Jean Bouin 2014 i com perdre una MMP en els dos últims km

Un altre matinada en diumenge després d’haver dormit poc. Els supersticiosos ens agrada seguir les mateixes pautes una i un altre vegada i, en aquest cas, he agafat la mateixa estratègia que la Cursa Dir Sant Cugat on vaig assolir MMP: dormir poc i malament. La principal diferència, però, entre St.Cugat i la Jean Bouin han estat els nervis. Des d’ahir que estic bastant nerviós: la pressió d’estar entrenant molt bé, corrent en 45’s amb relativa facilitat i les ganes de baixar d’una vegada per totes del 45:00 ho han fet possible… en fi, sóc així…

a0082

Avui tot era massa bonic: clima ideal, gran companyia, bon escalfament, cames ràpides… Fins a l’hora de posar-nos als “calaixos”. ¿Calaixos, que és això? (modocriticon on): em sembla molt trist que una Cursa que farda de ser la més antiga, de portar 91 edicions, de ser patrocinada pel Mundo Deportivo i que ens fan apuquinar uns 17 euros (o més)… no siguin capaços d’organitzar una sortida! (ufff, ja m’he quedat més descansat). En fi, saltant una tanca (i casi deixant-me l’adductor) he aconseguit col·locar-me a on em tocaria per temps… teòricament, ja que estava envoltat d’un tutifruti de colors: alguns erem blaus, algun altre groc i molts verds, verds amb motxiles, amb jacketes i amb més intenció de passar el matí que no de fer una MMP. Tot es respectable en una Cursa Popular, però cadascú hauria de buscar el seu lloc i intentar no molestar (o fer-ho lo menys possible) als altres!

a0093

Comença la Cursa i, bastant enfadat, em poso en modo “Coet de metxa curta” en versió Slalom. A tota llet esquivant dorsals verds fora de lloc, a un grup fent-se fotos amb el mòbil i ocupant mig carrer, gent amb anoracs i motxilles com si anessin a fer el cim de l’Everest i inclòs gent que ja caminava al passar per Entença quan encara no portàvem ni un kilòmetre… en fi, no dóna gens de gust córrer una Cursa així. Passo el primer mil en 4.02 i frenant ja que mentre “regatejava” veia 3.4x al crono. El segon km és ja a la Gran Via on segueixo buscant el meu espai i el passo a 4.12.

c0229

Vaig bé, però com sé que no aguantaré si segueixo així i seguint els briconsejos del David, em poso en modo “Ari-Rellotge” per fer els sis kilòmetres següents fins al inici del Paral·lel. En aquests km, fem la part de circuit més repetida en les curses de Barcelona, el tram de Gran Via-Tetuán-Passeig de Sant Joan girant per Àusies March per tornar a encarar amb l’Arc del Triomf per Ronda Sant Pere. En aquest tram (sobre el km.4,5 de Cursa) aconsegueixo adelantar a la Ari (que no es vol enganxar al meu ritme) i a un corredor d’Esparreguera que l’identifico per la samarreta però no reconec qui és. Baixem per Lluís Companys i Picasso fins l’Estació de França on encarem el Passeig de Colom fins a l’inici del Paral·lel. Aquest tram de 6 km em surt a 4:30 de mitja (4:33, 4:24, 4:23, 4:26, 4:33 i 4:39) i fent números ràpids veig que en els dos últims kilòmetres tinc de marge…de 46 segons!

d0291

La cosa pinta bé i sembla un marge suficient per fer sub-45. Encarem el Paral·lel que se’m fa entern i avorrit!! Intento seguir la línea del terra i pensar només en córrer. Vaig mirant aviam si a “l’infinit” vec la Plaça Espanya… però no la identifico mai. Estic anant molt lent, ho sé, però en general tots hi anem i no puc accelerar més, tot i així adelanto a gent… Per fi detecto la Plaça Espanya i gent trencant per Tamarit quan passem pel km9 i el rellotge em marca 4:55!! Merda! M’he menjat 25 segons del marge que tenia!!

1989 Jean Bouin 91

Encarem Tamarit, el carrer amb més desnivell de la Cursa. Costa menys de passar al escoltar els crits de suport dels companys de la Bolsa del Corredor que m’empenyen “cuesta-arriba” i em fan més fàcil la pujada…corba per encarar al carrer Lleida i pamm…. ostia que m’enduc en tota la cara, em topo amb un mur insaltable, les cames no em responen i el flato que tinc es fa insuportable, se’m fa realment dur i penso inclús en caminar. Encarem ja la recta de meta i ja vec que m’he menjat tot el marge (últim km a 4:57) i que el sub45 serà impossible… llàstima, ho duia bé però a partir del Paral·lel se’m ha acabat la gasolina: una pena.

1988 Jean Bouin 91

Curiosament la recta final és en pujada, per lo que ni m’esforço a sprintar, simplement espero a arribar i veure que diu el crono. Finalment, 45:36, un bon resultat per lo malament que ho he fet al final. M’alegra veure que còrrer per sota de 46 ja no és tan dificil i que en les dues últimes curses, dominades per tobogans i pendents, he conseguit corre-hi (45:17 i 45:36). Toca seguir treballant!

10686745_10205129273413022_4187176972711419556_n

La propera cursa que disputi serà el meu debut en un 5.000!! Em fa especial gràcia veure quin temps puc fer en la Cursa més curta que hauré fet fins ara.

portada_mundo_deportivo

Pd: com ha dada curiosa m’he fixat que en el primer 5.000 (21:53) he arribat en la posició 1.652 i a la meta (23:43) el 1.547, és a dir, que tot i la ‘petada’ i fer 1:50 més entre un parcial i un altre, he aconseguit adelantar a 105 corredors.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s