La Marató de València i la veritable essència de la Marató

Sempre he sentit a dir que la segona Marató és la complicada. En la primera et mou la il·lusió, entrenes el que faci falta perquè saps que és un objectiu molt difícil; no tens referències de temps, sinó que et bases amb experiències d’altres; surts preguntant-te el què et trobaràs i el morbo de què sentiràs quan et trobis amb el mur o que et persegueixi el hombre del mazo. La segona és diferent: entrenes (almenys amb el meu cas) corregint errors que has comès en la primera; ja saps en quin rang de temps t’has de moure per lo que t’afegeix certa pressió; ja saps el què et trobaràs i has perdut l’interès en conèixer l’home del mazo i el vols substituir per (cito a Castilla) trobar “el punto G” on “hay un momento sobre el km 35 dónde se auna el sufrimiento con el placer. Si llegáis al km35 y sentís que a pesar de estar sufriendo lo estáis disfrutando y lo tenéis a tocar habréis encontrado la verdadera esencia del Maratón. Se encuentra muy pocas veces pero el placer es inigualable”. Comencem?

Divendres 18 de novembre, 4:45h i sona el despertador. Estic boig, si, però és la única manera de poder aprofitar el viatge a València per visitar-la i córrer la Marató. Estic bastant nerviós, com sempre que haig de viatjar afegint els nervis pre-Marató. A les 7 sortim de Barcelona cap a València amb bus, faig el viatge amb la Cristina (que m’aguanta tot el trajecte) i l’Andrés, amb ells tenim pensat visitar una mica València i menjar-nos la famosa paella a Casa Carmela. El viatge no se’m fa llarg, suposo perquè no parem de xerrar amb la Cris molestant als veïns que volien dormir: amb algo hem de fer passar els nervis senyors passatgers. Arribem sobre les 11 i deixem les maletes a l’Hotel abans de donar un tomb per la ciutat. El primer que fem és anar a la Ciudad de las Artes i las Ciencias on acull els actes principals de la Marató.

img_20161118_123511

Aquí ha començo a patir: fa una calor horrible! Penso que amb aquesta temperatura és impossible córrer una Marató. Queden dos dies i pot passar qualsevol cosa. Ens dirigim ja cap a Malvarrosa, el barri de platja on farem el segon acte més important del cap de setmana: devorar una bona paella valenciana. Gràcies a l’encert de la Cristina escollim el millor lloc possible: Casa Carmela. On apart d’assaborir la paella, ens ensenyem tot el procés per lo que fa molt més enriquidora la visita.

Per la tarda aprofitem per visitar una mica el centre de València. Em crida l’atenció el retaule renaixentista de la catedral i les botigues de sants i vestits típics valencians. Aconseguim també assaborir una bona orxata. Totes aquestes activitats, sumades a la caminata que vam fer han fet que el divendres fós el dia més antimaratonià que hi ha.

Dissabte el vam dedicar bàsicament a menjar pasta i a visitar la Fira del Corredor. A primera hora vam sortir a trotar amb en Martí, la Imma, la Montse, la Cristina, l’Àlex i en Cesc i ja vam poder veure una mica d’ambient maratonià.

Després ja vem anar a recollir el dorsal. La Fira constava de dues plantes, la primera d’elles és on et donaven el dorsal (primera cua) i te’l validaven (segona cua) i la planta inferior (tercera cua) et donaven la bossa del corredor (quarta cua) i accedies als stands. Comparat amb Berlin i Barcelona n’hi havia molts menys, cosa que em va sorprendre negativament ja que estem parlant d’una Marató amb Gold Label.

img_20161119_125309

img-20161119-wa0026

Amb el dorsal a la mà toca anar a dinar, aquest cop al Tagliatella i a esperar a les 16:30h que és quan hem quedat amb tota l’expedició de la Bolsa del Corredor per fer la foto oficial. Quin gran plaer poder compartir tota l’experiència amb aquestes grans persones.

