Berlin Marathon: el tresor aconseguit.

Aquesta serà una crònica molt complicada d’escriure. M’agradaria transcriure totes les emocions que he viscut els dies que he passat a Berlin però, com serà impossible, intentaré fer-ho lo millor possible.

La setmana de Berlin va començar molt complicada, no estava en el meu millor moment mental per afrontar una Marató i no vaig poder fer la última setmana d’entrenaments correctament, setmana que servia per donar confiança. Fins el dia de sortir cap a Berlin estava nerviós i curiosament al aterrar a terres alemanes vaig desconectar i vaig estar molt tranquil i feliç.

El primer dia i només arribar, ja vem quedar amb el resta de l’equip a la Porta de Brandenburg. Hèctor, Maria, Àlex, Cristina, Sandra, Joan, Jessy, Ari, Tamara, Martí, Roger, Cesc i (no surt a la foto) Raul, són els companys de viatge en aquest camí cap a la Marató.


IMG-20150925-WA0013

Allí es on vem tenir els primers contactes amb les tres línees blaves, les línees que haviem de seguir el diumenge per arribar amb èxit a la meta.

IMG-20150925-WA0005 IMG-20150925-WA0026

Digueu-m’he supersticiòs (que ho sóc!) però estàvem a 200 metres de la Ziel (meta) i vaig evitar en tot moment mirar-la, la volia veure per primer cop quan corrés la Marató, per desitjar-la amb més ganes.

Aquell primer dia vam sopar una SuperHamburguesa. Tocava agafar forces pel cap de dos dies i carregar els dipòsits de gasolina.

El dissabte ens vem llevar ben d’hora i, amb la fresqueta matinal, vam anar a fer una tiradeta pre-competitiva de 20 minuts amb estiraments i progressius. l’Hector, Joan, Maria, Cesc i jo, vam escollir un parc proper a l’Hotel on ens allotjàvem. La temperatura era fresqueta, cosa que m’alegrava ja que és la ideal per córrer una Marató.

2015-09-26 07.41.18

A quarts de deu quedem amb la resta de l’equip per recollir el dorsal a l’antic aeroport, el Templehof, que va deixar de donar servei el 2008 i es va convertir en un parc públic. Hi arribem amb el bus de SportTravel que ens va venir a buscar a l’Hotel.

IMG-20150925-WA0021

IMG-20150926-WA0018

Haig de reconeixer que la fira del corredor em decepciona una mica, havia sentit comentaris massa positius i m’havia fet una altre idea del que seria, tot i així hi havia moltíssims stands de totes les marques presentant productes, a l’exterior hi havia serveis de bar i un petit circuit on organitzaven curses per a nens.

La recollida de dorsal va ser increible, molt ben organitzada i, tot haver-hi anat a l’hora punta del dissabte, no vem fer cap cua. El 9773 serà el dorsal que lluiré durant la Cursa, número que dificilment oblidaré.

IMG-20150926-WA0015

Foto amb l’Àlex, Martí i Joan, tres dels cracks amb experiència que m’han ensenyat molt en aquesta Marató.

IMG-20150926-WA0027

Foto de tots els que representarem la Bolsa del Corredor a Berlín amb dues de les supporters, que ens han ajudat a mantenir la moral alta en tot moment. Dorsals F7220, 10105 i 9773 som els que debutem a Berlín.

2015-09-26 16.14.07

Al migdia anem a dinar pasta (como no) i a primera hora de la tarda anem a seguir l’altre Marató que se celebra a Berlin i que segueix el mateix recorregut que nosaltres: la Marató amb patins.

2015-09-26 15.56.59

La resta de tarda, toca descans. Ens en anem al Hotel a descansar i concentrar-nos. Durant la setmana m’ha fet mal el tendó d’Aquiles dret, per lo que aprofito la banyera de l’Hotel per fer-me un bany d’aigua freda que em senta de maravelles. Començo amb els peus, segueixo amb les cames i acabo tot jo adins la banyera (defectes de cadascú).

2015-09-26 17.23.49

Aprofito la tarda també per analitzar una mica el circuit, calcular els temps de pas pels diferents kilòmetres. En un dels diaris que he anat recopilant de Berlín que parlen de la Marató, trobo un plànol amb els monuments importants de pas de la Marató, cosa que em va de maravella per posar-hi els temps de referència i de pas fer una mica de cultura i trobar una distracció per la ment per si vaig molt tocat el dia de la Marató.

