Reto Lanzarote

Un mes fa que no escric (com passa el temps!), un mes on han passat moltes coses

En primer lloc, he intentat recuperar-me de tots els mals que patia! Una tasca difícil ja que les ganes de sortir a còrrer o padelejar la bici em superaven molts cops. El fisio em demanava paciència i he fet bastanta bondat. Amb això i una sessió amb l’Isaac i una altre amb el Sergi del Revers, han fet que pugui tornar a sortir a còrrer amb més o menys normalitat (mica en mica). Els dos viatgets que he fet a l’Ampolla i a França, i els partits de pàdel dels divendres, m’han ajudat a reduir el mono de running i poder sobreviure.

Peeeeeeeeeeeeeeeeeeerò….. hi ha una cosa que no us he explicat i ho hauria d’haver fet.

Tot va començar un matí del 2 de juny quan L’Ariadna em va comentar un repte que obria la Bolsa del Corredor i que “em podia temptar”. Passava per un moment de bajón, l’isquio no se’m curava ni descansant i ja eren 3 o 4 mesos de dolor que m’impedien sortir a disfrutar del còrrer. En primer moment vaig pensar que estava boja però el “sembla un repte fet per tu” i les ganes de tenir una pastanaga al davant van fer que no ho dubtes i digués el “Si quiero” i ja tenia ganes de posar-m’hi! La motivació del repte i les ganes de lluitar-lo van fer d’efecte Placebo i que em recuperès a temps per la cita. Aquest repte que us he parlat és el #retolanzarote de la Bolsa del Corredor i consisteix en que aquest equip agafa un atleta popular i l’entrena durant quatre mesos com un professional per fer la Marató de Lanzarote. Dels apuntats fan una primera criba amb tres entrenaments, els sobrevivents passen a l’elecció per Facebook on surten els vuit finalistes (de cada categoria).

Primera ronda

S’havia de participar obligatòriament a un dels tres entrenaments. Jo, veient lo bé que m’ho vaig passar al primer i lo que podia apendre, vaig decidir participar a tots. El primer entrenament va ser a la Carretera de les Aigües, i va consistir en pujar al Tibidabo per camins i corriols. Va ser una proba que mesos enrere haguès estat fàcil però la inactivitat va fer que em costès una miqueta.

La segona proba va ser al Parc de la Ciutadella, i va consistir en fer 6 km en progressió. Em va costar bastant, primerament perquè vem començar a ritmes molt forts i, en segon lloc, perquè feia molt de temps que el meu cos no anava a aquestes velocitats. Tot i així vaig acabar content perquè vaig aguantar molt més del que em pensava a l’inici.

El tercer dia va ser també al Parc de la Ciutadella i l’exercici que ens va tocar van ser intervals Kenians. 20 minuts amb canvis de ritmes irregulars de temps. Vaig acabar molt satisfet, ja que, tot i estar en un grup amb més nivell que el meu, amb molt d’esforç vaig aconseguir aguantar els 20 minuts.

Elecció dels finalistes per votació

Entre els que vem passar la primera ronda, ens van sotmetre a votació popular mitjançant Facebook per decidir els vuit candidats de cada categoria que passarien a la final.

Gràcies a tots els que em veu ajudar, vaig ser el més votat de la meva categoria (masculina, repte Marató) i, per tant, vaig passar a la gran final.

Ronda Final

La Final constava de tres entrenaments els dies 1, 3 i 5 de juliol. En aquests entrenaments, el jurat ha de decidir el guanyador de cada categoria.  Un 12,5% de possibilitats per tots els que estàvem allí.

El primer entrenament van ser sèries de 1 km amb descans de 5 min per sèrie. La idea era que la última sèrie fós la més ràpida de les tres, cosa que vaig aconseguir marcant-la a un ritme de 4.10. Era una proba que estava bastant acostumat a fer… però que feia sis mesos que no feia i ho vaig notar!

El segon entrenament va consistir en realitzar sis km a ritme. Ens van agrupar per nivells segons les probes del dia anterior, i em va tocar anar a 4.40 amb el grup de l’Alfonso. Vaig anar bastant còmode excepte a partir del km5 on ja vaig notar que em costava seguir el ritme de l’Alfonso i la companya Camila que em van treure alguns segons a meta.

Últim entrenament va ser el més dur per a mi. Era el dissabte al matí a la Platja de la Nova Icària i, entre la calor que feia i la nul·la costum de còrrer per la sorra de la platja van fer que ens haguèssim d’esforçar moltíssim. Després d’un escalfament de vint minuts, estiraments i exercicis de tècnica de carrera, tocava fer sprints en grups de cinc i una cursa de relleus i acabant remullant-nos a les aigues de Barcelona (per cert, crec que és el primer cop que m’hi banyo). Avui al llevar-me els meus quadriceps i tormells ja em deien que ahir havia treballat força.

Festa final

Ara toca esperar el divendres 11 de juliol on el jurat donarà els noms dels guanyadors que es prepararan per Lanzarote. Penso que ho tindran molt difícil, ja que aquests dies s’ha demostrat un alt nivell de compromís, esforç i motivació en tots els participants… espero sentir el meu nom el divendres!!

Anuncis

2 thoughts on “Reto Lanzarote

  1. clar que sí!!!! m’encanta haver-te posat la pastanagueta davant del nas!!! A veure si tens sort divendres!!! Allà ens veiem!!! GAAAAAAASSSSSSSSSSSSSSSSS!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s