img-20161119-wa0053

Amb tot això ja toca descansar per estar al 100% per l’endemà. Tinc certa preocupació ja que aquests dies a València els he passat amb mal als dos turmells, no sé si es fruit dels nervis o de si tinc algun problema físic de darrera hora per lo que aprofito per fer posar-los una hora amb aigua freda. Mentre tinc els peus en remull aprofito per maquejar-me el dorsal per homenatjar a l’Edgar, el nostre amic peruà que, per lesió a dues setmanes de la Marató, es perdrà la Cursa. L’homenatge té més pes que aquest motiu ja que és una de les persones que més m’ha motivat en tota la preparació i el que organitzava totes les tirades llargues dels diumenges (posant a la seva dona donant-nos avituallaments i tot!): Edgar esta va por ti!

img_20161119_191843

La nit abans de la Marató la passo molt dolenta: no puc descansar. Tinc massa nervis a sobre i crec que només dormo de 23 a 3. El despertador el tinc a les 5:30 però m’acabo llevant a les cinc i fent-me una dutxa d’aigua freda, em vesteixo i baixo a esmorzar, com sempre sóc el primer i encara no han obert. M’espero practicant alemany amb un corredor de Bremen que també espera a la porta. De seguida baixa en Martí i l’Àlex i ja obren les portes de l’esmorzar. Esmorzo torrades i suc de taronja, sense arriscar, i vaig per tercer cop al WC (consells del iroman Raul Anguita) amb això ja puc sortir a córrer la Marató.

Ens dirigim cap a la sortida on ens trobem amb la resta de l’equip i comencem a escalfar. Els guardarrobes els trobo excel·lents, n’hi ha la tira i no s’ha de fer cua, en canvi, es veuen molts pocs (per no dir cap) lavabos per la zona per lo que acabem regant tots els jardins dels voltants. L’altre cosa que no m’agrada és que no han tallat tots els carrers de cotxes i escalfem amb els cotxes al costat, cosa que pot ser un perill.

31045882332_161d03c08c_o

Toca posar-nos al calaix on em dirigeixo allí amb l’Edu i en Carlos. Ens costa molt d’arribar-hi, el carrer d’accés és petit. Finalment entrem amb el control de dues pobres noies que es veuen desbocades pel gran nombre de corredors que volen entrenar. En Carlos ens fa avançar més endavant del calaix (bona elecció) i pactem que la cursa de cadascú és independent, quan ens separem, ens separem. Un cop al calaix veiem que hi ha moltíssims corredors a fora volent entrenar i alguns aparten tanques. L’accés als calaixos és una de les coses a millorar.

Km 0-5: Arrancada i a buscar el ritme 

foto-fotos-maraton-valencia-2016_23

Tret de sortida (que no sentim) i arranquem. Al principi costa de córrer, però ja ens va bé per no arrancar a un ritme que no ens toca, perdem de vista a en Carlos i jo i l’Edu ens intentem fer camí per córrer cómodes. Els primers km’s serveixen per trobar el ritme de crucero i ja se’m despenja l’Edu que volia córrer més ràpid que jo. Aquest km’s són per la zona de Malvarrosa, on vam fer la paella el divendres, tenim la sort que ens fan passar per un carrer paral·lel al Passeig Marítim cosa que ens frena el vent. Passo el primer parcial amb 24:24 (4:53) clavant el ritme objectiu.

Km 5-10: primers problemes

15085566_10211590513187235_7429073779247794557_n

Els següents 5 km entrem a l’avingunda universitària on correrem un parell de km’s i després els tornarem a baixar. Això ens permet creuar-nos amb corredors més ràpids que nosaltres i podem apreciar com corren els primers keniates (que passen pel 8 mentre nosaltres passem pel 5). Es impressionant veure les gambades que fan i lo ràpid que les poden fer. Sobre el 8 em comença a fer mal l’Aquiles dret, inclús penso en parar però començo a veure que puc atrapar a l’Edu Sancho i em concentro en córrer. Al km 9 entrem a l’Avinguda Blasco Ibañez, un altre de les avingudes amplies, aquesta amb més gent animant. Tot i així em topo amb el segon problema: tinc just davant a tota la barqueta de 3h30 en ple avituallament del km10. Em toca pujar un xic el ritme per evitar-los. Passo el 10k en 48:00 i el parcial en 23:36 (4:43) un xic més ràpid del que hauria d’anar.

