La Marató de València i la veritable essència de la Marató

Sempre he sentit a dir que la segona Marató és la complicada. En la primera et mou la il·lusió, entrenes el que faci falta perquè saps que és un objectiu molt difícil; no tens referències de temps, sinó que et bases amb experiències d’altres; surts preguntant-te el què et trobaràs i el morbo de què sentiràs quan et trobis amb el mur o que et persegueixi el hombre del mazo. La segona és diferent: entrenes (almenys amb el meu cas) corregint errors que has comès en la primera; ja saps en quin rang de temps t’has de moure per lo que t’afegeix certa pressió; ja saps el què et trobaràs i has perdut l’interès en conèixer l’home del mazo i el vols substituir per (cito a Castilla) trobar “el punto G” on “hay un momento sobre el km 35 dónde se auna el sufrimiento con el placer. Si llegáis al km35 y sentís que a pesar de estar sufriendo lo estáis disfrutando y lo tenéis a tocar habréis encontrado la verdadera esencia del Maratón. Se encuentra muy pocas veces pero el placer es inigualable”. Comencem?

Divendres 18 de novembre, 4:45h i sona el despertador. Estic boig, si, però és la única manera de poder aprofitar el viatge a València per visitar-la i córrer la Marató. Estic bastant nerviós, com sempre que haig de viatjar afegint els nervis pre-Marató. A les 7 sortim de Barcelona cap a València amb bus, faig el viatge amb la Cristina (que m’aguanta tot el trajecte) i l’Andrés, amb ells tenim pensat visitar una mica València i menjar-nos la famosa paella a Casa Carmela. El viatge no se’m fa llarg, suposo perquè no parem de xerrar amb la Cris molestant als veïns que volien dormir: amb algo hem de fer passar els nervis senyors passatgers. Arribem sobre les 11 i deixem les maletes a l’Hotel abans de donar un tomb per la ciutat. El primer que fem és anar a la Ciudad de las Artes i las Ciencias on acull els actes principals de la Marató.

img_20161118_123511

Aquí ha començo a patir: fa una calor horrible! Penso que amb aquesta temperatura és impossible córrer una Marató. Queden dos dies i pot passar qualsevol cosa. Ens dirigim ja cap a Malvarrosa, el barri de platja on farem el segon acte més important del cap de setmana: devorar una bona paella valenciana. Gràcies a l’encert de la Cristina escollim el millor lloc possible: Casa Carmela. On apart d’assaborir la paella, ens ensenyem tot el procés per lo que fa molt més enriquidora la visita.

Per la tarda aprofitem per visitar una mica el centre de València. Em crida l’atenció el retaule renaixentista de la catedral i les botigues de sants i vestits típics valencians. Aconseguim també assaborir una bona orxata. Totes aquestes activitats, sumades a la caminata que vam fer han fet que el divendres fós el dia més antimaratonià que hi ha.

Dissabte el vam dedicar bàsicament a menjar pasta i a visitar la Fira del Corredor. A primera hora vam sortir a trotar amb en Martí, la Imma, la Montse, la Cristina, l’Àlex i en Cesc i ja vam poder veure una mica d’ambient maratonià.

Després ja vem anar a recollir el dorsal. La Fira constava de dues plantes, la primera d’elles és on et donaven el dorsal (primera cua) i te’l validaven (segona cua) i la planta inferior (tercera cua) et donaven la bossa del corredor (quarta cua) i accedies als stands. Comparat amb Berlin i Barcelona n’hi havia molts menys, cosa que em va sorprendre negativament ja que estem parlant d’una Marató amb Gold Label.

img_20161119_125309

img-20161119-wa0026

Amb el dorsal a la mà toca anar a dinar, aquest cop al Tagliatella i a esperar a les 16:30h que és quan hem quedat amb tota l’expedició de la Bolsa del Corredor per fer la foto oficial. Quin gran plaer poder compartir tota l’experiència amb aquestes grans persones.

