L’allargada ombra de la Marató

La ombra de la Marató és molt allargada. Poses el cos i la ment al límit i tot té les seves conseqüències. Conseqüències positives i negatives, de tot tipus. Em sento afortunat, durant tota la preparació de la Marató he estat molt bé i les lesions m’han respectat.

La petita punxada a la cara exterior del genoll que vaig notar només al parar de córrer el dia de Berlín i que no vaig donar importància, si que la tenia. Després de les tres setmanes de parada de recuperació, al tornar a trotar i al passar de vint minuts apareixia. Que passava? Em vaig menjar l’olla al pensar que cauria amb els mateixos problemes que l’Edu i el Germán porten arrossegant durant mesos. Vaig reposar unes setmanes més i em vaig dedicar a caminar. Cap problema, puc caminar durant hores bé sense cap problema. Tornem a córrer i al passar la mitja hora sento el mateix dolor. Torno a caminar, aquest cop fent una pujada a Sant Jeroni, a la pujada cap problema, però al baixar se’m incrementa el dolor i em costa caminar. Ara si…no hi ha excuses, toca anar al fisio.

Parlo amb en Sergi i em comenta que l’Isaac ha recuperat a varia gent de la cintilla i em poso a les seves mans. Dia 20/11, començo el tractament, primera visita, se’m apliquen corrents al genoll i se’m fa la punció seca. Em passo durant tota la setmana següent estirant la fascia lata i reforçant adductors.

20151215_193823

L’aliat per la recuperació: equip d’ecografia

Faig la segona visita una setmana més tard, i seguim amb corrents i punxades i començo una nova rutina amb exercicis de gluti menor i sentadilles amb goma elàstica.

20151205_123019

Sentadilles amb gomes.

Tercera sessió, tornem amb corrents, punxades i afegim els dolorosos massatges amb ventoses. Ampliem la rutina setmanal amb sentadilles a una cama, sentadilla amb passa endavant, sentadilla amb salt i…. córrer un dia si, un dia no! Començant amb 25 minuts i anar pujant fins arribar als 50. Cap mostra de dolor, cap molestia, tot perfecte!! Bé…moltes agulletes als quàdriceps, això si. Ara toca que l’Isaac doni el vist-i-plau de tot. 15/12 última sessió de corrents, punxades i ventoses… i per fi se’m dóna l’alta! Puc tornar a entrenar amb normalitat.

No passa ni una setmana (quatre dies per ser exactes) que ja em poso un dorsal. Un dorsal compartit amb vint companys, el dorsal de la Bolsa del Corredor de les 24 hores d’Atletisme. Se’m assigna córrer de 4 a 5 del matí però decidim compartir torns de 20 minuts amb la Tamara (2 a 3 del matí) i l’Andrés (de 3 a 4 del matí), per tant, correria tres torns de 20 minuts des de les 2 a les 5 del matí.

IMG-20151220-WA0005

Arribem amb la Tamara i l’Andrés sobre les 12 de la nit i l’equip va en tretzena posició de la classificació de vint-i-quatre equips. L’objectiu era fer top-10 per lo que toca la gran remuntada nocturna. El meu primer torn el corro a les 2:30 del matí, com no sé com em trobaré després de tant de temps sense córrer “ràpid” intento no arriscar massa. Tinc la sort d’enganxar-me a un corredor de Runnair que porta un ritme constant i vaig tirant els 22 minuts que corro. Em sento bastant satisfet ja que m’he sentit molt lleuger i bé i el temps que em surt em demostra “que no estamos tan mal”.

IMG-20151220-WA0003

Esperant torn amb l’Edu i la Sandra (no feia tant de fred!!)

El segon relleu el faig quaranta minuts més tard, una mica fred i bastant descansat. Intento trobar un ritme constant com abans, però passada la segona volta, em noto punxades a la cintilla, no massa fortes però un primer símptoma. No vull arriscar, i a la que m’adelanta en Martí li demano que quan passi per la zona de boxes, li digui a la Tamara que es vagi preparant per suplir-me. Faig alguna volta més i finalment fem el canvi. Només aconsegueixo completar 12 minuts. Hagués pogut seguir però era arriscat seguir tant fred com estava, amb una pista tant dura i amb la cintilla queixant-se. Espero no tornar a caure en l’infern de la lesió! Finalment vam acabar la nit amb vuitena posició assolint la remuntada nocturna que esperàvem fer. Arribada a casa a les 2 del migdia del dia següent sense dormir i amb la moral de treballar més dur per recuperar-me d’una vegada de la lesió i recuperar la forma per aquest 2016.

IMG-20151220-WA0033

Quines ganes de tornar a entrenar fort i poder-me proposar algun objectiu!

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s