Km 10-15: el motor ja ha arrancat

Un cop adelantades les llebres de 3h30, que, per cert, estaven molt mal col·locades al calaix (haurien d’estar al final del calaix de 3h15-3h30 i no al principi) tinc cap per córrer. El dolor se’m ha passat i em trobo lleuger de cames. Passem pel camp del València i em prenc el primer gel sobre el km12. Passem per un parell de rotondes on hi ha la música a tope i ens incentiva a correr. Passo el 15k en 1:11:51 i el parcial en 23:51 (4:46).

Km 15-21: els km’s psicològicament més durs.

15055643_10211590510267162_895117076077215921_n

Cada cop tinc més aprop a l’Edu Sancho i en aquest tram l’aconsegueixo atrapar. Em comenta que creu que estic apretant molt (cosa que té raó), però he decidit arriscar i aguantaré el ritme tant com pugui. Em comenta també que té el genoll destrossat i que es retirarà al 23 (ara estem al 17). Per a mi és un cop de moral molt dur, tant ell com l’Edgar han fet molt per a mi en aquesta preparació i no vull de cap manera que ho passin malament. Els km’s que correm junts aprofitem per passar-ho bé i gaudir de l’ambient, incdntivem al públic que ens animi i els responen. Al 18 esperava trobar a la Montse que em volia acompanyar un tram fins al 23-24 però no hi és, ella corria el 10k i segurament no deu haver arribat a temps, penso. També penso que ens hagués anat bé algú fresc per gestionar l’abandó de l’Edu. Sobre el 20 (1:35:40 amb parcial de 23:49 a 4:46) ja m’avanço uns metres respecte ell i passo la Mitja Marató sol en un temps de 1:40:57, 1 minut més ràpid del que tenia previst i molt fresc d’energies però no tant de moral per la possible baixa de l’Edu.

Km 21-25: injecció de moral

15094864_10211590507187085_8397623681089289654_n

Passem la Mitja Marató i ens dirigim molt aprop de la sortida. Tinc l’esperança de que l’Edu no es retirarà, però haig d’aïllar-me i fer la meva Marató. Sé que la Bolsa té un tram d’animació en un pont a prop del km23 per lo que ara només corro pensant en veure’ls. Vaig clavant molt bons parcials ja que tendeix a baixar. Entre la multitud vec la bandera de BCTeam i aixeco els braços a la distància per fer-me veure i, i tant que em veuen! Em comencen a animar i m’entra un subidón, m’hi acosto i intento xocar les mans al major nombre de companys possible: això em dóna molta moral i energia per seguir! Amb l’adrenalina pels núvols no em dono compte i ja passo pel 25 en 1:59:46 (algo millor de lo previst) amb un parcial de 18:49 (4:49).

Km 25-30: ja comença a costar

15178258_10210925929965813_1647299604974363008_n

Després del 25 em prenc el segon gel. Estem pujant paral·lels pels Jardins del Turia en una bona recta. Sobre el 27 passem per les Torres Serrano i em començo a notar cansat. Em vaig motivant animant al públic, estem pujant una mica fins al 30 i cada cop costa més mantindre el ritme. Sobre el 29 passem per la plaça de l’Ajuntament on ens creuem amb la gent que baixa pel 39. Passem en una corva pel km30 en 2:24:12 amb un parcial de 24:26 (4:53).

Km 30-35: el vent ens juga una mala passada

M’alegra molt veure el número 30 per lo que ho celebro prenent-me un gel. Psicològicament penso que només queda una tiradeta d’una hora (casi ho clavo) i apareix un dels enemics més temuts: el vent de cara. Decideixo abaixar una mica el ritme per no tirar energies en vèncer el vent intentant anar per sota de 5. Hi ha poc ambient encara i un corredor valencià em diu que em prepari que a partir del 38 serà una festa. Doncs que arribi ja la festa, penso! En aquest tram creuem dos cops els jardins del Turia i es fa una mica pesat perquè et vas donant compte que cada cop t’estas allunyant més de meta. Passo el 35 en 2:49:16 amb un parcial de 25:04 i 5:01 de mitja.