img-20161119-wa0053

Amb tot això ja toca descansar per estar al 100% per l’endemà. Tinc certa preocupació ja que aquests dies a València els he passat amb mal als dos turmells, no sé si es fruit dels nervis o de si tinc algun problema físic de darrera hora per lo que aprofito per fer posar-los una hora amb aigua freda. Mentre tinc els peus en remull aprofito per maquejar-me el dorsal per homenatjar a l’Edgar, el nostre amic peruà que, per lesió a dues setmanes de la Marató, es perdrà la Cursa. L’homenatge té més pes que aquest motiu ja que és una de les persones que més m’ha motivat en tota la preparació i el que organitzava totes les tirades llargues dels diumenges (posant a la seva dona donant-nos avituallaments i tot!): Edgar esta va por ti!

img_20161119_191843

La nit abans de la Marató la passo molt dolenta: no puc descansar. Tinc massa nervis a sobre i crec que només dormo de 23 a 3. El despertador el tinc a les 5:30 però m’acabo llevant a les cinc i fent-me una dutxa d’aigua freda, em vesteixo i baixo a esmorzar, com sempre sóc el primer i encara no han obert. M’espero practicant alemany amb un corredor de Bremen que també espera a la porta. De seguida baixa en Martí i l’Àlex i ja obren les portes de l’esmorzar. Esmorzo torrades i suc de taronja, sense arriscar, i vaig per tercer cop al WC (consells del iroman Raul Anguita) amb això ja puc sortir a córrer la Marató.

Ens dirigim cap a la sortida on ens trobem amb la resta de l’equip i comencem a escalfar. Els guardarrobes els trobo excel·lents, n’hi ha la tira i no s’ha de fer cua, en canvi, es veuen molts pocs (per no dir cap) lavabos per la zona per lo que acabem regant tots els jardins dels voltants. L’altre cosa que no m’agrada és que no han tallat tots els carrers de cotxes i escalfem amb els cotxes al costat, cosa que pot ser un perill.

31045882332_161d03c08c_o

Toca posar-nos al calaix on em dirigeixo allí amb l’Edu i en Carlos. Ens costa molt d’arribar-hi, el carrer d’accés és petit. Finalment entrem amb el control de dues pobres noies que es veuen desbocades pel gran nombre de corredors que volen entrenar. En Carlos ens fa avançar més endavant del calaix (bona elecció) i pactem que la cursa de cadascú és independent, quan ens separem, ens separem. Un cop al calaix veiem que hi ha moltíssims corredors a fora volent entrenar i alguns aparten tanques. L’accés als calaixos és una de les coses a millorar.

Km 0-5: Arrancada i a buscar el ritme 

foto-fotos-maraton-valencia-2016_23

Tret de sortida (que no sentim) i arranquem. Al principi costa de córrer, però ja ens va bé per no arrancar a un ritme que no ens toca, perdem de vista a en Carlos i jo i l’Edu ens intentem fer camí per córrer cómodes. Els primers km’s serveixen per trobar el ritme de crucero i ja se’m despenja l’Edu que volia córrer més ràpid que jo. Aquest km’s són per la zona de Malvarrosa, on vam fer la paella el divendres, tenim la sort que ens fan passar per un carrer paral·lel al Passeig Marítim cosa que ens frena el vent. Passo el primer parcial amb 24:24 (4:53) clavant el ritme objectiu.

Km 5-10: primers problemes

15085566_10211590513187235_7429073779247794557_n

Els següents 5 km entrem a l’avingunda universitària on correrem un parell de km’s i després els tornarem a baixar. Això ens permet creuar-nos amb corredors més ràpids que nosaltres i podem apreciar com corren els primers keniates (que passen pel 8 mentre nosaltres passem pel 5). Es impressionant veure les gambades que fan i lo ràpid que les poden fer. Sobre el 8 em comença a fer mal l’Aquiles dret, inclús penso en parar però començo a veure que puc atrapar a l’Edu Sancho i em concentro en córrer. Al km 9 entrem a l’Avinguda Blasco Ibañez, un altre de les avingudes amplies, aquesta amb més gent animant. Tot i així em topo amb el segon problema: tinc just davant a tota la barqueta de 3h30 en ple avituallament del km10. Em toca pujar un xic el ritme per evitar-los. Passo el 10k en 48:00 i el parcial en 23:36 (4:43) un xic més ràpid del que hauria d’anar.

