja, però em trobo genial. Al passar per meta també estan els Teran animant i tirant fotos.

14724505_10210431552247168_4300000558707510792_n

Sortim del canal amb el subidón i toca una pujadeta matadora per tornar a agafar el passeig marítim per completar gran part de la Cursa allí. Estic una mica eufòric al trobar-me tant bé i a la que planeja una miqueta incremento el ritme de cursa. Aquí ens creuem amb els companys ‘més lents’. Primer amb el trio format per la Marta, en Raül i la Laura i més enrere amb l’Andrés, Vane, Sandra, Cristina, Sandra (que avui és el seu aniversari) i Montserrat.

img_8499

Només entrar al Passeig ja ens tornem a creuar amb altres corredors més ràpids i a l’horitzó ja torno a veure la llebre de 4:30 i a alguns companys de la Bolsa dispersos. El que tinc més aprop és l’Edu i decideixo pujar el ritme per atrapar-lo (hem vingut a donar-ho tot avui). Em costa més de 2 km atrapar-lo i em penso que podem fer bon tàndem pel que queda de Cursa. Sembla que no pot seguir el ritme (una pena!). Correm tots bastant sols i faig un tàndem amb en Manolo de corredors.cat que ja ens haviem conegut en alguna altre Cursa. En el creuament amb els companys més lents vec que l’Edgar i la Imma van per darrere meu! Estava convençut que l’Edgar anava per davant!

_dsc5689

Arribem al km15 en 1:07:57 (4:32 de mitja!). Arribo al 16 ja una mica fós, es comença a notar molt l’esforç. El Manolo em diu de tivar per atrapar la llebre però jo no puc encara, esperaré al traspassar el pont. Segueixo sol i al pont (sobre el 18) atrapo al corredor del davant que em pregunta si creu que podem fer 1h38, li dic que anem sobradíssims i ja completem la Cursa junts.

whatsapp-image-2016-10-12-at-14-04-37

Entrem al Canal Olímpic, una putada, la volta fa 2,5 km i se’ns fa llarguíssima. Aquí m’atrapa algun corredor que havia caçat en els km’s anteriors. Arribo al 20 molt fos, queda un kilòmetre i em dóna la impressió de que no arribaré mai a meta. Penso amb la promesa que ens vem fer amb en Damià l’any passat, de córrer una Mitja en 1h35, estic desorientat del temps que vaig però sé que estic molt aprop. Quan queden uns 300 metres torno a apretar, per intentar-ho, amb els ulls tancats però quan els obro ja estem encarant la recta de meta i em desanimo una mica, vec que és impossible entrar en 1h35.

_dsc8611

Com a micrometa intento que no m’atrapi el corredor del darrere que va més fort que jo i finalment traspasso meta en 1:36:22. Una passada de temps i nova marca personal en Mitja Marató. Tenia en ment fer sub1h38 i finalment ha caigut una nova marca. Ja en porto dos i espero que caigui la tercera a València.

Aquesta Cursa m’ha donat molta moral i ales per afrontar la part final de preparació de la Marató de València del mes vinent. He aconseguit fer la Cursa més complerta de la meva vida, corrent en progressió, fer-ho sense dolor, fer marca en 10k (del km 10 al 20) encara que no comptabilitzi, marca en 15k i en Mitja Marató. Toca en les cinc setmanes que queden, anar pulint ritmes perquè, ha de tremolar València!

No estaba muerto, estaba de parranda

Després de no escriure cap article (ni córrer cap Cursa) des del 6 de Juny, torno a ser aquí, amb novetats fresques que han passat aquests mesos, us en faig cinc cèntims.

Per començar, no sé si ho havia comentat, estic preparant la meva segona Marató, la Marató de Valencia que la correrem el 20 de novembre. Aprofito el #retovalencia del BCTeam per compartir aquesta experiència amb altres companys del club i fer-ho tot més amè, hi ha hagut una gran expectativa i som molts els que anirem cap a València aquest dia, alguns a córrer la Marató, altres a córrer el 10k i altres a animar-nos. Ara toca entrenar i donar-ho tot.

