Doblet atípic

Cap de setmana atípìc on he participat en dues “curses” o activitats amb dorsal. Curses d’aquelles que molen ja que no hi ha pressió, el recorregut és agradable, hi ha bon rotllo, et retrobes amb gent i a més… et donen coses!

Dissabte al matí vaig tenir la primera d’elles: la cronoescalada a Montjuic. Organitzada per New Balance i la Bolsa del Corredor, on NB ens va deixar probar les noves NB Foam Hierro v2. Vaig anar-hi dormint només 3 hores, ja que la nit anterior vam fer una “quedada sarraCENA” a una creperie bretona de Barcelona (100% recomanable) i la cosa es va allargar una miqueta…

34265058273_1059fc4a7c_o

La veritat és que no me’n fiava massa d’aquestes NB de trail, però al provar-les m’han encantat (almenys pel circuit que hem fet)! M’han fet pujar bastant ràpid i en baixada s’agafaven bastant bé. Quan toqui retirar les Ultraraptor potser miri cap a USA a veure que hi trobo…

34265053243_9d8302de69_o

Abans de començar la Cursa, xerrada tècnica sobre les vambes de’n Pol Guillén i en Just Sociats. Escalfament i endavant! La crono consistia en 3,8 km desde les pistes de Pau Negre fins al Castell de Montjuic, sortint cada 15 segons un corredor.

34265046973_3d02dac3c3_o

És la primera vegada que feia una cronoescalada i m’ha agradat bastant el format. He aconseguit atrapar almenys a una desena de corredors i només m’han atrapat un parell. El resultat 23:12, millorable però molt bo per anar “a mig gas”. M’he quedat amb les ganes de veure com pujava en Just Sociats que ha completat el mateix circuit en 15:50.

18881931_1293359734096651_8565432082414418721_n

Finalment sorteig de vambes on no he tingut sort, per lo que m’he quedat amb les ganes de provar-les en un terreny més rocòs com Montserrat.

Diumenge tocava la que sempre anomeno la “popular de les populars” la Cursa Solidaria de Martorell que ens presentava la cinquena edició. Estava tan motivat que una setmana abans ja vaig anar a l’entrenament que organitzava la Esther, amb l’anècdota que ens vem perdre i vam acabar fent més de 2 km més… (tot suma!)

34705765640_a63049350d_o

Com sempre, gran presencia del BCTeam i la gran sorpresa del retorn de Joan Teran després dels problemes de cor i de’n Damià amb el genoll nou.

Sobre la Cursa comentar que ha estat l’únic any que no hem passat calor (inclús ha plogut una miqueta al acabar) i tot i anar a mig gas i haver fet la cronoescalada el dia anterior, he baixat 3 minuts més el temps que tenia (47:41), per lo que ja definitivament puc dir que la dieta m’està ajudant moltíssim i quan començi a entrenar en serio us podeu preparar, jaja

34705842740_dce911e0c1_o

Com he dit, la Cursa me la he pres com un entrenament, inclus he parat a l’avituallament a beure. Els tres darrers km’s he apretat i he aconseguit anar a 4:11, 4:18, 4:16, ritmes que són els que vaig a les series! Entrant a meta en 47.41, que tenint en compte el desnivell de la Cursa i l’històric d’altres anys, ho dono com un gran resultat.

34706180130_fdf38be6e1_o

Al acabar i com a refredament, vaig anar tirant enrere fins a topar-me amb la Laura, persona que havia fet amb ella la Cursa altres anys (i m’havia deixat enrere!) i hem acabat fent els seus últims 500m junts.

Al acabar, esmorzar i sorteig de regals. La Esther es va enrecordar de “nosaltres” i em va fer un menú sense gluten per lo que lo estic molt agrait pel detall! Tema sorteig aquest any no hi ha hagut sort i un dels pernils va anar a casa dels Terán…retorn i pernil, que més pot demanar?