Km 10-15: el motor ja ha arrancat

Un cop adelantades les llebres de 3h30, que, per cert, estaven molt mal col·locades al calaix (haurien d’estar al final del calaix de 3h15-3h30 i no al principi) tinc cap per córrer. El dolor se’m ha passat i em trobo lleuger de cames. Passem pel camp del València i em prenc el primer gel sobre el km12. Passem per un parell de rotondes on hi ha la música a tope i ens incentiva a correr. Passo el 15k en 1:11:51 i el parcial en 23:51 (4:46).

Km 15-21: els km’s psicològicament més durs.

15055643_10211590510267162_895117076077215921_n

Cada cop tinc més aprop a l’Edu Sancho i en aquest tram l’aconsegueixo atrapar. Em comenta que creu que estic apretant molt (cosa que té raó), però he decidit arriscar i aguantaré el ritme tant com pugui. Em comenta també que té el genoll destrossat i que es retirarà al 23 (ara estem al 17). Per a mi és un cop de moral molt dur, tant ell com l’Edgar han fet molt per a mi en aquesta preparació i no vull de cap manera que ho passin malament. Els km’s que correm junts aprofitem per passar-ho bé i gaudir de l’ambient, incdntivem al públic que ens animi i els responen. Al 18 esperava trobar a la Montse que em volia acompanyar un tram fins al 23-24 però no hi és, ella corria el 10k i segurament no deu haver arribat a temps, penso. També penso que ens hagués anat bé algú fresc per gestionar l’abandó de l’Edu. Sobre el 20 (1:35:40 amb parcial de 23:49 a 4:46) ja m’avanço uns metres respecte ell i passo la Mitja Marató sol en un temps de 1:40:57, 1 minut més ràpid del que tenia previst i molt fresc d’energies però no tant de moral per la possible baixa de l’Edu.

Km 21-25: injecció de moral

15094864_10211590507187085_8397623681089289654_n

Passem la Mitja Marató i ens dirigim molt aprop de la sortida. Tinc l’esperança de que l’Edu no es retirarà, però haig d’aïllar-me i fer la meva Marató. Sé que la Bolsa té un tram d’animació en un pont a prop del km23 per lo que ara només corro pensant en veure’ls. Vaig clavant molt bons parcials ja que tendeix a baixar. Entre la multitud vec la bandera de BCTeam i aixeco els braços a la distància per fer-me veure i, i tant que em veuen! Em comencen a animar i m’entra un subidón, m’hi acosto i intento xocar les mans al major nombre de companys possible: això em dóna molta moral i energia per seguir! Amb l’adrenalina pels núvols no em dono compte i ja passo pel 25 en 1:59:46 (algo millor de lo previst) amb un parcial de 18:49 (4:49).

Km 25-30: ja comença a costar

15178258_10210925929965813_1647299604974363008_n

Després del 25 em prenc el segon gel. Estem pujant paral·lels pels Jardins del Turia en una bona recta. Sobre el 27 passem per les Torres Serrano i em començo a notar cansat. Em vaig motivant animant al públic, estem pujant una mica fins al 30 i cada cop costa més mantindre el ritme. Sobre el 29 passem per la plaça de l’Ajuntament on ens creuem amb la gent que baixa pel 39. Passem en una corva pel km30 en 2:24:12 amb un parcial de 24:26 (4:53).

Km 30-35: el vent ens juga una mala passada

M’alegra molt veure el número 30 per lo que ho celebro prenent-me un gel. Psicològicament penso que només queda una tiradeta d’una hora (casi ho clavo) i apareix un dels enemics més temuts: el vent de cara. Decideixo abaixar una mica el ritme per no tirar energies en vèncer el vent intentant anar per sota de 5. Hi ha poc ambient encara i un corredor valencià em diu que em prepari que a partir del 38 serà una festa. Doncs que arribi ja la festa, penso! En aquest tram creuem dos cops els jardins del Turia i es fa una mica pesat perquè et vas donant compte que cada cop t’estas allunyant més de meta. Passo el 35 en 2:49:16 amb un parcial de 25:04 i 5:01 de mitja.

Km 35-40: animeu valencians!