2015-09-26 19.44.00

Al vespre no hi ha més opció: toca devorar pasta. Sopem cap a les vuit i aprofitem el buffet de pasta de l’Hotel “especial Maratón”. Repeteixo varis cops, avui toca inflar-se ja que demà ho cremarem tot i necessitem gasolina.

2015-09-26 20.05.22

Anem a dormir d’hora, a quarts de deu i m’adormo a la primera. No estic gens nerviòs. Em tranquilitza molt estar amb gent tant centrada com els companys de la Bolsa, que em donen molta confiança i seguretat. El que toca fer l’endemà és un repte difícil, però tots sabem que hem entrenat molt bé i que el “método Castilla” pocs cops falla.

Em poso el despertador a les cinc, però a les cinc menys deu ja sóc a la dutxa amb aigua freda. He descansat molt bé aquella nit i se’m ha acabat la son a aquesta hora. Em vesteixo i baixo a esmorzar. Sóc el primer de tot l’Hotel i encara no han ni obert l’esmorzar. Aprofito per fer una primera visita al WC, cosa que em dóna confiança ja que hi ha companys que els hi costa més. L’esmorzar a les 5:30, sense arriscar: torrades amb embotit, fruita i sucs de taronja. Menjo més de l’habitual però tampoc m’empatxo. Al acabar dues visites més al WC, si…dues! En Raul (l’Ironman de l’equip i company de Marató) ja m’havia dit que ell abans de córrer sempre ha d’anar-hi tres cops, crec que jo sóc també del seu club.

L’autobus ens recull a les set en punt, encara que fins a dos quarts de vuit no sortim per un problema de places. Alguns companys es posen nerviosos, però jo segueixo tranquil, ni m’ho crec com pot estar tan tranquil un tiu tant nerviòs com jo! Durant el trajecte amb bus, m’enduc un Powerade, la Cristina el dia abans m’havia comentat que de tanta aigua que bebem, orinem molt i perdem sals, per lo que una manera de recuperar-les és amb beguda isotònica.

IMG-20150927-WA0007

Per fi arribem a les carpes on ens canviem i deixem la roba. Haviem donat com a punt de reunió el dorsal 10105 corresponent a Cesc Delgado, com m’apellido Daudé em queda just al costat, per lo que ho tinc més fàcil que altres companys. Allí ja ens tornem a ajuntar tot l’equip que ja estem preparats per la Batalla de Berlin:

11996915_10207391998460223_5808043864956857617_n

Escalfem i estirem i arriba el moment que em crea una certa emoció, que és la de despedir als companys que surten de diferents calaixos. Primer ho fem amb en Martí i l’Hector que sortiran del calaix B i després ho fem de l’Ari, Alex, Cesc i Joan que ho faran des del F. Aquesta “despedida” em toca, ja que em dóna la impressió que estic despedint a algú que va a la guerra o que tardaré molt de temps a veure’l.

Ens quedem al calaix E els quatre que anem per 3h30, la Maria (guanyadora del Reto), en Roger (gran experiència en Maratons, de córrer i culinàries) i en Raul (4 ironmans porten les seves cames). Bons companys m’he buscat, oi?

L’espera es fa una mica llarga i comença la cursa amb el tret de sortida i el llançament de globus grocs. Anem avançant fins a la línea de sortida. Sortim amb 5 minuts de retard respecte els primers. Des del minut 1 que tinc una sensació de pixera, seran els nervis?

Tenim com a objectiu fer la Marató a ritme entre 4.55 i 5.00 min/km, ritme còmode que ens permet gaudir del circuit. Em trobo lent als primers km, però no em preocupa, avui no toca córrer, sinò ser resistent. Tothom m’aconsellava córrer amb cap i tenir paciència i això és el que he fet durant el circuit! Per fi us faig cas companys! Ha nascut un nou Daudé?

Els primers cinc kilòmetres passen volant i, tot i haver-hi molta gent, es pot córrer perfectament. És la zona del circuit on hi ha menys públic i podem passar pel kilòmetre 5 amb 25:00 clavats. Un temps molt conservador.

Al sis trobem la primera pujadeta i aquí comença a haver els primers grups d’animació i més gent animant. Més o menys el pas del 8 ens trobem amb la Tamara i la Cristina que ens animen i se’ls hi nota que s’ho estan passant elles també bé amb els grups d’animació, cosa que m’alegra. En aquests punt del circuit he de frenar (si, si, ho faig jo!) varis cops a la Maria que exitada per l’ambientaso ens dóna un ritme més ràpid al grup. Passem el 10 en 0:49:20, és a dir, en 4:54 de mitja de parcial.

