Mitja de Barcelona: regreso al pasado

14 de febrer. Barcelona. Dia estrany. Dia de Mitja Marató a Barcelona. La Mitja Marató és la meva distància preferida i reconec que la de Barcelona li tinc un cert afecte. Serà perquè és en la que vaig debutar fa dos anys o perquè és un dels circuits que més tinc estudiats. No ho sé. M’agrada corre-la i em sento amb una certa confiança. Aquesta confiança m’han fet que avui pogués fer un experiment sense cap mena de por. Avui tocava arriscar perquè com diuen: “En la Marató triomfen els covards i en la Mitja Marató els valents”.

Avui toca llevar-se d’hora, molt d’hora, a quarts de sis ja estava esmorzat per a quarts de set recollir a l’Andrés i anar cap a Barcelona. El temps meteorològic és una incògnita, deien que plouria però el cel sembla despejat. De moment de nit anem cap a Barcelona, encara no ha sortit el sol i ja parlem de la Cursa. Ho tinc clar, vull provar on sóc per seguir treballant. Aniré a ritme de Marca Personal fins que peti… si es que peto! L’Andrés em dóna confiança i em calcula els temps de pas, aquest cop fàcils de recordar, 23:15 el primer cincmil, 46:30 el deumil, 1:09:45 el quinze i 1:33:00 el vint. Per anar a un ritme de 4:39 i córrer en 1:38:00 (la meva marca està a 29 segons per sota).

Arribem d’hora com sempre, i ens dóna temps de tot. El primer que veiem és l’Edu que avui ho ha de petar, però ahir va tenir un complicat dia d’hospitals amb la nena i li pot passar factura. Ens reunim amb la resta d’equip al Parc de la Ciutadella. Escalfo lo just (com sempre) 10 minutets amb la Tamara, que em comenta que li fa mal el genoll. Comento el “meu pla” amb alguns companys i em titllen de boig. Ho vull provar. Sinó arrisco a Barcelona crec que “se’m passarà l’arròs”. Serà la primera Cursa després de Berlín i la primera després de la lesió. Fa tot just cinc setmanetes que entreno. La Carol m’anima: “Ho aconseguiràs, a tu t’agrada patir!”… com em coneixen alguns!

Mitja de Barcelona 2016 - 31

Ens posem al calaix de sortida i no trobo ningú per fer equip, els Edus sortiran més ràpids i no aconsegueixo convèncer al Quim perquè arrisqui amb mi. Tocarà córrer sol.

12715472_10153409279196814_1541737814528132765_n

Arranquem amb el pla de sortir lent fins la Gran Via. Els primers 4 km hi ha molta gent i pugem el Paral·lel per lo que em surt a 4:41, 4:43, 4:46 i 4:46. Crec que m’he passat de lent! No passa res, millor així. Passo el km5 amb 23:44, 29 segons més lents del que toca (que no de lo previst). A la Gran Via ja em poso a ritmes que feia temps que no anava i recupero temps. M’adelanta en Kike, que està aprofitant la Cursa per fer un 15×1000. El que no em queda clar és si m’adelanta en sèrie o en descans (ell diu en sèrie, jo crec que en descans) la setmana que bé li toca la Marató de Sevilla! Quina enveja!

IMG-20160214-WA0090

Aquest any no hi ha el tram que més m’agrada de la Mitja (baixada pel Pg.Sant Joan), segons la organització “per temes de seguretat”. Arribem a l’Arc del Triomf i aquí ja em trobo amb els companys de la Bolsa animant.

IMG-20160214-WA0108

La cosa va bé i segueixo sumant kilòmetres per sota del ritme i faig el kilòmetre 8 i 9 a 4:28 i 4:27, em sento bé i em trobo un grup de 4 de “runmagazine” que des de la sortida que anem junts i crec que els puc prendre com a referència. Al 9 em trobo la Carol que m’anima tot esperant una companya seva fer entrar a Cursa. Passem pel 10 en 46:44, 14 segons per sobre de l’objectiu. Toca seguir recuperant.

