Estrenant la Sísmica Race

Aquest diumenge he participat en la segona cursa de la meva mini-temporada de trail, aquest cop tocava prendre sortida en la primera edició de la Sismica Race, la primera cursa de muntanya que es fa entre Sant Andreu de la Barca i Castellví de Rosanes.

Vaig tenir el plaer de coincidir amb la Sílvia Grífols i en David Fernández, companys de la Bolsa. Per fi coincideixo en un trail amb algú del BCTeam! Chapeau! També vaig coincidir amb en Jordi de Seat Runners que el passat dimecres ja vam entrenar junts i m’ha ajudat en gran part del circuit.

20160424112450

Foto amb la Sílvia i en David.

En l’escalfament ja he vist que tocaria patir de sol i calor i ja m’he posat la visera per si a cas. En muntanya no estic acostumat a dur-la (perds angle de visió) però m’ha anat molt bé per frenar el sol i per protegir-me en alguns trams del circuit. Els dies anteriors va ploure per lo que m’esperava que el temps fós més fresc, però no ha estat així.

En la Cursa hi ha dues sortides, la primera a les 8:30h on surten els que fan la de 27 km i a les 9:30h els que correm la de 16 km. Surto juntament amb la Sílvia i en David, pel meu gust i nivell una mica massa enrere. En la primera pujada d’asfalt em toca avançar posicions per no trobar-me cua als corriols i anar més còmode, tampoc em desgasto massa ja que avui no deixa de ser un “entreno amb dorsal”.

13103363_962481780501616_501130204916476071_n

Passem el primer tram d’asfalt i entrem ja a pista, fem els dos primers km en pujada i entrem en un tram de corriol boscós on s’ha de vigilar perquè les arrels dels arbres i les pedres rellisquen degut a la pluja dels dies anteriors. Al pujar la velocitat en aquest corriol em començo a notar un dolor estrany al tormell/part baixa del tendó d’Aquiles. Molts cops pateixo mal en aquesta zona, però aquest cop el dolor era diferent. Toca una pujadeta de 2 km més i quan començo a pujar em noto que em fa més mal. A mitja pujada hi ha el primer avituallament, m’ho penso i decideixo retirar-me. L’objectiu és la Cursa de l’Alba i queden molts kilòmetres. Al preguntar a la organització em diuen com tornar a meta i al veure-ho complicat decideixo seguir.

Seguim pujant i intento pensar en tirar més de quàdriceps que de bessons a veure si em passa. Em noto fort pujant (tot i el mal de peu) i veig que perdo temps baixant. No és gens tècnica la ruta, però les cames no em deixen córrer més ràpid.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Cap a mitja Cursa i en plena baixada, m’atrapa en Jordi (Seat Runners) que em comenta que porta estona treient la llengua per atrapar-me. Vaja… no m’esperava ni que estigués per darrere meu ni que jo portés un ritme “tant bo” com perquè li costés atrapar-me: m’alegra el comentari. A partir d’aquí fem equip i pugem una mica el ritme. Aconseguim atrapar i unir-nos a un grupet de 3/4 corredors, que acabarem la cursa junts. Em noto, com he comentat, que a les baixades em treuen avantatge i a les pujades els atrapo i vaig més “sobrat”. Aquesta setmana he entrenat cada dia, segurament la càrrega de kilòmetres i els desnivells fan que les cames els hi costi més anar ràpid.

26643480855_419989f484_b

Amb el Jordi i el grupet que hem muntat els kilòmetres passsen més ràpid. El tormell em fa mal, però no tant com a l’inici i em deixa gaudir de la cursa i els paisatges per on passem. El circuit és xulo, poc tècnic (excepte un parell de punts) i és una mescla de pistes, corriols i zones boscoses.

IMG_3066

A falta de tres kilòmetres fem la darrere pujada que ens mata una mica a tots, és el cinquè cop que pugem i ja portem bastant cansament a sobre. Aquí ja veiem que la Cursa no mesurarà 16km sinó que en tindrà alguns mes ja que ens falta tota la baixada i entrada al poble.

5476817_orig

Aquí decideixo deixar-me anar, no vull competir amb els compis de cursa. Ja he fet prou i haig de guardar cartutxos per l’Alba. Faig la darrere baixada en solitari i entro a meta amb 1:58:40, un temps que no està pas tant malament per ser un entreno amb dorsal i amb el dolor al tormell que he anat arrossegant. 18 km més a les cames amb 650 m de desnivell positiu.

12108851_1601744890047956_8882292887127467754_n

Curiós he trobat que a la meta ens rebés un speaker que ens animava en l’entrada a meta, al fer-ho sol ho he trobat divertit.

A partir d’aquí toca esperar a la Sílvia i a en David mentre assaboria una botifarra amb pa amb tomàquet i m’intentava recuperar amb aigua de la calor que hem passat durant la Cursa.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s