Fallo tècnic i enéssima derrota sub45

Ahir era 31 de desembre, dia especial. Acomiadem un any diferent, un any on he pogut experimentar coses diferents i, al guanyant-me més osties que guardons, ha fet  que el valori com un any molt profitós.

L’últim dia de l’any és assenyalat al calendari de molts, sobretot els que no hem fet els deures durant l’any, per utilitzar-lo com a revalida. La Cursa dels Nassos en principi és ideal per fer-ho. Sóc dels que els hi agrada aquest tipus de pressions i que molts cops, i ahir va ser un d’ells, la sé canalitzar amb molta molta motivació.

L’excés de motivació a vegades és una arma de doble fil i aquest cop, seguint consells que mai segueixo, he intentat que no sigui així i que sigui la font d’energia i tranquil·litat que necessitem els que estem apunt d’aconseguir un objectius i se’ns en van pels pèls.

L’objectiu d’avui estava clar, sub-45 (que pesat que sóc!) i el mètode per aconseguir-lo molt diferent que altres cops: anar a tempo i a la Diagonal “maricón el último” o “el último paga las bravas”.

El dia era perfecte, via Whattsapp m’informaven que feia sol, el vent era inexistent i les temperatures voltaven els 10 graus. Anem amb l’Albert a la Cursa, i arribem molt i molt d’hora cosa que em tranquilitza i m’agrada ja que puc fer un bon escalfament i saludar als companys i coneguts que també corren la Cursa. La motivació crec que se’m nota un xic massa ja que uns quants m’ho diuen i inclús es comenta si m’he pres algo a la hora de dinar.

2014-12-31 16.55.05

Cursa dels Nassos 2014: foto amb l’Albert abans de començar la Cursa.

Ens dirigim al calaix, i no podia estar en millor companyia, en Kike i en Segarra estaven allí, els dos es veia a venir de lluny que aconseguirien els seus objectius i així ha estat. També hi érem els membres de la “grupeta 45”: Ari, la Carolina i jo a intentar batre marques personals. La meva intenció era sortir amb la llebre 45, però degut a què ens vem posar més endavant i tenia la sort de sortir amb l’Ariadna, la vaig (la vem) utilitzar a ella, que això de clavar temps se li dóna bé.

Sortim, sense flipar-nos, estic molt ràpid però avui no toca córrer, toca ser resistent. El primer kilòmetre ens surt a 4:27, a ritme, tal i com havíem plantejat. A partir d’aquí, i sense fixar-m’hi, faig una petita escapada (fins el km.8) del grup sortint els següents kilòmetres a 4:29, 4:23 i 4:28.

_DSC0905

Cursa dels Nassos 2014: sortida a ritme

Entrem a la part més temuda del circuit, on passem per davant del Parc de la Ciutadella i hem de fer un gir de 360º (obro discussió, el gir és de 360 o de 180?), primer kilòmetre per sobre del ritme, a 4:32, passant el 5.000 en 22:19. Aquí em dono compte que tinc un desviament respecte el kilometratge oficial de la Cursa, però tampoc li faig massa cas ja que no sabia si ens comptaven temps al cinc exacte o en un altre punt parcial. 22:54 em compten oficialment, és a dir, 35 segons més del que jo em pensava i estava convençut!

Entrem al segon tram de la Cursa, segueixo relaxat i amb la confiança de que estic dominant la Cursa. Em motivo veient que dos corredors del club Rio (van de verd fosforito), volen el mateix objectiu que jo, per lo que m’enganxo a ells. Passem el 6 i el 7 entrant ja al Poble Nou, em surten els parcials a 4:34 i 4:23. Faig números al veure que passo el kilòmetre 7 en 31 minuts resolent un 7 x 4,5 = 31,5. Estic dintre el temps encara.

A partir d’aquí m’agafa una petita crisi. Sento rumors de que la llebre 45 ens està apunt d’atrapar. Els rumors s’accentuen al sentir l’harmonic soroll dels “cavalls del vent”, corredors trepitjant l’asfalt, una i un altre vegada, sense parar. Sembla que “l’home dels Nassos” ens ha atrapat i no em quadre el ritme que va Em giro lleugerament i em trobo la Ari al grup de la llebre. M’alegro per ella i per mi, ja que és l’impuls que necessitava per seguir lluitant. Just abans de l’entrada de Diagonal m’atrapa i… per sorpresa meva, veig que també hi ha la Carolina. El subidón que m’entra és immens, estem tots tres, els tres que hem començat, els tres que entrenem cada dijous junts. Encara “no sé la noticia” però estic convençut que ens marcarem un sub45 com marca el meu rellotge.

Passem pel kilòmetre vuit entrant a la Diagonal. Dominen elles i jo vaig darrere, ara toca córrer de veritat i tenir la motivació de córrer amb els teus és sempre més fàcil. En pocs metres les atrapo i tibo jo. Em mig giro i estan allí. La Carol m’agafa el relleu i apreta un punt més, volia tornar a situar-me al darrere però l’Ari no m’atrapa. Penso que la tinc darrere i segueixo.

Abans d’encarar el nou, veig la Carol mirant enrere, un i dos cops, sembla que necessita el relleu que no li puc donar. Lo que faig és donar-li un crit d’ànim que no sé ven bé de on em surt però li arriba el missatge. Em dono compte que la Ari no hi és, l’hem perdut.

Encarem el nou, l’últim kilòmetre de l’any i ho vull donar tot. Encara penso que ho puc aconseguir. Tanco els ulls i em concentro a córrer, només a córrer, a posar un peu davant de l’altre, estic gaudint moltíssim i encara tinc forces per fer-ho bé. No me’n adono i ja he atrapat a la Carol, segueixo tibant. La Diagonal no s’acaba mai. De cop m’entra un flato que em costa moltíssim respirar. Hauria de parar però no em dona la gana, si baixo el ritme no arribo a meta, intento apretar-me, respirar diferent… però no marxa. La única cosa positiva que vec és que la Carol m’adalanta i s’allunya. Li comento que no puc respirar i que tiri fort. Aquí ja sé que no faré sub-45, he petat abans de l’últim gir. Deixem enrere la Diagonal, m’estic arrossegant, demanant l’hora. Em sona el crono que he passat el kilòmetre 10 amb 44:42… però encara em queden uns 300 metres!

Passem per davant de la Carpa i hi ha varis companys animant-me. Sento un “este no puede”: una realitat. Arribo a meta (45:42), amb moltes ganes d’acabar. Allí m’espera la Carolina que ens ha donat una lliçó. Sincerament pensava que dels 4 o 5 que lluitem pel sub-45 era la més fluixa i avui ens ha guanyat amb intel·ligència i molt d’esforç (chapeau Andorreti!). La Ari arriba poc després molt contenta amb la Cursa que ha sortit.

DSC02713

Cursa dels Nassos 2014: pas per meta

No puc amagar la meva auto-decepció. Penso que, tot i haver fet 35 Curses comptant aquesta, he tingut un fallo de novato fiant-me més del meu Garmin que del kilometratge oficial. Estar massa pendent del crono per marcar ritmes m’ha perjudicat. Sempre quedarà el dubte de que hagués passat si hagués fet el primer kilòmetre a 4:00… Crec que mai havia estat tant preparat i oficialment m’ha sortit la pitjor Cursa de la temporada! En fi, toca aixecar-se i seguir treballant. Per acabar deixo unes paraules que ens ha transmès míster Castilla i que comparteixo al 200%:

 “El atletismo es muy ingrato y por eso tiene tanto encanto. Si fuera fácil se llamaría fútbol”

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s