Senyals de vida i MMP

Senyals de vida després de la Marató de València. Si, estic viu. L’allargada ombra de la Marató sempre m’ha fet estar un temps sense posar-me dorsal…i sense escriure al blog (des del 20N res). Investigue’m-ho. L’any passat després de Berlin, em vaig perdre tota la tardor i, aquest any, per una cosa o altre, m’he perdut tot l’hivern (inclouent la “gira de Mitges” que tant m’agrada), però ja torno a ser aquí, molt motivat i amb ganes d’assolir “nous” objectius. Les cometes del nous s’explicaran més avall.

Introducció al ciclisme

Des de que vaig començar a entrenar la Marató de València, vaig començar a pensar de deixar aparcat el córrer una temporada i dedicar-me una temporada sencera al ciclisme, per variar una mica d’esport. Però… al veure lo bé que m’ho passo corrent i el marge de millora que tinc, m’ho he repensat. Finalment, faré sortidetes de tant en tant, però per dedicar-m’hi a full time encara no.

Federat de muntanya

Un altre de les cites pendents des de fa anys és la muntanya. Sempre he dit que l’esport que més em motivava era caminar per muntanya i aquest any m’hi he federat. Aquests anys he estat sortint de tant a tant a caminar, sobretot per Montserrat, però l’objectiu actual (que l’estic complint de moment) és sortir periodicament cada dissabte, marcant-me un mínim de 1.000 de desnivell positiu per setmana i (re)descobrint Catalunya. De moment curses de muntanya zero. La muntanya és per relaxar-se. Aquest retorn al monte, serà la meva base per una de les coses que més temps porto esperant fer: el camino de Santiago. Aquest any faré el tram de Irún a Bilbao començant per Sant Joan.

Canvi de dieta, canvi d’habits

El principal canvi d’aquests mesos ha estat descobrir que el cansament i les molèsties que tenia a vegades (a vegades amb molta intensitat, a vegades amb menys) eren conseqüència de varies intoleràncies alimentàries. En resum i sense entrar en detalls, m’han prohibit el blat, llegums, llet de vaca i cacauets i m’han recomanat evitar la majoria de cereals, arròs, blat de moro i ous. En definitiva: un canvi dràstic en la dieta ja m’elimina (casi) totes les fonts de carbohidrats que tenia o el que és el mateix, tot el que ingeria desde que em llevaba fins a mitja tarda. Porto un mes i mig i he trobat ja millores significatives: descanso millor, digereixo millor, m’he estabilitzat a 72 kg (abans quan no entrenava dur estava a 75) i sembla que recupero més ràpid dels esforços. Per altre banda m’han recomanat fer esport més moderat per lo que la introducció al ciclisme l’he aparcat substituint per sortides puntuals i la muntanya la he deixat al senderisme aparcant la idea de tornar a fer curses de muntanya. Provarem si el canvi de dieta m’afecta positiva o negativament al córrer… el tiempo lo dirá.

“Nous” objectius

Ara s’expliquen les cometes. Lo que més m’agrada és la llarga distància (mitges o maratons) sigui en asfalt o muntanya, però ara em vec obligat a fer algo més “light” que em generi menys estrés intern, per lo que he tornat als 10k després de varis anys sense competir “en serio”. Així que l’objectiu que m’he marcat és 42:50 abans de l’estiu fent una (o dues) cursa(es) cada mes. Això significa que hauré de rebaixar bastant la meva marca actual 45:15 conseguida l’any passat a Sant Cugat als inicis de preparació de la Marató de València. Aquest temps està pensat per poder crear base per baixar de 3h20 en la següent Marató (ja veurem si a la tardor 2017 o Barcelona 2018). Vaig començar la preparació fa cinc setmanes i aquest finde ja he corregut la primera cursa: Nocturna de l’Hospitalet.

Nocturna de l’Hospitalet: primer sub45 de la meva vida

Després d’aquesta llarga introducció, anem a lo que anem. Anem la primera cursa del circuit 10k que he fet d’aquesta “gira primaveral”: la Nocturna d’Hospitalet.

Sempre m’ha fet mandra córrer a la tarda o al vespre una cursa, i penso que no sóc l’únic ja que ho comentàvem amb diferents companys que cap tenia ganes d’anar a la cursa. Això sumat a la caravana que em vaig “xupar”, segurament pel Espanyol-Atlético que es jugava en una hora similar, van fer que arribés no massa motivat. Aparcament al pàrquing de Gran Via 2 i trobada amb els companys del BCTeam després de molt de temps. Escalfament meu una mica, bastant curt i cap a la línea de sortida. L’objectiu d’avui era si o si, baixar de 45 minuts, fita que (encara que sembli extrany, o no) encara no havia aconseguit mai, tot i haver-ho intentat enèssims cops. Encara que porto poques setmanes preparant crec que amb el tute de les maratons, el gimnàs i la muntanya, he aconseguit fer una bona base per baixar uns minuts en 10k abans de l’estiu.

Tinc la gran sort de poder compartir la Cursa amb en David Manau que farà de llebre de 4:30, l’Edu Sancho que busca provar-se després del calvari de la cintilla i en Kike que vol anar a un ritme relaxat (serà per ell!!). Començem al final del calaix on ja es pot veure un tuttifrutti de colors de dorsals, cosa que repercuteix als primers km’s on s’adelanta a molta gent que va molt i molt lenta. Passen els primers km’s i vaig bastant bé, en Kike al km2 ja desapareix i l’Edu el vec molt animat. Passem pel 5 en 22:19 bastant còmode, per sota del previst. Més o menys al 6 hi ha l’avituallament, bec aigua i… flato a la vista! A partir d’aquí ja perdo al Edu de vista i vaig tirant sense que m’acabi de passar. Vaig lleugerament per davant de la llebre i em va costant cada cop més respirar.

Sobre el 7 passa una de les coses més patètiques d’aquesta cursa, s’uneix el nostre circuit amb els de 5k que, enlloc d’anar pel costat esquerre (que és el que els hi correspon) invadeixen el carril dret fent que hagim de esquivar-los com poguem. Imagineu-vos la situació, amb dificultats per respirant i anant esquivant a muralles de gent corrent en paral·lel a 7min/km. Quina rabia!

Sobre el 8 la llebre Manau m’adelanta i començo a pensar que caure un altre cop per sobre dels 45. Em centro a respirar i a trepitjar bé i abans del 9 ja torno a estar per davant d’ells. En el darrer km apreto tant com puc i arribo a meta amb un sorprenent 44:13. Sorprenent perquè esperava arribar sobre 44.40… la llebre entra uns 15 segons més tard que jo també sorprès per haver arribat tant d’hora.

Pel que anem comentant amb els companys, tothom ha fet molt millor marca de l’esperada i al cap d’unes hores en Javi Villora ens mostra que hi ha hagut una retallada massiva en dos trams per estar mal senyalitzats. En fi, un sub45 agredolç, agre per no haver sigut un 10k i dolç perquè tots els parcials els he marcat per sota de 4:30 (el darrer amb el ritme més ràpid de tota la cursa) cosa que ja em certificaria l’esperat sub45.

Propera parada: Cursa de Bombers, a intentar certificar aquest sub45 tant buscat

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s