15055839_10211590877556344_1530423377431483977_n

Pel pas pel 35 em prenc el quart gel, he volgut experimentar en aquesta Marató i crec que he fet lo correcte. Estic bé de forces i decideixo apretar. Aquí ja no es moment de mirar el rellotge, sinò de donar-ho tot en aquests km’s que queden. Em dóna la impressió que vaig més ràpid que abans però realment marco els pitjors parcials de tota la Marató (5:04, 5:02, 5:06, 5:11, 5:05). Suposo que el cansament fa que vegis les coses diferents i també que en aquest tram atrapo a molts corredors que estan amb rampes o patint el mur (a València no hi ha mur!). Ens anem acostant al centre i cada cop hi ha més gent però animen poc. Perquè comencin a animar només falta que els engresquis una mica. El cansament es converteix en euforia en el pas pel 40. Quina il·lusió fa veure aquest número! El meu pas es en 3:14:44 amb un parcial de 25:28 (5:06 de mitja)

Km 40-42,2: subidón final

foto-fotos-maraton-valencia-2016_30

Al veure el temps de pas pel 40 em donc compte que puc assolir el que semblava impossible: un sub3h25. Entre això, la gent i que encara tinc energies apreto més, tot i vigilant de no excedir-me, una rampa aquí faria dir adéu al temps. Els dos darrers km’s són en baixada i amb gent a banda i banda que no paren d’animar. Sobre el 41 torno a veure la bandera de BCTeam onejar i torno a excitar-me. M’acosto a ells per xocar-lis la mà de nou i puc veure a l’Edu Sancho entre ells animant-me. Tenia esperances de que no s’hagués retirat però al veure’l ja m’ha quedat clar que ho ha hagut de fer i de fet, ha fet lo correcte. Això és l’empempta final ja que just després entrem a la Ciudad de las Artes i las Ciencias per fer el darrer kilòmetre. Aquest últim em fa volar, la gent està molt distant però és realment maravellòs aquest final. Com a curiositat cal dir que molta gent confon el km42 amb la meta i comencen a sprintar abans d’hora per lo que es troben amb la sorpresa de que els hi queden 200 metres per sobre la tarima blava que han instal·lat sobre l’aigua.

Aquí toca gaudir del moment, pensar en tots els sacrificis que he hagut de fer, amb les matinades dels diumenges i les hores i hores entrenant sol al riu o per Esparreguera, amb els companys Edgar i Edu que no han pogut completar la Marató, tots els entrenaments que he fet amb dolor, el somriure dels companys de la Bolsa al veure’m en els kms 23 i 41… son tantes les coses que passen pel cap en aquesta recta d’arribada que sembla que no s’acabi mai. Creuo la meta alçant els brasos i molt feliç, ja tinc una marca millor del que m’esperava 3:25:19. Un marcón que demostra que tot és possible quan es lluita i es treballa.

15171211_10210925930885836_3834029345536593606_n

A València volia dir adéu a les maratons, però m’és impossible fer-ho. M’ho he passat pipa i ha estat fantàstic tot. L’any vinent espero de tenir aquesta motivació per tornar a enfrontar-me a un altre, corregir els errors que he comés en aquesta i sobretot sobretot, tornar-m’ho a passar igual de bé (millor és impossible) que en aquesta.

img_20161120_121436_1

I ara estic aquí, assegut al sofà, escrivint aquest text, acariciant la medalla de finisher i preguntant-me: quina sort haver triat el camí de la Marató i quina sort haver-ho fet quan ho veia com un repte impossible. Tornarem a lluitar, tornarem a sofrir i tornarem a vèncer.

Berlin Marathon: el tresor aconseguit.

Aquesta serà una crònica molt complicada d’escriure. M’agradaria transcriure totes les emocions que he viscut els dies que he passat a Berlin però, com serà impossible, intentaré fer-ho lo millor possible.

La setmana de Berlin va començar molt complicada, no estava en el meu millor moment mental per afrontar una Marató i no vaig poder fer la última setmana d’entrenaments correctament, setmana que servia per donar confiança. Fins el dia de sortir cap a Berlin estava nerviós i curiosament al aterrar a terres alemanes vaig desconectar i vaig estar molt tranquil i feliç.