Anuncis

Bones sensacions i seguim millorant (50.42)

Mitja hora abans que soni el despertador se’m obren els ulls. Miro l’hora i somric, és una senyal de que he descansat bé i que avui pot ser el dia (malgrat la dificultat de la cursa) que digui adéu a veure un 5x.xx al crono. Al aixecar-me i posar-me els mitjons me’n adonc que no… quin mal em fa l’abductor!!… en fi… sembla que ahir fent progressions vaig apretar massa i ara em torno a recentir de la ferida de guerra de la Maratest.

Avui tocava anar a Vilanova del Camí a participar en la seva 19a Cursa Popular. Ha estat un dia especial perquè és l’aniversari de l’Albert, i, després de suspendre’s el duatló de St.Joan de les Abadesses, ha decidit venir a fer aquest 10 km amb mi. Els dos voliem fer una bona marca com a regal d’aniversari, encara que, hem sigut massa ambiciosos i sabíem que lo que volíem fer era prácticament imposible. El seu repte era baixar de 40 i el meu baixar de 50.

La cursa d’avui era mixte, uns 4,5 km urbans d’asfalt i la resta de terra. El primer tram de la cursa envoltava Vilanova en tot el seu perfil, llavors passàvem per l’arc de sortida (on deixavem els que feien la cursa curta) i començavem a córrer pel Parc Fluvial, on hi havia una pujadeta d’uns 160 metres de desnivell positiu en només dos km.

Començem la cursa quan passen cinc minuts de les 11. Temperatura calurosa però amb tocs de vent que la fan suportable. Buff al coll com sempre per cobrir-me de l’aire i, avui si, maniga curta i pantaló curt. Em col·loco entremig del pelotón, l’Albert es posa just darrere dels que guanyaran la cursa. No vull fer els primers km a tope perquè sé que necessitaré energia per la pujadeta. Vec la gent mal col·locada a la sortida, molts nens i corredors poc en forma per davant meu. Tocarà esquivar… o no. Tret de sortida, començem amb lleugera baixada de terra que després d’uns metres torna a recuperar la cota inicial. Efectivament toca esquivar a gent, vaig a 4.28 el primer km i molt còmode. Passem els tres km següents per dins de Vilanova, i se’m passen volant i els passo a 4:44, 5:00 i 4:34. Sobre el km3/4 noto mal a l’abductor, un mal suportable que no em perjudica en matenir el ritme. A partir del 4, començem a pujar una miqueta, passem per línea de meta deixant els corredors de la cursa curta i començem la pujadeta seria. Els primers metres pugen poc i a mida que passen els km fins el 7 va pujant cada cop mes. Passo el km 5 en 23:52 (MMP en el primer parcial) i crec que tinc marge per fer un sub-50. Vaig pujant a poc a poc i a passos curts, costa però ho anem superant. Vaig passant a altres corredors fins  a un punt que m’haig de posar a caminar perquè se’m fa dificil esquivar-los. 6:35 i 6:09 en aquests parcials. MALAMENT, he perdut tot el marge que tenia del primer parcial. Però no passa res, almenys he deixat al darrere la pujada i estic viu. Començem a baixar i em noto bé de cames en els dos km següents, la idea de caminar algun tros m’ha fet que estigui fresc de cames. Passo els dos següents km en 4.37 i 4.50 i vec que el crono al passar pel km9 marca uns 46:xx. Imposible fer un sub-50, no puc baixar de 4 en l’últim km, així que decideixo disfrutar de l’últim km i anar a un ritme còmode. Al passar-me un altre corredor, em pico, i intento acabar per davant seu (finalment ho faig) aquest pique m’ha fet córrer l’útim km a 4:37 i passar per meta amb un temps de… 50:42.

Si l’objectiu utópic del principi de cursa era baixar de 50 i he fet 42 segons més, només 42 segons més!! Vol dir que tampoc ho he fet tant malament!! o no??

