Cursa de la Mercè: “que no estamos tan mal!”

Per fi ha arribat el dia de la Cursa de la Mercè, el dia que, per mi, es dóna el tret de sortida de la temporada. Una temporada que començo amb moltes ganes i il·lusió de probar coses noves i millorar les que tinc pendents.

He començat amb sensacions molt extranyes. Primer de tot, i com ja sabeu, no acostumo a córrer les curses de Barcelona. No m’hi trobo còmode: massa gent, no pots còrrer bé, costa aparcar, cues i cues… en fi, em crea intranquil·litat. Però aquest any em venia de gust començar la temporada aquí (i debutar en la Mercè) per còrrer amb molts dels companys del BC Team que comparteixo entrenaments. Ells m’han ajudat a recuperar la moral perduda i a donar-me la lliçó que treballant s’aconsegueixen les coses. També volia utilitzar la Mercè per saber “dónde estoy” i “a dónde voy”, cosa que ara mateix ja tinc molt clar!!

L’aventura ha començat amb la trobada amb els companys d’equip. Per un “corredor gat” (dels que ens agrada anar pel nostre compte) com jo, és una cosa ben extranya, però m’ha permès, entre altres coses, tenir una carpa on deixar la roba i, per un cop a la vida, fer un escalfament com Déu mana. Amb el Josa hem fet gairebé vint minuts, algo que mesos enrere m’haguès semblat de boig! He de reconèixer que em va anar bé i segurament m’ajudarà a prevenir lesions.

Ens posem als calaixos de sortida, a mi em toca el groc, que el comparteixo amb la Ari, en Roger, en David i en Damián. Cap d’ells té intenció de “fotre-li canya” per lo que al traspassar l’arc de sortida sóc l’únic que surt disparat. Avui no vull fer servir les llebres, és una cosa que em posa nerviòs i crec que em fa perdre rendiment. Per lo que la llebre de 45″ només li mantinc el contacte visual però no vaig amb ella.

El primer km és una ziga-zaga molt transitada fins arribar a la Gran Via, frenant-me i esquivant a gent ho faig amb 4.00. Entre mi penso que m’he passat i em passarà factura, però la veritat és que ni notava que anava ràpid.

Encarem la Gran Via, un tram que m’encanta pels bons records que em porta de la Mitja de Barcelona. Aquí no miro rellotge ni res, vaig seguint visualment a la llebre i em dedico a córrer còmode. Mare meva, faig els tres següents km en 4.29, 4.29, 4.29… encara resultarà que sóc un rellotge! Baixem pel Passeig de Sant Joan on em trobo genial i apreto una mica més per intentar caçar a la llebre, em surt a 4.21, arribant a la meitat de la Cursa amb 21:48 (crec que récord personal en un parcial). Per dintre estic tant eufòric que passo de l’avituallament per centrar-me en córrer. Per dins penso que això de fer MMP és com buscar parella, com més la busques menys la trobes i t’apareix quan menys t’ho esperes, i avui sembla que pot ser el dia…. de MMP (no de trobar parella!).

A partir d’aquí les coses ja no són tan maques, es passa per dins de l’Arc del Triomf i anem a buscar Ronda Sant Pere i sense adonar-me’n vec que el km m’ha sortit a 4:42. Em d’apretar que encara estic amb energies! Lluito passant per Plaça Catalunya contra el grup que anava on la tendència que té és d’afluixar i arribo a Universitat marcant un nou km a 4.37. Les cames començen a pesar cada cop més i passem per Ronda Sant Pere i Sepúlveda amb 4,40 i 4.41. Mentalment faig números i vec que puc fer MMP!

Em queda un km on em trobo amb el temut Paralel! Portava estona guardant-me algo per no caure aquí i sé que baixant de 5.00 min/km faig marca. La veritat és que tota la lleugeresa que duia fins ara em cau en picat, també ho noto a l’entorn, on tots pugem més a poc a poc. M’enganxo a una parella on el noi no para d’animar a la noia. Intento interioritzar els seus crits i sembla que la cosa funciona. Acabem el Paral·lel i m’arriba la decepció: el meu crono ja marca els 10km en 45:20 (MMP) i encara queda encarar la recta de Maria Cristina.

Amb ràbia i energia encaro els últims metres de Cursa on acabo passant per meta amb 46:06, sortint-me en el GPS un total de 10,250 m. Vec que he tingut la marca a tocar però penso en positiu i me’n adono que “no estamos tan mal” i estic preparat per fer una nova marca aviat.

Tocarà seguir entrenant! Aquesta temporada he començat sentint-me bastant fort amb pocs entrenaments (l’any passat al Setembre em costava baixar de 50), per lo que prevec una temporada molt positiva: cordeu-vos els cinturons, que això acaba de començar!!!

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s