La cursa mentidera… amb mal resultat!

Aquest diumenge vaig participar en la X Marató del Mediterrani, una cursa amb un nom una mica mentider, ja que no se celebra cap Marató, sino que es fan una mitja marató i un deumil. En el meu cas, vaig participar en el deumil, el segon de la temporada i, a més, hi anava a totes! L’objectiu primer era millorar el resultat de la Mercè i lluitar per la marca personal. El circuit convidava a fer-ho i, a més, tenia l’aventatge que teníem un servei de llebres del BC Team, en el meu cas m’acompanyaria en Jesús. Peeeeeerò, com a punts en contra tenia que, pel que sembla, encara no estic al 100% recuperat de la grip, unes molèsties al peu per una torçada que vaig patir entrenant i la temperatura (si us plau, que arribi el fred!).

_DSC6691 (2)

Vaig arribar una hora abans, una mica just de temps ja que havia de recollir el dorsal i em vaig trobar bastanta cua. Només arribar-hi em vaig topar amb l’Àngel (el que em va guanyar al Reto Lanzarote), encara lesionat però amb ànims ja que està bastant recuperat. Despistat de mi, em vaig posar a la cua que no tocava (la cua de Mitja Marató) i al cap de poc ja vaig veure que la cua del deumil només la formaven dues persones.

Ja amb el dorsal i amb unes ulleres de sol que ens van regalar, vaig anar cap a la meta a la Carpa que va montar la Bolsa del Corredor. Allà ja em vaig trobar amb tota la tropa on ja vem escalfar una estoneta. Només engegar el Garmin (pip pip pip): bateria baja. Merda! Començem bé! Tocarà còrrer sense crono. En Cesc em feia conya amb lo de “córrer per sensacions” i curiosament se’m va quedar gravat a mitja cursa.

10603514_10204772717819844_1333307601537862453_n

Ens posem a la línea de sortida. La meva intenció es anar uns metres per darrere del Jesús (llebre 4:30) i aguantar fins on pogués (meta? potser si) i així vaig començar. Sense saber a quin temps corro se’m fa el primer km molt curt, li pregunto al noi del costat i em marca un 4:16. Seguim per llargues rectes i molt planes on es pot córrer molt bé. La veritat és que amb aquestes rectes es fa una mica aburrit el circuit però entre mi penso que es ideal per cumplir amb els objectius. Passo el 5 km amb 22:40, amb la única referencia de la llebre que se’m escapa una mica més cada cop. Estem apunt d’arribar al primer pont i penso en aprofitar l’impuls de la baixada per acostar-me més al grup de la llebre.

1780897_10204773999011873_4923152461903964806_n

Em noto fort i a mitja pujada em comença a fer mal la part exterior del peu, un resentiment molt fort de la torçada que m’havia fet entrenant. Merda! Em trobava fort físicament i cada cop em feia més mal el peu. A la baixada evidentment que no vaig apretar, és més, vaig regular el ritme ja que com més ràpid anava, més mal em feia. A partir d’aquí (més o menos el km.6) va ser molt difícil: molta gent adelantant-me i no podia enganxar-me a cap… i això que físicament em trobava bé! En el Passeig Marítim, vaig intentar distreure el dolor, però em va costar molt. Porto unes semanes molt preocupat per un tema personal i es fa difícil “lluitar en cursa” (tot resta).

1625661_10204774000931921_5085120958117503736_n

Quan just començavem a pujar al segon pont, em va adelantar en Kike que em va donar ànims i em va preguntar si estava bé. La sorpresa va ser que no sabia que estava per darrere meu! Senyal que posiblement no anava tant lent com les meves sensacions “em deien”. Enganxar-me a ell va ser difícil perquè em va enganxar amb la segona pujada. No volia forçar el peu i ja sabia que la “batalla estava perduda”.

10277487_10204133907501149_6652192504573445990_n

Passem pel km9 i la sensació que tenia va ser extranya, com hi havia molt gent corrent mitja marató i altres el deumil, estavem tots barrejats i alguns van començar a accelerar ritme i altres ens feien tap. Aquest últim km, “por mis huevos” el vaig fer una mica més ràpid, m’era igual el peu ja, de fet, ja el portava forçant masses km i volia acabar amb bones sensacions.

1781948_10204133907101139_6360682668919639407_n

La bona noticia va ser al encarar la línea de meta i veure que…. podia baixar de 47′. Les sensacions que havia tingut eren dolentíssimes i pensava que havia fet la Cursa molt més lent. Amb el subidón de veure el crono i els ànims dels companys de la Bolsa que tenien la carpa en plena recta de meta aprofito per fer un sprint, el més ràpid que puc, que finalment em fa creuar meta amb 46:56. Mal resultat pel que esperava d’aquesta Cursa, però bon resultat al veure “com havia anat tot”.

_DSC7387

Al acabar em vaig pendre el plaer de fer una cosa que no faig mai (més que res perquè no tinc ganes de fer cues): un massatge! Les dues noies que em van atendre van coincidir de que ja em toca una descàrrega de cames… així que ja sé… más vale prevenir que curar!

_DSC8343
La pròxima serà el diumenge vinent a Sant Cugat, un deumil un altre cop… tònica que serà habitual fins que acabi aquest 2014.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s