Aquesta Marató l’he començat a preparar tenint en compte els errors comesos en la preparació de Berlín. He fet dos mesos de gimnàs anteriors als entrenaments per intentar reforçar tota la musculatura (sobretot de cames) i ja veurem si fa efecte. En conseqüència d’això, ja que no he fet massa cardio, he pujat fins a 77 kilos. El primer objectiu és, doncs, arribar a 70 lo abans possible (ara ja estic en 73) per poder fer els entrenos bé i no patir tant en la llarga distància. Molta feina a fer!

Cinc setmanes portem d’entrenaments, i desde la setmana 1 estic amb molt de mal al peu dret. M’he tractat amb el podòleg Alejandro Bayo que m’ha diagnosticat una tendinitis al peroneu curt i al tendó d’Aquiles i m’ha variat les plantilles que duia fins ara. Porto dues setmanes amb elles i ja he notat diferència. Amb els massatgets diaris amb gel i les plantilles confío a anar a millor i poder entrenar a tope lo abans possible. De moment no he parat cap dia, només he baixat intensitat i volum (que ja m’ha anat bé).

La darrere novetat és que he decidit córrer aquesta Marató amb les Asics Gel-Nimbus 18. M’han tocat en un sorteig del BCTeam, les he provat (sense cap expectativa) i de seguida m’he enamorat d’elles. Em recorden molt a les Nike Vomero que duia fa uns anys i que també em tenien completament enamorat (amb el canvi de model van perdre molt i em vaig passar a Adidas). Així que apartir d’ara calçaré de groc i verd amb la marca japonesa. Esperem que doni bons resultats!

Aquest diumenge tocava el primer test de la Marató de Valencia, córrer un 10k a tope. La resta de companys van fer l’exercici la setmana pasada en la Cursa de la Mercè, però jo, com tenia unes jornades de Neurociència, ho vaig haver de traspassar a aquesta setmana, que casi casi casi m’han obligat a anar a la Cursa Dir Sant Cugat, una cursa on ja havia corregut fa dos anys i havia aconseguit la meva millor marca personal de 10k tot i la duresa del circuit. Així doncs, cap a Sant Cugat tocava a anar a ‘saber on estic’.

Vaig quedar amb en Kevin i l’Ana (vaya parella de cracks) que els dos corrien el 5k. Tenia clar que anava a lluitar marca personal, petés a on petés. Escalfo amb en Kevin i em noto molt cansat, el dia anterior vaig anar a muntar a cavall (si…quines coses més rares que faig darrerament) i crec que tenia una mica d’agulletes…però bueno, toca estirar bé i fer sobretot exercicis de movilitat.

Tots teniem dorsal del primer calaix. En Kevin amb l’Aitor (que també ens el trobem per allí) s’hi queden, però jo i l’Ana anem cap al segon calaix amb les llebres de 45′. Arranquem amb elles i ja començo a veure que anem, en alguns trams, exageradament més ràpid del que toca. Això em fa patir, però entenc que amb el sube-baja constant que té el circuit, és una estratègia de les llebres per no petar a la gent a la pujada. Aguanto més o menys 5 kilòmetres on ja vaig veient que molta gent no podem seguir el ritme de les llebres.

Al kilòmetre 6 hi ha el marcador de temps (per temes logístics al 5 era complicar posar-ho) i veig que només vaig 3 segons més lent del que hauria d’anar i les llebres les tinc molt més endavant!! En fi… no m’obsessiono ja que començem el tram més dur on anem pujant i després baixant carrers per un barri residencial, els kilòmetres no passen i es bastant agotador ja que no hi ha massa gent animant. De cop, en una cantonada, em trobo a la Marta amb els seus fills, em reconeix i em dóna ànims. Em fa molta il·lusió veure-la i em dóna forces per seguir lluitant.

Fins al kilòmetre nou vaig perdent temps de crono i apartir del nou comença el darrer kilòmetre amb tendència a baixar fins a meta, on, com fa dos anys li foto molta canya. Aquest any ja sé de que va l’asunto i començo a apretar on toca, faig un dels millors parcials que he fet mai en cursa i aconsegueixo per 2 segons, lo que semblava imposible, una nova MMP en 10k!

