Reafirmant el sub-45 a Bombers

La Cursa de Bombers és una d’aquelles Curses que no passen desapercebudes en el calendari runner…i de les que em faltava a la col·lecció! Com ja sabeu aquestes curses tan mediàtiques no m’agrada corre-les, massa gent, dificultats en aparcar i circuit regular (“so lala” com diriem amb la Shirley). Peeeeerò sembla que l’efecte “sin-trigo” m’està canviant i ara corro 10k’s i curses mediàtiques…lo que no havia fet mai. Deu ser que em faig vell.

En fi, fora conyes, Bombers formava part de la meva “gira de primavera” que acabarà per Sant Joan i on, menys a Martorell, aniré a per totes a totes les curses, sense excusa. Avui l’objectiu era baixar de 44 minuts amb l’estratègia d’anar fins al km3 amb la llebre de 45 i després anar a 4:20 fins a meta. Tenia una bona oportunitat ja que tenia un equip de llebres que ni Kipchoge té. En Javi Villora i en David Manau eren les llebres oficials de la Cursa i a més, tenia la meva llebre particular, en Kevin que em feia d’escuder durant tota la Cursa. A més d’aquestes llebres tenia a la Ana que buscava el mateix temps que jo i em podia servir de referència.

En l’escalfament ja noto que avui em costarà, massa calor, tanta, que amb l’escalfament ja sembla que hagi corregut una marató de lo suat que vaig. Que torni l’hivern, si us plau!! Foto de grup i cap al calaix de sortida, com he dit abans, molt ben acompanyat.

18268564_10212596396846930_1645315399911975995_n

Arranca la Cursa i al cap de 200 metres frenada total de ritme, sembla que hi ha hagut efecte acordeó ja que els que anaven a calaixos més enrere han parat del tot. Passeig Colom per trobar el ritme, cares familiars, sembla que els que escudem a la llebre de 45 sempre som els mateixos. “Avui ho aconseguiré” em diu la Carol quan l’atrapo, a Hospitalet no va ser possible però avui la veig convençuda. Comencem a pujar el paral·lel i entre les llebres, en Kevin, l’Ana i jo i un grup de 4 o 5 de la Bolsa, que només veig gent de vermell i negre pujant. La calor ja apreta i el paral·lel passa bastant ràpid al km3 el deixem enrere i ja estem carretejant per trobar la Gran Via, lloc on tenia pensat apretat. Just abans d’arribar-hi hi ha el primer avituallament, en Kevin em diu que no em preocupi que vagi tirant i que em dóna l’aigua ell, tot un detall, tenint la seva xicota al grup que em faci de llebre personal a mi, “és que l’Ana vol córrer sola aquesta Cursa”.

Entrem a la Gran Via, no tinc massa forces per posar-me a 4:20 però aquí ja comencem a distanciar-nos tímidament del grup de llebres. Jo em vaig fixant amb un company de la Bolsa (no sé el nom ja que és dels nous i no-Maratonià) que va per davant, tenir la referència visual d’algu que esta més fort sempre és bo. Passem el cinc amb 22:20, deu segons de marge pel sub-45 i bastant sobrat de forces. Veig el Kevin que té ganes de tibar però penso que posar un punt més ara em passarà factura al final.

Cursa Bombers (451)

Anem per la Gran Via fins al km7, que és quan la deixem i comencem a baixar. Els dos següents km’s em comença a entrar flato, el terreny tendeix a baixar però em costa més mantenir el ritme. Perdo alguns segons (tot lo guanyat a la Gran Via) i les llebres m’atrapen sobre el 8. Just lo mateix que em va passar a Hospitalet!

Passem per plaça Urquinaona i al girar cap a Via Laietana veig que tinc les llebres ja a 15-20 metres, toca espabilar! Canvi de ritme afavorit per la baixada i just en el cartell del km9 atrapo de nou a les llebres, anem amb en Kevin lleugerament per sobre de 4 min/km per lo que seguim baixant i atrapant a gent. Girem per Isabel II i ja veiem la meta a uns 300 metres, el Kevin em mira i em diu que ho hem aconseguit. Sense sprintar més i gaudint de la gent fem els darrers metres passant la meta en 44:38 i reafirmant el sub-45 “il·legal” (o no) de l’H.

18268315_10212596399326992_87195900061233094_n

Molta alegria després de la Cursa. Ara he vist que, pel que sembla, estic consolidat per sota de 45 tot i que no estic entrenant com m’agradaria (o com feia abans). La calor m’ha fet una mala passada en els km6-9 per lo que penso que en altres condicions podia haver-ho fet algo millor.

La propera parada serà a la nocturna d’Igualada en 15 dies, cursa on vaig debutar fa cinc anys i on espero (i desitjo) anar a per nova marca personal.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s