355007_206009611_XLarge

Anar amb un grup de quatre fa que ens ajudi a mantenir molt bé el ritme, entre tots ens anem controlant. El Raul no es troba massa bé però segueix lluitant amb nosaltres. El Roger no sembla fi, però tots sabem que esta fort per aguantar el ritme. Els debutants sembla que som els que estem millor. Del 10 al 15 se’m passa volant, aconseguim mantenir els 4:54 de ritme de parcial i arribem amb 1:14:02. Els càlculs que fem (sobretot el Roger que té una calculadora al cap) ens diuen que estem guanyant segons respecte el tempo previst. Al 15 prenc el primer gel i un tros de plàtan de l’avituallament.

Ens començem a trobar cada cop més dificultats als avituallaments, on hi ha molta gent que es para a beure i ens dificulta mantenir el ritme. Un 10 als voluntaris que ens ajuden als que anem més ràpid. L’ambient que es viu és impressionant, moltíssima gent animant i grups d’animació cada pocs kilòmetres. Sense adonar-nos passem pel 20 en 1:38:27 i psicològicament se’m fa molt llarg aquest kilòmetre i picu fins arribar a la mitja que ho passem en 1:43:45. El temps que teníem previst!!! En aquest tram ens tornem a trobar a la Tamara i a la Cristina, que no ens reconeixen, sinò que som nosaltres que els hi fem un crit.

355007_205837501_XLarge

Ja estem a la meitat de la Cursa i les energies semblen intactes. La temperatura es fresqueta però hi ha sol i gràcies a la visera que porto no ho noto tant.

Després de la mitja bé el tram que més m’ha emocionat, que és més o menys del 23 al 25. Se’m escapa alguna llàgrima de lo emocionat que estic. Carrer més estret i molta gent animant banda i banda. Se’m fa un nus a la gola només de recordar-ho. Mai m’havia passat però he plorat en Cursa! Molt emocionant tot plegat. Passem el 25 en 2:03:00 i em prenc el segon gel.

355007_206180763_XLarge

Al 27 passem un avituallament de gels Powerbar, jo ja porto els propis, però n’agafo “per si acas”. A partir d’aquí moltes ganes d’arribar al 30, que psicològicament serà un punt clau, tot el que corri apartir d’aquí és el que mai he corregut. El Raul em comenta que cada cop es veu pitjor i li demano que aguanti, la caiguda d’algun dels del grup em desmontaria a mi també.

Passem el 30 en 2:27:48, un molt bon temps. La Maria està més fresca que una rosa i ens comenta que està com si no haguès començat la Cursa! Quina enveja, jo ja em trobo carregat de quadriceps i sembla que en Roger i en Raul també estan tocats.

355007_205891607_XLarge

Al 32 fem la broma amb en Raul de que només ens queda una Mercè (per la última tirada llarga que vem fer, fent els últims deu kilòmetres de la Mercè). No sé si animar-me o desesperar-me! Cada cop vec més gent fotuda. Passem el 35 en 2:52:32 i em prenc el tercer i últim gel. En aquest avituallament em començo a trobar molt cansat i em costa seguir el ritme dels companys.

355007_206039871_XLarge

Sobre el 36 entro en un estat que no puc seguir-los, ells ho veuen, la Maria i en Raul segueixen a ritme (i inclús l’augmenten) i en Roger es queda amb mi demostrant un companyerisme brutal. Els següents tres kilòmetres ho passo molt malament, en Roger em va animant, però em costa arrossegar-me. Al 37 apareix la Tamara amb un mòvil i ens graba, és el moment que estic més cardat de la Cursa i queda enregistrat. Per sort (o no) no hi ha veu, però el “com estas?” i “estic molt malament, estic fatal” es poden intuir:

Al 38 i mig, passem per Potsdamer Platz, tinc controlada des d’ahir, una cantonada on es veu meta. Estem al 37 encara i només penso en aquella cantonada. Em costa moure’m i intento visualitzar coses positives i buscar una línea recta per anar fent pasos ferms. En Roger no em para d’animar i de comentar que si fem el que resta a 5.15 min/km fem sub-3h30. En aquell moment més igual, estic molt content d’on he arribat i de tot el que estic lluitant.

355007_205200345_XLarge (1)

Passem la cantonada màgica i em començo a trobar millor. No puc augmentar el ritme, però ja no estic en el globu que estava en els últims kilòmetres. Segueixo patint, cada cop menys, però patint, ara si que sé que creuaré la meta de Berlín. Passem el 40 en 3:19:09 i al cap de poc, tinc el pitjor moment de la Cursa: ens atrapa la llebre de 3h30 que duia 40 kilòmetres a l’esquema. Em senta com un jerro d’aigua freda. No puc seguir-la, ja no tinc energies i decideixo gaudir al màxim dels dos últims kilòmetres que queden.