Encara no sóc sub-45, però amb els dolors que estic arrossegant al peu i el circuit trencacames de Sant Cugat, crec que ho tinc fàcil per baixar de 45 minuts quan torni a córrer un 10k (esperem que sigui abans de dos anys).

Ara toca seguir entrenant i sumant kilòmetres, aquest MMP només serveix per saber on sóc i tenir els ànims i la força per seguir lluitant en aquest dur camí que es diu #retovalencia. Qui em donava per mort o en baixa forma ja sap: ‘No estaba muerto, estaba de parranda’. A seguir lluitant!

La millor popular entre les populars

Assoleiat diumenge on tocava participar en la que és, per mi, la millor cursa popular entre les populars i que a més se celebra a 2 km de casa meva, és la Cursa Solidaria de Martorell. Com ja vaig dir l’any passat, em grabo aquesta Cursa com una de les obligatòries del calendari, no només per la proximitat (que també), sinò pel seu caràcter solidari i festiu que pot servir o fer la funció de “fi de temporada”.

Aquest és el meu segon any de participació. L’any passat no vaig arribar bé de forma (portava 3 setmanes sense fer ni un sol km) i aquest any arribava després de dues setmanes d’estar parat per la contusió al taló que vaig patir al Massís de les Cadiretes i que encara em fa mal. Tot i així vaig sortir amb les ganes d’exprimir-me al màxim: un s’ha de guanyar l’espitxa.

Intento buscar un grup a la sortida, però no el trobo, i un cop donat el tret de sortida em crida el Kike i decideixo anar amb ell i amb l’Enrique. Estan més forts que jo, però diuen que van en plan patxanga (després es veurà que no) per lo que m’enganxo a ells.

Els primers kilòmetres serveixen per sortir del centre hospitalari per anar per asfalt paral·lelament a les instal·lacions de la SEAT aquí ens posem un ritme similar al meu de 10k, que, en aquell moment el trobo còmode ja que anem comentant la jugada amb en Kike.

Imagen de David Daudé6

Apartir del km2 entrem al Parc de Can Cases i comencen els “subebajas”. En un primer moment fem el mateix circuit que havia fet amb els Seat Runners, amb Jose Castilla i Ingrid Pino. Fins al km6 va pujant tota l’estona mitjançant quatre pujades.

La primera la salvo amb en Kike i sembla que l’Enrique es queda una mica enrere. La segona la faig amb l’Enrique i el Kike sembla que va sobradillu. I a la tercera ja se’m envan els dos. A la cuarta faig un intent de caçar a l’Enrique però és molt difícil, estic fora de forma.

Imagen de David Daudé7

Apartir del km6 i fins a meta ens toca un tram “poligonero” per Can Amat, on tendeix a baixar tota l’estona. Aquí és on més pateixo ja que em resenteixo el taló. Em poso com a objectiu fer 50 minuts per lo que em toca recuperar el temps perdut al tram de pujada. Corro el més ràpid que puc, però ni el taló ni la forma em permeten córrer més, em surten uns parcials de 4:45, 4:36, 4:45 i 4:38 arribant a meta amb 50:13 sense aconseguir l’objectiu però fent 6 minuts menys que l’any passat (gaire mèrit no en té).

13330873_10209289576098478_8735729559150159345_n

I a partir d’aquí, comença la festa: trobada amb els que m’han anat deixant enrere durant la Cursa:

Imagen de David Daudé2

Esmorçar amb els altres membres de la Bolsa del Corredor presents a la Cursa, tant corrent com organitzant:

Imagen de David Daudé5

Sortejos de premis, on, em toca un buff d’hivern de la marca Hoko que m’anirà de maravelles (ja no puc plorar que mai em toca res!):

Imagen de David Daudé1

No desprecio el meu premi, però d’altres (com la Tamara) han tingut més sort que jo i els hi ha tocat un pernil. Felicitats!!

Imagen de David Daudé

Aquest any encara no tanco la temporada, sinò que faré algún 10k nocturn abans de Sant Joan sense més ambició que saber a on estic.