MMP en l’exigent circuit de St.Cugat

Després del “fiasco” de la setmana passada, avui tocava intentar tancar l’Octubre de forma digne… o no… l’objectiu inicial era fer un entrenament de qualitat en aquesta Cursa (m’havien regalat el dorsal) i per això no m’he estat de res durant la semana: quatre dies entrenament (un d’ells fent sèries llargues) + una sessió de peses + un dia de pàdel + un dia d’activació. Total… que les cametes les he portat carregadetes a Sant Cugat. Peeeeeeeeeerò, ja se sap… un quan es lleva d’hora un diumenge, es desplaça a un lloc amb ambient de Cursa i s’enfunda la roba de córrer… poques ganes t’entren de fer un entrenament i moltes de donar-ho tot! I justament això és que m’ha passat.

He arribat amb molta antel·lació i m’ha donat temps de pensar-m’ho i re-pensar-m’ho i escalfar bé. Durant l’escalfament m’he topat amb la Montse (amb samarreta rosa cantona, per cert), ella si que anava a entrenar i ja m’ha mentalitzat que la cursa era dureta i que em tragués del cap lo de MMP.

Entro d’hora al calaix 45’-60’, i em col·loco a les primeres files on hi ha les llebres de 45’. Comença la Cursa amb un primer km molt enganyós (en baixada), la impressió és de que anem molt lents, tot i així marquem 4:22 en el primer km. Ja m’està bé… sé de sobres de que el circuit es dur i un desgast al primer km farà que em costi més a posteriori. Només creuar el primer punt quilomètric, ja veig que hi ha un ‘desvio’ important entre el meu GPS i el punt km de la Cursa. El noi que fa de llebre em comenta que l’any passat se li va desviar 250 metres i que correrien més per compensar aquest sobre-kilometratge. La decisió no em sembla bona (ja que han de marcar el ritme de 4:30) però almenys ja es una informació que tinc per no posar-me nerviós en cas de quedar-me despenjat.

10403388_10152821412097996_1162355063643124168_n

El km dos és de tendència a pujar (4:26) i els dos següents són de clara pujada on reduint ‘zancada’ i augmentant freqüència aconsegueixo no només no desenganxar-me de les llebres, sinó mantenir el ritme (4:26 i 4:20) i atrapar a forces corredors. El km 5, tot i ser pla, se’m fa bastant dur, em dona la impressió que les llebres apreten una mica més i ja decideixo anar a la meva, em surt a 4:32 i passo pel 5.000 en 22:06 (4:25 de mitja) i uns metres per darrere de les llebres, que no sé a quan els hi deu haver sortit. Oficialment passo pel 5 en 22:33 (4:31 de mitja) , és a dir, en aquests cinc primers km ja tinc una desviació important (de 27 segons) del que ens marquen els GPS amb el que marca Championchip.

Comencem la segona part de la Cursa, com no, amb una pujada matadora, aquí definitivament tiro la tovallola d’atrapar novament a les llebres i intento fer-ho lo millor possible sense ajut extern i guiant-me per sensacions. Aquest km em surt a 4:43 i realment em deixa bastant tocat.

Els dos següents km son el baixada i pla, cosa que em dóna aire i m’ajuda a recuperar el desgast que duia. Aquí em comença a fer mal el peu de nou (com a l’última Cursa). Intento tenir pensaments positius i trobar un ritme lleuger i còmode. Crec que el trobo i em surten a 4:37 i 4:39.

Si una cosa tenia ‘estudiada’ era que la pujada del Golf en el km 9, deixa molts cadàvers, cosa que no m’extranya! He intentat mantenir el ritme que duia i tot i ser pujada he aconseguit el penúltim km a 4:40.

A partir d’aquí en lleugera baixada fins a meta es podia córrer lo que volguessis. Al fons de les rectes, veia un altre cop les llebres 45’. No he volgut entrar en matemàtiques, ni especulacions, ni sabia si tenia el MMP a prop o no, era hora de pensar només en córrer i en donar-ho tot en aquest últim km. Quan quedaven uns 500 metres he fet un penúltim canvi de ritme i abans d’enfilar la línea de meta el Garmin ja em marcava el km 10, no he volgut mirar el temps (4:18 en l’últim km).

397527_10152821356362996_1128533578648369101_n

Ara si últim canvi de ritme encarant la recta de meta i ja veig en el rellotge de meta que entraré amb MMP, si senyor! El que semblava impossible s’ha complert! En un circuit dur com el de Sant Cugat, amb les cames sobrecarregades, circuit més llarg i la calor associada… he aconseguit el MMP que se’m resistia des del Desembre de l’any passat. 45:17 molt i molt aprop del mur 45… a la Jean Boin tocarà saltar-lo!

Anuncis

3 thoughts on “MMP en l’exigent circuit de St.Cugat

  1. Retroenllaç: Jean Bouin 2014 i com perdre una MMP en els dos últims km | De zero a cent

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s