Post 4 en 1: tornem a per totes!

Hola de nou. Com va tot? Us recordeu de mi? Lo normal seria que no. Quina vergonya! Ja fa gairebé 4 mesos que no actualitzo el blog. Imperdonable! I més imperdonable és si us avanço que fa un parell de dies he fet el meu pitjor crono en un deumil des de que corro i tot a dues setmanes de començar a entrenar la meva primera Marató: Horrible!!

Torno al blog… amb un post una mica estrany, un post 4 en 1:

Que he fet aquests quatre mesos?

Des de la Mitja de Barcelona del 15 del febrer a dia d’avui ha plogut molt. Problemes laborals (uns mesos sense cobrar) van originar entrar en un situació difícil i diferent que, per sort, va acabar amb un canvi de feina en positiu. El canvi de feina combinat amb la tornada als estudis (m’he passat en matricular-me a tants crèdits) m’han fet canviar dels hàbits que portava set anys repetint.

El córrer ha hagut de passar en un segon pla, un segon pla mancat de temps de dedicació, factor clau per entrenar un físic com el meu i obtenir uns mínims resultats. El poc temps disponible, sumat a la falta d’objectius motivants i el dolor al tendó d’Aquiles que no desapareixia, han fet que anés perdent la forma poc a poc…

El resum d’aquests mesos han estat molts pocs kilòmetres i una baixada de motivació esportiva en general (curiosament l’any passat em va passar el mateix).

Igualada Urban Night Show

Arribem a 24 de maig, una data assenyada des de feia molt de temps. Data que es disputa la quarta edició de la nocturna d’Igualada, una de les meves preferides i de les que més bons records em porten ja que va ser on vaig debutar amb un impressionant sub-55, gran marca per mi en aquella època.

Aquest any m’ho vaig prendre de forma més amistosa que els anys anteriors ja que feia dues setmanes que no corria ni un sol kilòmetre i aquest mateix migdia havíem fet un “menjar popular” amb tot d’excessos. L’únic objectiu va ser córrer i gaudir de la cursa que volca a tota la capital de l’Anoia.

15.05.23-igualada-urban-running-5-10-kms-0169.S

Vaig córrer a sensacions, sense forçar en cap moment i intentant ser constant. El resultat boníssim: 46:30 amb un temps força regular entre voltes (22:55 en la primera volta i 23:10 en la segona). Vaig sortir de la Cursa pensant “que no estaba tan mal!”, però el dia següent de la Cursa, les agulletes eren presents i es feia evident que tot i el bon temps, la musculatura havia deixat de ser de corredor…

Cursa Solidaria de Martorell

Dues setmanetes més sense fer cap kilòmetre i ens arriba el diumenge 7 de juny la Cursa Popular per excel·lència, una de les que, juntament amb la Nocturna d’Igualada, ja la tinc marcada amb fluorescent al calendari per l’any vinent: la Cursa Solidaria de Martorell.

Sentia molta gent elogiant aquesta Cursa i ha estat participar-hi per adonar-me el perquè…. i és que es molt especial participar en una Cursa amb aquesta organització i a sobre a menys de cinc minuts (en cotxe) de casa!

Només entrar al recinte de l’Hospital ja te’n adones que el tracte al corredor és excel·lent, aparcament per a tothom, múltiples regals, participants de tots els nivells (des de campions del món com en Roger Roca a debutants “passats de kilus” o gent que s’apunta a la marxa també organitzada el mateix dia) i tots ells amb un somriure a la cara i amb una actitud que fa gran l’esport popular. El millor per a mi ha estat retrobar-me amb antics companys de batalles, amb la gent que realment em motiva per entrenar i m’anima a ser millor i amb gent que feia molt que no coincidíem.

17952136443_efd71e28a6_o IMG-20150607-WA0012

El circuit ha estat més interessant del que esperava, els tres kilòmetres d’asfalt bastant avorrits (no tenim culpa que l’Hospital estigui ubicat on està) i la resta de kilòmetres un petit cross desafiant les pendents de Martorell/Sant Esteve de Sesrovires. Hem fet grup amb en Germán, el Damià, l’Andrés, la Cecilia, la Tamara i la Laura, un grup que ha durant fins al kilòmetre cinc on ens hem despenjat la Tamara, jo i la Laura. La Tamara l’he vist més llançada i amb força per tornar a atrapar al grup per lo que m’he quedat amb la Laura per intentar empenyala. La teòrica estratègia no ha sortit del tot bé ja que a falta de kilòmetre i mig no vaig poder aguantar l’últim canvi de ritme. La Laura per sort va assolir el seu objectiu i jo em vaig dedicar a gaudir de la tranquil·litat de córrer sense pressió i de no jugar-me res. Total, el meu pas per meta va ser amb un 56:11, el meu pitjor temps en un deumil però un dels millors curses que he corregut per l’esperit que hi havia i lo que vaig gaudir.

18572540445_823347e959_o IMG_9925

Al acabar la Cursa, ens esperava el famós esmorzar, barra lliure de sidra i un interminable sorteig de tot tipus de regals dels patrocinadors que va durar hores. En fi, una Cursa que va néixer del no res i gràcies al boca a boca, a l’esperit popular que es respira, als patrocinadors i organització ha fet que cada any vagi a més i tothom qui la corre una vegada repeteixi.

IMG-20150607-WA0016 10290622_10206528291228082_2080444372098925789_n

Molts n’haurien d’aprendre.

I ara què?

Després de les “vacances” que he fet aquests mesos i de la desfeta del diumenge toca posar-se a to. En dues setmanes arranco amb el repte més important, el debut de la Marató i no puc defraudar. A dia d’avui estic fora de forma i intentaré en aquestes dues setmanes recuperar sensacions. Ara estic més motivat que mai, estem a tres mesos i escaig de la Marató de Berlín i serà un dels reptes més importants que m’he plantejat.

Senyors, tornen els entrenaments diaris, les sèries, la llibertat que et dóna córrer, els entrenaments físics a la platja, els litres de suor, les sumes de kilòmetres a l’Strava i les tres sessions d’estiraments diaris. Torna el baixar kilus, el dormir vuit hores i l’encomanar les ganes de fer esport als que m’envolten. Torna el fer mil voltes pel Castell i pel Parc de la Ciutadella, de córrer els diumenges amb les cames carregades i d’allargar els entrenaments mitja hora més quan ja no pots més. Esperem també que torni la motivació d’entrenar amb seny o rauxa depenent del dia i que es recuperi l’”incombustible Daudé” que em va definir un dia un desafortunat Andrés.

En fi, senyors toca Marató, la proba que ens posa a tots al lloc on ens pertoca i on toca lluitar per gaudir-la i no per patir-la.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s