IMG-20160214-WA0033

Aquest any fem un llarg passeig pel carrer Perú que substitueix el tram de la Gran Via. Vaig buscant amb la mirada al Rubén, que viu a prop i que va dir que sortiria a animar, així em distrec mentre seguim recte pel carrer. Fem una pujadeta cap a la Gran Via i aviat baixem per Rambla Prim. Aquí portem una horeta de cursa i aprofito per prendrem el gel. Em trobo bé, intento apretar varis cops però m’entra flato cada cop. Seguirem al màxim que em deixi el cos. És una putada córrer per aquest carrer, ens bé el sol de cara i m’abaixo la visera al màxim perquè el sol molesta molt.

11229540_10153409284141814_8066025427753785863_n

Entrem al tram peculiar de la Diagonal, on toca pujar i després baixar. Ens creuem amb els corredors d’un ritme superior. M’entretinc a mirar a veure a qui reconec. Els primers que veig i animo són al Javi Villora i a l’Héctor que li fa de llebre. Primer crit d’ànim cap a ells. Seguidament veig al Kevin que no em sent i a la Montse que tampoc em sent tot i deixar-m’hi la veu. Em trobo també a en Joan i a l’Aouita a l’acera que semblen preparats per fer els últims km i que m’animen. L’Edu des de l’altre banda em llança un crit i veig que tampoc el tinc tant lluny, segons els meus càlculs ha punxat, intento atrapar-lo? Veig que va sol, això vol dir que amb l’altre Edu s’han desintegrat.

IMG-20160214-WA0034

Girem i ara toca baixar per la Diagonal, tinc ganes d’arribar al 15 per saber com vaig. No me’n fio del Garmin. Passo per la catifa per 1:09:59, 14 segons tard. Desde l’altre banda el Damià m’anima, em sembla veure que va amb la Imma. Ara si que toca córrer. A partir d’aquí costa córrer pel vent que fa. Intento colar-me entre un grup a veure si així me’l frenen, però no sé d’on coi bé que posi on em posi em toca.

IMG-20160214-WA0109

Entrem al lateral de la Ronda Litoral i vaig pujant el ritme segon a segon, el flato no em deixa córrer més ràpid. A part d’això estic bé de forces, llàstima que no pugui córrer més ràpid!! Girem a Marina i passem el vint 1:33:12, 12 segons tard encara! Toca apretar a l’últim kilòmetre.

Sin título

Girem per encarar el Passeig Pujades i em passa com cada any: se’m fa eterna la recta. Aquí torno a veure els companys de la Bolsa animant i intento fer un primer sprint (fallit), més endavant em trobo al Jesús que també m’anima a córrer i intento fer un segon sprint també fallit… arribo a meta en 1:38:06, 6 segons més tard el previst. Per una banda, sento una mica de ràbia per no haver absorbit aquest segons i per l’altre molta alegria per saber que estic en el mateix punt que l’any passat (he fet 7 segons menys) amb menys entrenaments i acabat de sortir d’una lesió.

IMG-20160214-WA0011

Aquesta Mitja m’ha servit d’experiment. Ara ja sé on sóc, sembla que hagi “regresat al passat”, però he tornat diferent, potser no tant ràpid però més fort, tant mental com físicament. Hagués pogut seguir 10 km més al mateix ritme però a la que apretava el cos no em deixava seguir. També era un mal dia per córrer, massa calor i vent, molta gent a punxat. Per un altre banda, penso que la lesió m’ha ajudat, li he fotut canya al gimnàs i m’ha fet pensar en com rectificar el que faig malament. Ara toca fer sèries per guanyar velocitat. En dues setmanes ho vull tornar a intentar a la Mitja de Gavà. Ho aconseguiré?

Anuncis

One thought on “Mitja de Barcelona: regreso al pasado

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s