La millor popular entre les populars

Assoleiat diumenge on tocava participar en la que és, per mi, la millor cursa popular entre les populars i que a més se celebra a 2 km de casa meva, és la Cursa Solidaria de Martorell. Com ja vaig dir l’any passat, em grabo aquesta Cursa com una de les obligatòries del calendari, no només per la proximitat (que també), sinò pel seu caràcter solidari i festiu que pot servir o fer la funció de “fi de temporada”.

Aquest és el meu segon any de participació. L’any passat no vaig arribar bé de forma (portava 3 setmanes sense fer ni un sol km) i aquest any arribava després de dues setmanes d’estar parat per la contusió al taló que vaig patir al Massís de les Cadiretes i que encara em fa mal. Tot i així vaig sortir amb les ganes d’exprimir-me al màxim: un s’ha de guanyar l’espitxa.

Intento buscar un grup a la sortida, però no el trobo, i un cop donat el tret de sortida em crida el Kike i decideixo anar amb ell i amb l’Enrique. Estan més forts que jo, però diuen que van en plan patxanga (després es veurà que no) per lo que m’enganxo a ells.

Els primers kilòmetres serveixen per sortir del centre hospitalari per anar per asfalt paral·lelament a les instal·lacions de la SEAT aquí ens posem un ritme similar al meu de 10k, que, en aquell moment el trobo còmode ja que anem comentant la jugada amb en Kike.

Imagen de David Daudé6

Apartir del km2 entrem al Parc de Can Cases i comencen els “subebajas”. En un primer moment fem el mateix circuit que havia fet amb els Seat Runners, amb Jose Castilla i Ingrid Pino. Fins al km6 va pujant tota l’estona mitjançant quatre pujades.

La primera la salvo amb en Kike i sembla que l’Enrique es queda una mica enrere. La segona la faig amb l’Enrique i el Kike sembla que va sobradillu. I a la tercera ja se’m envan els dos. A la cuarta faig un intent de caçar a l’Enrique però és molt difícil, estic fora de forma.

Imagen de David Daudé7

Apartir del km6 i fins a meta ens toca un tram “poligonero” per Can Amat, on tendeix a baixar tota l’estona. Aquí és on més pateixo ja que em resenteixo el taló. Em poso com a objectiu fer 50 minuts per lo que em toca recuperar el temps perdut al tram de pujada. Corro el més ràpid que puc, però ni el taló ni la forma em permeten córrer més, em surten uns parcials de 4:45, 4:36, 4:45 i 4:38 arribant a meta amb 50:13 sense aconseguir l’objectiu però fent 6 minuts menys que l’any passat (gaire mèrit no en té).

13330873_10209289576098478_8735729559150159345_n

I a partir d’aquí, comença la festa: trobada amb els que m’han anat deixant enrere durant la Cursa:

Imagen de David Daudé2

Esmorçar amb els altres membres de la Bolsa del Corredor presents a la Cursa, tant corrent com organitzant:

Imagen de David Daudé5

Sortejos de premis, on, em toca un buff d’hivern de la marca Hoko que m’anirà de maravelles (ja no puc plorar que mai em toca res!):

Imagen de David Daudé1

No desprecio el meu premi, però d’altres (com la Tamara) han tingut més sort que jo i els hi ha tocat un pernil. Felicitats!!

Imagen de David Daudé

Aquest any encara no tanco la temporada, sinò que faré algún 10k nocturn abans de Sant Joan sense més ambició que saber a on estic.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s