Punxada a Igualada

Cames lleugeres, cursa de vespre, cos descansat i molta motivació, quatre elements bàsics per anar a pel MMP en la Cursa que em va veure néixer com a corredor fa cinc anys, oi? Doncs a intentar-ho s’ha dit!

Igualada és i ha estat una ciutat que em sorprèn. La teoria és que fa sempre més fred que a Esparreguera, però al trepitjar la plaça Cal Font ja notes que hi ha un ambient molt càlid. “Sort hem tingut que va ploure ahir”, em comenta un voluntari al recollir el dorsal. La veritat és que és sofocant i amb la Maria veiem els nens com fan la seva Cursa amb un sol espatarrant i aprofitem l’espera per anar a pendre un refresc en un lloc amb aire acondicionat. Els animals de clima fred com jo necessitem els 9 graus de la Marató de Berlin perquè no se’ns escalfin…les idees i a Igualada superem els 25, a les vuit del vespre!

Comencem l’escalfament i em sorpren que no hi ha gairebé ningú escalfant al lloc on escalfava tothom en anys anteriors. Deuen venir calents de casa penso o han trobat algún lloc amb millors ombres que nosaltres. A l’escalfament em noto que tinc més mocs dels habituals i “jadeo” una miqueta, la Maria m’ho anota però no en faig cas. Escalfament de manual, complert i deixant el cos apunt per l’MMP. Tot està encarat per aconseguir-ho.

Toca anar als calaixos on estreno el calaix sub-45, i que espero defensar-ho a tope! Toca el sol, i sembla que de nocturna ja en té poc aquesta Cursa, que ha hagut d’avançar l’horari per donar pas a la Mitja Marató (que comença a les 22h). Amb l’espera curta arranquem amb un ritme lleugeret per encarar la baixada del Passeig, com sempre algo més ràpid del ritme objectiu. A partir d’aquí ja formem un grupet de 6 o 7 corredors que em fa anar còmode en els següents km’s tot i no parar de treure mocs. La cosa es complica abans del 4 quan encarem la Rambla, començo a tenir molta tos. Hi ha molt de polen a l’ambient i aquells “jadeos” de l’escalfament sembla que s’incrementen. Al passar el quatre haig de deixar de córrer, m’estic com ofegant, no paro de tosir i em fan mal els pulmons. “El pais de les maravelles” que pintava en el primer paràgraf, se’n va en orris. Troto fins a l’avituallament previ al 5 i vec aigua amb tranquilitat. Penso si val la pena retirar-se o seguir i, al final, agafo la millor de les opcions possibles: esperar a la Maria i gaudir de la Cursa a un ritme més baix.

En uns 4/5 min ja apareix, a ritme un pél per sota del marcat. L’objectiu és sub-55 per lo que a partir d’aquí toca gaudir de la Cursa. Intento motivar-la i estirar-la en els moments que es pot córrer. Gaudeixo esperonant al públic i veient l’ambient que, no és ni de bon tros el que hi havia en la primera (ni en la segona) edició. Batucades i grups musicals en punts estratègics ens fan passar els 5km més ràpids del que ens plantejàvem. Fem un petit grupet amb dues noies i un trio i anem tirant. Finalment a la darrera baixada la Maria sprinta per baixar del 55 (fa 54:58, missió complerta) i jo em deixo caure per no espatllar cap foto d’arribada ni a la Maria, ni a les dues noies, ni al “trio de la rodona”. Acabo la Cursa per una banda trist per haver desaprofitat una oportunitat única i per un altre molt content per haver ajudat a la Maria i haver pogut tenir una visió de la Cursa més tranquila i diferent.

En fi…seguirem sumant i informant.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s