Ja sóc Maratonià!!

Ja sóc MARATONIÀ! Si!! Estan sent uns dies molt especials perquè encara estic en un núvol, tant amunt estic que m’ha costat molt començar aquesta crònica, la crònica del que ha estat l’experiència esportiva més gran de la meva vida.

Abans d’explicar les meves peripècies per Berlín, m’agradaria estirar del fil, mirar enrere i preguntar-me quan vaig començar a córrer aquesta Marató. No m’ho plantejo ara, sinó que és una cosa que he pensat i inclús discutit amb l’Andrés molts cops i Berlín em va donar la resposta: vaig començar a preparar la Marató el dia que vaig sortir a córrer i en menys de 10 minuts (al kilòmetre i mig aproximadament) vaig quedar destrossat a terra perquè no podia més. Era l’estiu del 2011 i assegut a una vorera a l’últim carrer de Can Comelles, pensava que com s’ho podia fer la gent per córrer tant. Mirant el paisatge (un dels meus preferits d’Esparreguera) que t’ofereix aquest carrer, amb vistes a Can Sant Joan i Montserrat, vaig tirar la tovallola, tot just era el segon dia del meu segon intent de començar a córrer (el primer va ser a l’estiu del 2007) i em vaig convèncer que aquest no era el meu esport i que era impossible que corres.

Si una cosa sóc és tossut (característica necessària per córrer una Marató) per lo que en menys d’un any se’m va tornar a posar al cap, l’Albert em va ajudar a introduir-me i en un mes d’entrenament al juny de 2012 ja vaig fer el meu primer deumil (i vaig inaugurar aquest blog/diari). El temps va anar passant i vaig anar fent curses i vaig anant agafant el córrer com una cosa necessària dins la meva vida. Al 2014 decideixo allargar distàncies i em preparo la meva primera Mitja Marató (amb gran èxit) i la primera Cursa de l’Alba (amb gran fracàs), a partir d’aquí començo a patir masses molèsties i em plantejo deixar de córrer… fins un dia a l’hora de dinar que rebo un missatge de l’Ariadna on m’anima a participar a un concurs que es diu Reto Lanzarote, on un club de Running vol agafar un novell i convertir-lo en maratonià. No m’ho penso i m’hi apunto.

Dins del grup d’entrenament coneixo a molta gent interessant i descobreixo lo important que és la motivació i el treball en equip. No resulto guanyador del Reto, però de seguida m’apunto a aquest club anomenat la Bolsa del Corredor amb un únic objectiu: MARATÓ. Les coses m’agrada fer-les bé i sento (al conèixer a més corredors) que encara no estic preparat (tant físicament com psicològicament) per entrenar una Marató. Per lo que divideixo la temporada en dues: la primera entrenant deumils i la segona entrenant mitges. Aprenc moltes coses durant aquests mesos, i segueixo d’aprop als que preparen Marató (tant Lanzarote com Barcelona). A partir d’aquí faig un canvi de xip i, aprofitant que es forma un grup per anar a Berlín, decideixo debutar en la Marató de Berlín. La resta de la història, ja la sabeu: enfortir-me el primer mes i, a partir de Sant Joan, entrenar, entrenar i entrenar, per arribar el més fort possible a Berlín.

Aquell Daudé que en 10 minuts s’ofegava, que patia sempre mal de bessó, que un deumil li semblava un repte impossible… amb treball, tossudería i sobretot motivació ha aconseguit lo que mai s’haguès imagina’t: ser Maratonià!

En breu…la crònica de la Marató.

Anuncis

2 thoughts on “Ja sóc Maratonià!!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s