St.Andreu i com no córrer mai un cincmil

Per posar la cirereta del pastís a una setmana molt complicada (lumbàlgia, donació de sang, zero entrenaments, problemes laborals, des de juliol sense cobrar una nòmina sencera…) ha tocat estrenar-me en una nova distància: els 5.000.

Un diumenge bastant fred i fosc, on, la veritat, poques ganes tenia d’anar a Barcelona a córrer. L’incentiu de trobar-me amb alguns companys de la Bolsa i aconseguir que m’encomanessin les ganes de competir ha funcionat. Així que ens trobàvem amb els Valero, l’Ari, en Cesc, l’Àlex i la Carol per gaudir de la Cursa de Sant Andreu organitzada pel seu Club de Natació.

El dia abans em preguntava “com es corre un cincmil?” i vaig rebre les següents respostes:

Mr.Castilla: “a toda leche, a full, cagando ostias”

Edu: “a sacoooo!”

Germán: “como alma que se lleva el diablo! A FON-DO”

Pata Negra: “a tope!”

Carlos: “surts a tope, al mig apretes i al final sprintes!”

Per tant, no hi havia dubte: tocava sortir a donar-ho tot…i així ho vaig fer… i m’ho vaig prendre tant en serio que va ser un desastre. A la sortida estava amb l’Ari, en Cesc i la Carol, ells van utilitzar el cap i jo les cames.

Comença la Cursa i surto disparat: primer km a 3:40!!! Mare meva! Quin susto al veure-ho! No semblava que anés tan ràpid i de ben segur que em va passar factura. El segon km em va sortir a 4:14, un ritme al que hauria d’haver sortit i lluitat des de l’inici.

A partir d’aquí i en termes futbolístics: “a demanar l’hora”. No portàvem ni mitja cursa que ja la volia acabar. Faig el tercer km a 4:44 (hiperlent!) i esperant… que dic esperant! DESITJANT! que algun bolsero m’atrapés per enganxar-me a ell. Passem pel 4t a 4:35 patint ja més del compte. En uns metres m’anima un dels germans Teran (al moment no el reconec però era en Jordi) i a partir d’aquí començo a apretar una miqueta més. Recta de meta en pujada, com sembla que s’està posant de moda a Barcelona, i passo la meta en 21:52.

Entre cinc i deu segons darrere meu entren la Ari, en Cesc i la Carolina amb una bona estratègia d’equip i molt contents tots ells de la Cursa que els hi havia sortit. Curiós… anàvem a fer el mateix temps, quedo per davant seu i jo acabo amb sensacions desastroses i ells amb molt bones. Sempre em quedarà el dubte de què hagués passat si algú d’ells m’hagués atrapat al 3r km, crec que hauria baixat bastants segons (aquí es veu que lo meu es mental!).

En resum, objectiu de córrer per sota de 22 minuts complert, però amb molt males sensacions per la nefasta estratègia utilitzada. Toca aprendre’n i millorar si vull acabar l’any essent un sub-45.

pd: m’acabo d’adonar que a la Jean Boiun vaig córrer el primer cincmil en 21:53, això accentúa lo malament que ho vaig fer a Sant Andreu.

Anuncis

One thought on “St.Andreu i com no córrer mai un cincmil

  1. Retroenllaç: Al desembre, no tot son Curses | De zero a cent

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s