El primer dia i només arribar, ja vem quedar amb el resta de l’equip a la Porta de Brandenburg. Hèctor, Maria, Àlex, Cristina, Sandra, Joan, Jessy, Ari, Tamara, Martí, Roger, Cesc i (no surt a la foto) Raul, són els companys de viatge en aquest camí cap a la Marató.


IMG-20150925-WA0013

Allí es on vem tenir els primers contactes amb les tres línees blaves, les línees que haviem de seguir el diumenge per arribar amb èxit a la meta.

IMG-20150925-WA0005 IMG-20150925-WA0026

Digueu-m’he supersticiòs (que ho sóc!) però estàvem a 200 metres de la Ziel (meta) i vaig evitar en tot moment mirar-la, la volia veure per primer cop quan corrés la Marató, per desitjar-la amb més ganes.

Aquell primer dia vam sopar una SuperHamburguesa. Tocava agafar forces pel cap de dos dies i carregar els dipòsits de gasolina.

El dissabte ens vem llevar ben d’hora i, amb la fresqueta matinal, vam anar a fer una tiradeta pre-competitiva de 20 minuts amb estiraments i progressius. l’Hector, Joan, Maria, Cesc i jo, vam escollir un parc proper a l’Hotel on ens allotjàvem. La temperatura era fresqueta, cosa que m’alegrava ja que és la ideal per córrer una Marató.

2015-09-26 07.41.18

A quarts de deu quedem amb la resta de l’equip per recollir el dorsal a l’antic aeroport, el Templehof, que va deixar de donar servei el 2008 i es va convertir en un parc públic. Hi arribem amb el bus de SportTravel que ens va venir a buscar a l’Hotel.

IMG-20150925-WA0021

IMG-20150926-WA0018

Haig de reconeixer que la fira del corredor em decepciona una mica, havia sentit comentaris massa positius i m’havia fet una altre idea del que seria, tot i així hi havia moltíssims stands de totes les marques presentant productes, a l’exterior hi havia serveis de bar i un petit circuit on organitzaven curses per a nens.

La recollida de dorsal va ser increible, molt ben organitzada i, tot haver-hi anat a l’hora punta del dissabte, no vem fer cap cua. El 9773 serà el dorsal que lluiré durant la Cursa, número que dificilment oblidaré.

IMG-20150926-WA0015

Foto amb l’Àlex, Martí i Joan, tres dels cracks amb experiència que m’han ensenyat molt en aquesta Marató.

IMG-20150926-WA0027

Foto de tots els que representarem la Bolsa del Corredor a Berlín amb dues de les supporters, que ens han ajudat a mantenir la moral alta en tot moment. Dorsals F7220, 10105 i 9773 som els que debutem a Berlín.

2015-09-26 16.14.07

Al migdia anem a dinar pasta (como no) i a primera hora de la tarda anem a seguir l’altre Marató que se celebra a Berlin i que segueix el mateix recorregut que nosaltres: la Marató amb patins.

2015-09-26 15.56.59

La resta de tarda, toca descans. Ens en anem al Hotel a descansar i concentrar-nos. Durant la setmana m’ha fet mal el tendó d’Aquiles dret, per lo que aprofito la banyera de l’Hotel per fer-me un bany d’aigua freda que em senta de maravelles. Començo amb els peus, segueixo amb les cames i acabo tot jo adins la banyera (defectes de cadascú).

2015-09-26 17.23.49

Aprofito la tarda també per analitzar una mica el circuit, calcular els temps de pas pels diferents kilòmetres. En un dels diaris que he anat recopilant de Berlín que parlen de la Marató, trobo un plànol amb els monuments importants de pas de la Marató, cosa que em va de maravella per posar-hi els temps de referència i de pas fer una mica de cultura i trobar una distracció per la ment per si vaig molt tocat el dia de la Marató.

2015-09-26 19.44.00

Al vespre no hi ha més opció: toca devorar pasta. Sopem cap a les vuit i aprofitem el buffet de pasta de l’Hotel “especial Maratón”. Repeteixo varis cops, avui toca inflar-se ja que demà ho cremarem tot i necessitem gasolina.