Arribo a meta i no vec a l’Albert. Em vaig a dutxar i me’l trobo allà, 42 minuts ha fet. Està content amb el resultat, ha fet un bon temps tot i la duresa de la segona part del circuit i patir dolor lumbar a mitja cursa.  Mentre em dutxo somric, només m’ha tret 8 minuts, penso.

Estic content d’haver participat en aquesta cursa. El recorregut m’ha agradat moltíssim: unir paissatge urbà amb muntanya ha estat molt bé, una mica més dur del que m’esperava però bé, ja ho sé per l’any vinent que de ben segur que repetiré.

Repassant dades he vist que he batut varis freakie-rècords personals:

  • Millor primer parcial (23:52, l’antic era 24:09 a la Cursa de la Sagrera)
  • Millor posició absoluta (154, l’antiga era 177 a la Cursa del Bolet)
  • Millor posició relativa (50,99%, l’antiga era 61,42% a Igualada)
  • Cursa amb més desnivell (164, l’antiga era 139 en la Cursa del Bolet)
  • Millor diferència amb el líder (145,27% superior al líder, l’antic era de 145,49% en la Sagrera)

Una manera diferent de guanyar-se els canelons

Aquí estic de nou, i puc anunciar que he sortit viu de les pujades d’Ullastrell que m’he enfrentat aquest matí.

L’escenari no era dels millors per un intent d’atleta com jo: semana de Nadal, amb excessos de menjar, festa i poques hores de son… a més, la cursa tenia desnivells importants. Per això dic que sortir viu d’aquesta ha estat un miracle!!!

Passava un quart de les nou quan hem quedat amb l’Albert per anar cap a Ullastrell… molta cara de son i moltes ganes també de guanyar-nos els canalons. Durant el camí comentant quatre consells de gent que l’havia feta altres anys: “hem de reservar forçes per la pujada i no gastarles totes a la baixada”, comentava l’Albert mentre jo pensava “apreta a la baixada que tot això que tindràs guanyat! A la pujada et cansaràs igual”. En fi, després de molta curva arribem i ens anem a inscriure, dorsal 166, un dels meus números de la sort, començem bé. Ampolleta de vi i Buff. Mentre escalfem vec gent molt preparada, cosa que em fa decidir de sortir dels últims. L’Albert surt a la segona filera, ens desitgem sort i jo me’n vaig cap al final.

La cursa comença molt puntual, corva molt tancada a la dreta i començem a pujar pel poble, primer problema: he sortit massa enrere… m’estan frenant els de davant. Intento treureme’ls de sobre com puc i vaig adelantant a gent.

IMG_4666

Passem el 1km, miro crono 4:40 caram… en pujada i esquivant a gent… em sembla que m’estic passant… començem a baixar i segueixo adelantant gent, per fi trobo el meu Cul-Llebre (C-LL) a un ritme còmode. Passem la baixada dels km’s 2 i 3 a 4:28 i 4:23, molt bon temps… mentre s’està acabant la baixada no se’m acudeix cap altre cosa que mirar amunt on es veia tota la pujada que ens esperava… mare meva… em tenia que haver reservat energia com deia el Plans al cotxe… intento trobar el ritme diésel que em sigui còmode d’anar pujant, em costa molt, però pel que vec no sóc l’únic: tot el grup que anavem, incluit el C-LL, els hi passa igual… passem el km4 6:02, collons, enlloc de ritme diésel em sembla que m’he passat i he anat a ritme de tractor diésel!! Tant és! Lo important es arribar viu. Seguim pujant el següent km a 6:18 (mare meva), al veure-ho em desespero i començo a apretar. Faig el sisè km a 5:25, en aquest km hem deixat la terra i ja estem sobre asfalt.

cursa_bolet_2012 145

Queda poc ja, només 200 m, intento donar-ho, els acabo fent a 3:35 i com sempre, pensant en que tenia que haver apretat mig km abans… en fi, acabo en 32.19 i molt content. Una bona cursa per fer baixar una mica els turrons d’aquests dies.

2012-12-26 10.22.33

Propera cursa i per acabar l’any a Sant Sarduní el dia 30!