Km 35-40: animeu valencians!

15055839_10211590877556344_1530423377431483977_n

Pel pas pel 35 em prenc el quart gel, he volgut experimentar en aquesta Marató i crec que he fet lo correcte. Estic bé de forces i decideixo apretar. Aquí ja no es moment de mirar el rellotge, sinò de donar-ho tot en aquests km’s que queden. Em dóna la impressió que vaig més ràpid que abans però realment marco els pitjors parcials de tota la Marató (5:04, 5:02, 5:06, 5:11, 5:05). Suposo que el cansament fa que vegis les coses diferents i també que en aquest tram atrapo a molts corredors que estan amb rampes o patint el mur (a València no hi ha mur!). Ens anem acostant al centre i cada cop hi ha més gent però animen poc. Perquè comencin a animar només falta que els engresquis una mica. El cansament es converteix en euforia en el pas pel 40. Quina il·lusió fa veure aquest número! El meu pas es en 3:14:44 amb un parcial de 25:28 (5:06 de mitja)

Km 40-42,2: subidón final

foto-fotos-maraton-valencia-2016_30

Al veure el temps de pas pel 40 em donc compte que puc assolir el que semblava impossible: un sub3h25. Entre això, la gent i que encara tinc energies apreto més, tot i vigilant de no excedir-me, una rampa aquí faria dir adéu al temps. Els dos darrers km’s són en baixada i amb gent a banda i banda que no paren d’animar. Sobre el 41 torno a veure la bandera de BCTeam onejar i torno a excitar-me. M’acosto a ells per xocar-lis la mà de nou i puc veure a l’Edu Sancho entre ells animant-me. Tenia esperances de que no s’hagués retirat però al veure’l ja m’ha quedat clar que ho ha hagut de fer i de fet, ha fet lo correcte. Això és l’empempta final ja que just després entrem a la Ciudad de las Artes i las Ciencias per fer el darrer kilòmetre. Aquest últim em fa volar, la gent està molt distant però és realment maravellòs aquest final. Com a curiositat cal dir que molta gent confon el km42 amb la meta i comencen a sprintar abans d’hora per lo que es troben amb la sorpresa de que els hi queden 200 metres per sobre la tarima blava que han instal·lat sobre l’aigua.

Aquí toca gaudir del moment, pensar en tots els sacrificis que he hagut de fer, amb les matinades dels diumenges i les hores i hores entrenant sol al riu o per Esparreguera, amb els companys Edgar i Edu que no han pogut completar la Marató, tots els entrenaments que he fet amb dolor, el somriure dels companys de la Bolsa al veure’m en els kms 23 i 41… son tantes les coses que passen pel cap en aquesta recta d’arribada que sembla que no s’acabi mai. Creuo la meta alçant els brasos i molt feliç, ja tinc una marca millor del que m’esperava 3:25:19. Un marcón que demostra que tot és possible quan es lluita i es treballa.

15171211_10210925930885836_3834029345536593606_n

A València volia dir adéu a les maratons, però m’és impossible fer-ho. M’ho he passat pipa i ha estat fantàstic tot. L’any vinent espero de tenir aquesta motivació per tornar a enfrontar-me a un altre, corregir els errors que he comés en aquesta i sobretot sobretot, tornar-m’ho a passar igual de bé (millor és impossible) que en aquesta.

img_20161120_121436_1

I ara estic aquí, assegut al sofà, escrivint aquest text, acariciant la medalla de finisher i preguntant-me: quina sort haver triat el camí de la Marató i quina sort haver-ho fet quan ho veia com un repte impossible. Tornarem a lluitar, tornarem a sofrir i tornarem a vèncer.

Anuncis

One thought on “La Marató de València i la veritable essència de la Marató

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s