Bye bye #retolanzarote

El passat divendres vaig assistir a la festa de proclamació dels guanyadors del #retolanzarote. Vestits com no estem acostumats a veuren’s entre nosaltres (sense malles, ni samarretes tècniques), els finalistes, acompanyants i membres de la Bolsa del Corredor ens vem trobar per gaudir d’aquesta festa.

La veritat és que no em vaig posar nerviòs fins que vaig agafar al cotxe per anar a Barcelona. De trajecte, el cap em deia “què faràs si guanyes?” i per un altre banda “què faràs si perds?”. La resposta a les dues preguntes era clara: divertir-me!!

DSC_0546

Després d’una bona caravana, per fi arribo i trobo la casa gràcies a què vec a l’Òscar aparcar. Encara quedava un quart d’hora i ja hi havia molta gent (sembla que tothom tenia ganes de sentir el veredicte). Photocall només arribar, copeta de cava, pica-pica i molt bon rotllo amb la resta de finalistes.

Destaco la pinya que hem format entre els finalistes. Sense conèixe’ns anteriorment i amb poques vegades que ens hem vist, ja sembla que ens coneguem de tota la vida! Això és el que m’enduc del #retolanzarote, un grup humà boníssim que m’ha fet tornar la il·lusió de còrrer i assolir nous reptes.

Després d’un parell d’hores d’espera, xerrera i nervis arriba el moment en que en José Castilla (entrenador) i la Sandra Bagès (guanyadora de l’anterior repte), prenen la paraula per començar “la festa”. Seguidament ens passen uns vídeos de l’anterior repte, de la pre-temporada al hotel Sand Beach de l’anterior i finalment un emotiu vídeo de la final d’aquest any que no em canso de mirar (no si val enfontre’s de “mi castellano”):

Al acabar arriba el moment clau de la nit on es destapen els guanyadors. Primer en Roger Roca dóna al premi a Sand Beach (una semana a Lanzarote fent probes atlètiques) a en Mariano Viviani, un dels companys que més m’he fet i més aprecio (aquí foto amb ell i amb en Josa):

IMG-20140712-WA0000

 

En segon lloc, donen el premi masculí de #retolanzarote (el que participava jo). Molts nervis i emoció i etern silenci abans de sentir el nom del guanyador. L’escollit no vaig ser jo, sinò que va ser l’Àngel Blanco, un rival que des del primer dia sabia que seria dur. M’alegro per ell perquè sé que s’ho currarà i ens representarà bé.

El premi a la guanyadora femenina va ser la Tamara Ruiz, una de les persones que he compartit moltes sèries i intervals. I per finalitzar, l’altre premi femení va caure a la Carolina Areste.

Des d’aquí vull agrair a tots els que m’heu donat suport aquests die, els que em veu estar buscant vots (i que em veu fer el noi més votat), a la Ariadna Oliva per “fotre’m en aquest marrón”, a la Bolsa del Corredor i en especial al José Castilla i l’Alfonso Cáceres per tot el que m’han ensenyat i m’han ajudat i a tots els companys del reto per fer-lo tant divertit i especial.

El #retolanzarote s’acaba… però ja tinc noves coses en ment!

 

Anuncis

2 thoughts on “Bye bye #retolanzarote

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s