2015-09-26 20.05.22

Anem a dormir d’hora, a quarts de deu i m’adormo a la primera. No estic gens nerviòs. Em tranquilitza molt estar amb gent tant centrada com els companys de la Bolsa, que em donen molta confiança i seguretat. El que toca fer l’endemà és un repte difícil, però tots sabem que hem entrenat molt bé i que el “método Castilla” pocs cops falla.

Em poso el despertador a les cinc, però a les cinc menys deu ja sóc a la dutxa amb aigua freda. He descansat molt bé aquella nit i se’m ha acabat la son a aquesta hora. Em vesteixo i baixo a esmorzar. Sóc el primer de tot l’Hotel i encara no han ni obert l’esmorzar. Aprofito per fer una primera visita al WC, cosa que em dóna confiança ja que hi ha companys que els hi costa més. L’esmorzar a les 5:30, sense arriscar: torrades amb embotit, fruita i sucs de taronja. Menjo més de l’habitual però tampoc m’empatxo. Al acabar dues visites més al WC, si…dues! En Raul (l’Ironman de l’equip i company de Marató) ja m’havia dit que ell abans de córrer sempre ha d’anar-hi tres cops, crec que jo sóc també del seu club.

L’autobus ens recull a les set en punt, encara que fins a dos quarts de vuit no sortim per un problema de places. Alguns companys es posen nerviosos, però jo segueixo tranquil, ni m’ho crec com pot estar tan tranquil un tiu tant nerviòs com jo! Durant el trajecte amb bus, m’enduc un Powerade, la Cristina el dia abans m’havia comentat que de tanta aigua que bebem, orinem molt i perdem sals, per lo que una manera de recuperar-les és amb beguda isotònica.

IMG-20150927-WA0007

Per fi arribem a les carpes on ens canviem i deixem la roba. Haviem donat com a punt de reunió el dorsal 10105 corresponent a Cesc Delgado, com m’apellido Daudé em queda just al costat, per lo que ho tinc més fàcil que altres companys. Allí ja ens tornem a ajuntar tot l’equip que ja estem preparats per la Batalla de Berlin:

11996915_10207391998460223_5808043864956857617_n

Escalfem i estirem i arriba el moment que em crea una certa emoció, que és la de despedir als companys que surten de diferents calaixos. Primer ho fem amb en Martí i l’Hector que sortiran del calaix B i després ho fem de l’Ari, Alex, Cesc i Joan que ho faran des del F. Aquesta “despedida” em toca, ja que em dóna la impressió que estic despedint a algú que va a la guerra o que tardaré molt de temps a veure’l.

Ens quedem al calaix E els quatre que anem per 3h30, la Maria (guanyadora del Reto), en Roger (gran experiència en Maratons, de córrer i culinàries) i en Raul (4 ironmans porten les seves cames). Bons companys m’he buscat, oi?

L’espera es fa una mica llarga i comença la cursa amb el tret de sortida i el llançament de globus grocs. Anem avançant fins a la línea de sortida. Sortim amb 5 minuts de retard respecte els primers. Des del minut 1 que tinc una sensació de pixera, seran els nervis?

Tenim com a objectiu fer la Marató a ritme entre 4.55 i 5.00 min/km, ritme còmode que ens permet gaudir del circuit. Em trobo lent als primers km, però no em preocupa, avui no toca córrer, sinò ser resistent. Tothom m’aconsellava córrer amb cap i tenir paciència i això és el que he fet durant el circuit! Per fi us faig cas companys! Ha nascut un nou Daudé?

Els primers cinc kilòmetres passen volant i, tot i haver-hi molta gent, es pot córrer perfectament. És la zona del circuit on hi ha menys públic i podem passar pel kilòmetre 5 amb 25:00 clavats. Un temps molt conservador.

Al sis trobem la primera pujadeta i aquí comença a haver els primers grups d’animació i més gent animant. Més o menys el pas del 8 ens trobem amb la Tamara i la Cristina que ens animen i se’ls hi nota que s’ho estan passant elles també bé amb els grups d’animació, cosa que m’alegra. En aquests punt del circuit he de frenar (si, si, ho faig jo!) varis cops a la Maria que exitada per l’ambientaso ens dóna un ritme més ràpid al grup. Passem el 10 en 0:49:20, és a dir, en 4:54 de mitja de parcial.