En Roger, coneixent com sóc, m’avisa que no li faci cap hachazo. M’ho prenc com un elogi ja que això vol dir que em veu millor que fa uns kilòmetres (que així és!). L’últim kilòmetre és una gloria, estic en un núvol on encara no he baixat ara, he passat de l’infern al cel en dos kilòmetres.

355007_206294621_XLarge

Encarem l’avinguda on al fons hi ha la Porta de Brandenburg. Estic molt excitat, penso i penso molt, penso en totes les persones que m’han ajudat en aquest camí, penso en totes les hores invertides, en tot el que he deixat de fer i sobretot penso que ha valgut la pena viure aquesta experiència.

Baixo dels núvols i torno a la realitat, la recta que ens queda és maquíssima. Està plena de gent animant, m’entretenc a incentivar-los que animin i responen. Creuem la Porta de Brandenburg, miro el rellotge i vec que queden 30 segons per 3h30, hauria de fer un sprint brutal que no estic disposat a fer.

355007_206353195_XLarge

Amb en Roger decidim entrar a meta junts, un gest que m’encanta ja que hem treballat desde la Mitja de Sabadell molts entrenaments junts i avui, en la primera Marató, m’ha salvat la vida. Ell diu que és la seva última, però espero que no sigui així i en poguem fer alguna més junts!

355007_205933598_XLarge

Creuem meta en 3:30:42, un número molt maco, l’objectiu era el 3:30 i s’ha assolit i el 42 simbolitza la Marató i la meva Cursa número 42.

355007_206221795_XLarge

Al creuar la meta em ve certa nostalgia, em sento com si estigués despedint-me d’algú, d’algú important que ha conviscut amb mi mesos, algú que m’ha donat moltes alegries, m’ha fet enfadar alguns cops, però sobretot, algú que m’ha ensenyat molt… MARATÓ m’has ensenyat a lluitar!

355007_205699858_XLarge

La Marató no per mi no acaba aquí, acabarà en el moment que vegi a l’últim company arribar a meta. Amb en Roger ens retrobem amb en Martí i en Hèctor primer i seguidament amb en Raul i la Maria, que ha fet un debut espectacular. Des del mòvil del Martí veiem la espectació que hem generat al grup del Whattsapp de l’equip i podem veure que el grup que venia al darrere anaven junts fins al 27. Van arribant tots: Joan, Ari, Cesc i Segarra. És una festa!! Nou hem sortit i nou hem arribat!! Brutal!!!!

IMG-20150927-WA0008

El Bunderstag està ple de corredors, molts d’ells destrossats. Sembla un camp de batalla.

2015-09-27 13.53.11

Aprofito per fer-me una foto amb dues de les persones que més m’han ajudat: l’Ariadna que m’ha descobert aquest món, aquest equip i sempre m’ha donat ànims, confiança i valuosos consells; i en Roger que casi casi m’ha obligat a fer 3h30 i a lluitar fins al final.

IMG-20150927-WA0022

No m’he tret la medalla en tot el cap de setmana del coll. Tresor valuosissim que simbolitza tot l’esforç fet i tot el treball en tots aquest llarg camí per arribar a Berlin.

Per acabar el gran dia, retrobada de l’equip després del descans merescut a l’Oktoberfest i els més valents ens hem quedat a festa de la Marató on la Tamara ha convertit la meva medalla de Marató en una peça única al aconseguir-me la signatura de Kipchoge, el guanyador de la Cursa.

IMG-20150928-WA0008 IMG-20150928-WA00092015-09-27 23.29.47

Amics, només us dono un consell: probeu la Marató, és increible.

Anuncis

4 thoughts on “Berlin Marathon: el tresor aconseguit.

  1. molt bé nen!!! Gran debut, gran lluita..Ben merescuda i molt bé de cap has sabut mantenir ritme sense fer el loquillo!!! La primera ja la tens i és la més emocionant, segur q repetiràs!!! Enhorabona per l’èxit ben merescut!!

    • Vec que em conèixes i per això em recalques tant el 2017 🙂 Però tranquil! BCN 2016 no serà… però si que espero fer-ne alguna de tardor al 2016 (València?). Només em falta lo més important: tenir temps per entrenar-la. Gràcies de nou!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s