355007_206009611_XLarge

Anar amb un grup de quatre fa que ens ajudi a mantenir molt bé el ritme, entre tots ens anem controlant. El Raul no es troba massa bé però segueix lluitant amb nosaltres. El Roger no sembla fi, però tots sabem que esta fort per aguantar el ritme. Els debutants sembla que som els que estem millor. Del 10 al 15 se’m passa volant, aconseguim mantenir els 4:54 de ritme de parcial i arribem amb 1:14:02. Els càlculs que fem (sobretot el Roger que té una calculadora al cap) ens diuen que estem guanyant segons respecte el tempo previst. Al 15 prenc el primer gel i un tros de plàtan de l’avituallament.

Ens començem a trobar cada cop més dificultats als avituallaments, on hi ha molta gent que es para a beure i ens dificulta mantenir el ritme. Un 10 als voluntaris que ens ajuden als que anem més ràpid. L’ambient que es viu és impressionant, moltíssima gent animant i grups d’animació cada pocs kilòmetres. Sense adonar-nos passem pel 20 en 1:38:27 i psicològicament se’m fa molt llarg aquest kilòmetre i picu fins arribar a la mitja que ho passem en 1:43:45. El temps que teníem previst!!! En aquest tram ens tornem a trobar a la Tamara i a la Cristina, que no ens reconeixen, sinò que som nosaltres que els hi fem un crit.

355007_205837501_XLarge

Ja estem a la meitat de la Cursa i les energies semblen intactes. La temperatura es fresqueta però hi ha sol i gràcies a la visera que porto no ho noto tant.

Després de la mitja bé el tram que més m’ha emocionat, que és més o menys del 23 al 25. Se’m escapa alguna llàgrima de lo emocionat que estic. Carrer més estret i molta gent animant banda i banda. Se’m fa un nus a la gola només de recordar-ho. Mai m’havia passat però he plorat en Cursa! Molt emocionant tot plegat. Passem el 25 en 2:03:00 i em prenc el segon gel.

355007_206180763_XLarge

Al 27 passem un avituallament de gels Powerbar, jo ja porto els propis, però n’agafo “per si acas”. A partir d’aquí moltes ganes d’arribar al 30, que psicològicament serà un punt clau, tot el que corri apartir d’aquí és el que mai he corregut. El Raul em comenta que cada cop es veu pitjor i li demano que aguanti, la caiguda d’algun dels del grup em desmontaria a mi també.

Passem el 30 en 2:27:48, un molt bon temps. La Maria està més fresca que una rosa i ens comenta que està com si no haguès començat la Cursa! Quina enveja, jo ja em trobo carregat de quadriceps i sembla que en Roger i en Raul també estan tocats.

355007_205891607_XLarge

Al 32 fem la broma amb en Raul de que només ens queda una Mercè (per la última tirada llarga que vem fer, fent els últims deu kilòmetres de la Mercè). No sé si animar-me o desesperar-me! Cada cop vec més gent fotuda. Passem el 35 en 2:52:32 i em prenc el tercer i últim gel. En aquest avituallament em començo a trobar molt cansat i em costa seguir el ritme dels companys.

355007_206039871_XLarge

Sobre el 36 entro en un estat que no puc seguir-los, ells ho veuen, la Maria i en Raul segueixen a ritme (i inclús l’augmenten) i en Roger es queda amb mi demostrant un companyerisme brutal. Els següents tres kilòmetres ho passo molt malament, en Roger em va animant, però em costa arrossegar-me. Al 37 apareix la Tamara amb un mòvil i ens graba, és el moment que estic més cardat de la Cursa i queda enregistrat. Per sort (o no) no hi ha veu, però el “com estas?” i “estic molt malament, estic fatal” es poden intuir:

Al 38 i mig, passem per Potsdamer Platz, tinc controlada des d’ahir, una cantonada on es veu meta. Estem al 37 encara i només penso en aquella cantonada. Em costa moure’m i intento visualitzar coses positives i buscar una línea recta per anar fent pasos ferms. En Roger no em para d’animar i de comentar que si fem el que resta a 5.15 min/km fem sub-3h30. En aquell moment més igual, estic molt content d’on he arribat i de tot el que estic lluitant.

355007_205200345_XLarge (1)

Passem la cantonada màgica i em començo a trobar millor. No puc augmentar el ritme, però ja no estic en el globu que estava en els últims kilòmetres. Segueixo patint, cada cop menys, però patint, ara si que sé que creuaré la meta de Berlín. Passem el 40 en 3:19:09 i al cap de poc, tinc el pitjor moment de la Cursa: ens atrapa la llebre de 3h30 que duia 40 kilòmetres a l’esquema. Em senta com un jerro d’aigua freda. No puc seguir-la, ja no tinc energies i decideixo gaudir al màxim dels dos últims kilòmetres que queden.

En Roger, coneixent com sóc, m’avisa que no li faci cap hachazo. M’ho prenc com un elogi ja que això vol dir que em veu millor que fa uns kilòmetres (que així és!). L’últim kilòmetre és una gloria, estic en un núvol on encara no he baixat ara, he passat de l’infern al cel en dos kilòmetres.

355007_206294621_XLarge

Encarem l’avinguda on al fons hi ha la Porta de Brandenburg. Estic molt excitat, penso i penso molt, penso en totes les persones que m’han ajudat en aquest camí, penso en totes les hores invertides, en tot el que he deixat de fer i sobretot penso que ha valgut la pena viure aquesta experiència.

Baixo dels núvols i torno a la realitat, la recta que ens queda és maquíssima. Està plena de gent animant, m’entretenc a incentivar-los que animin i responen. Creuem la Porta de Brandenburg, miro el rellotge i vec que queden 30 segons per 3h30, hauria de fer un sprint brutal que no estic disposat a fer.

355007_206353195_XLarge

Amb en Roger decidim entrar a meta junts, un gest que m’encanta ja que hem treballat desde la Mitja de Sabadell molts entrenaments junts i avui, en la primera Marató, m’ha salvat la vida. Ell diu que és la seva última, però espero que no sigui així i en poguem fer alguna més junts!

355007_205933598_XLarge

Creuem meta en 3:30:42, un número molt maco, l’objectiu era el 3:30 i s’ha assolit i el 42 simbolitza la Marató i la meva Cursa número 42.

355007_206221795_XLarge

Al creuar la meta em ve certa nostalgia, em sento com si estigués despedint-me d’algú, d’algú important que ha conviscut amb mi mesos, algú que m’ha donat moltes alegries, m’ha fet enfadar alguns cops, però sobretot, algú que m’ha ensenyat molt… MARATÓ m’has ensenyat a lluitar!

355007_205699858_XLarge

La Marató no per mi no acaba aquí, acabarà en el moment que vegi a l’últim company arribar a meta. Amb en Roger ens retrobem amb en Martí i en Hèctor primer i seguidament amb en Raul i la Maria, que ha fet un debut espectacular. Des del mòvil del Martí veiem la espectació que hem generat al grup del Whattsapp de l’equip i podem veure que el grup que venia al darrere anaven junts fins al 27. Van arribant tots: Joan, Ari, Cesc i Segarra. És una festa!! Nou hem sortit i nou hem arribat!! Brutal!!!!

IMG-20150927-WA0008

El Bunderstag està ple de corredors, molts d’ells destrossats. Sembla un camp de batalla.

2015-09-27 13.53.11

Aprofito per fer-me una foto amb dues de les persones que més m’han ajudat: l’Ariadna que m’ha descobert aquest món, aquest equip i sempre m’ha donat ànims, confiança i valuosos consells; i en Roger que casi casi m’ha obligat a fer 3h30 i a lluitar fins al final.

IMG-20150927-WA0022

No m’he tret la medalla en tot el cap de setmana del coll. Tresor valuosissim que simbolitza tot l’esforç fet i tot el treball en tots aquest llarg camí per arribar a Berlin.

Per acabar el gran dia, retrobada de l’equip després del descans merescut a l’Oktoberfest i els més valents ens hem quedat a festa de la Marató on la Tamara ha convertit la meva medalla de Marató en una peça única al aconseguir-me la signatura de Kipchoge, el guanyador de la Cursa.

IMG-20150928-WA0008 IMG-20150928-WA00092015-09-27 23.29.47

Amics, només us dono un consell: probeu la Marató, és increible.