Ràpid passeig per Igualada… i casi MMP!

Tercera participació en la Igualada Urban Running Show, en la cursa que sempre recordaré perquè és la que em va fer debutar com a corredor de fons ara fa dos anys. Un aniversari que aquest any celebrava amb el desànim de patir una lesió. Les molèsties que tinc al adductor esquerre, no hi ha manera que em marxin. Però gràcies a que Punto Blanco em va oferir la inscripció, al Sergi que m’ha ajudat en temes de fisio i a la il·lusió que em feia de no perdrem cap edició d’aquesta cursa, m’han fet que no faltès a la cita.

La mentalitat que tenia era molt diferent, simplement anava a disfrutar-la o de passeig. Tenia por de recaure i volia pendre’m-ho en calma i disfrutar-ho, al fi i al cap, des de la Cursa de l’Alba que no feia ni un sol km i no podia demanar més.

Amb tanta calma m’ho volia pendre que entre la recollida de dorsal (17.00h.) i la Cursa (22.00h.) teniem cinc hores mortes i les vaig aprofitar per fer tot el que no hauria de fer algú que es vol pendre en serio una cursa.

Seguint la recomanació de ma germana, hem anat fins a un turó anomenat la Tossa de Montbui a fer una petita excursió. Em va impressionar el lloc, que, no havia sentit mai anomenat. Des d’allà es pot veure tot el pla de l’Anoia i en directe vem veure com plovia a Igualada i nosaltres estavem secs. L’avís va fer que no ens poguéssim entretenir massa, ja que ens va caure un bon ruixat a sobre i vem haver de tornar rapidament cap a Igualada. Un cop acabada l’excursió, hora de berenar i de shopping. Ja us dic… activitats no massa ‘normals’ per un dia de Cursa. Amb el temps tirat a sobre i despres de veure alguna Cursa de patinets i de nens (alguns corrien moltíssim) ja era hora d’anar a canviar-me i preparar-me per la Cursa. Avui la dutxeta pre-cursa era necessària i, amb la xafugor que feia, no vaig dubtar en posar-me tirants.

Amb el 160 al pit i amb la companyia de ma germana, vem anar a veure la sortida i un tram entremig de la Cursa de 5000, amb la sorpresa que el co-líder de la Cursa era un corredor d’Esparreguera (però que corre amb l’Olesa, grgrgr). Poc quedava per l’inici i després d’un ràpid escalfament (graso error!) em vaig col·locar al calaix de sortida. Tenia dubtes de en quin posar-me pel ‘passeig’ que volia fer, però finalment em vaig posar al de 40-50 minuts, més cap enrere que cap endavant per no emocionar-me amb el ritme.

Tret de sortida i Passeig avall, esquivo alguns corredors que s’han posat en un calaix incorrecte i intento no mirar el crono i anar còmode, començem molt fàcil (amb baixada) i la tendència és a anar ràpid. Passem el primer km, fem una petita baixada més pronunciada i fem un altre km de pujada que ens durà cap al centre d’Igualada. Al començar a pujar, plashh!, tot i el tape que em va posar el Sergi ja començo a notar dolor, un dolor molt intern. Passo el segon km i entrem ja al centre d’Igualada, els dos km següents tindrem el recolçament de la gent animant. És bastant emocionant algun tram (crec que és l’Ajuntament) on passem per un pas estret i només cabem dos corredors en paral·lel. Hi ha un lloc, just abans de la Rambla que m’emprenyo que hi ha gent fent tap i no deixa avançar per lo que em fa accelerar. Arribo a la Rambla i aprofito la seva amplitud per augmentar el pas. Carai! Jo que volia anar de passeig i vaig més lleuger que mai. Em trobo molt i molt bé i decideixo seguir al pas que anava. El pas pel km 4 és una mica complicat (l’any passat vaig patir molt) però vaig molt bé inclús fem conya amb algun corredor. Passem pel 5 amb 23:02 i just allà m’atrapa el Xavi Bonastre, carai, com corre. Decideixo augmentar una mica el pas i perseguir-lo, el tio no para d’adelantar gent i jo al darrere, l’adductor fa mal però és aguantable, fa el mateix efecte si vaig ràpid que si vaig lent, per lo que intento esforçar-m’hi. Pel pas pel km 6 el Xavi posa una marxa més i se’m escapa. I m’atrapa l’Arcadi Alibès. Avui va de presentadors de TV. Fem la pujada del 6 al 7 junts inclús comentant que el Xavi va com una bala. La gent que ens trobem reconeix més a l’Arcadi que al Xavi i li fan comentaris sobre l’etapa d’avui del Giro, responent l’Arcadi amb molta amabilitat (es veu molt bon tio). Al km7 tornem a entrar al centre i se’m escapa ara ell, però el continuo seguint amb la mirada. El que puc dir és que sembla que l’Arcadi i un servidor som els únics que no retallem en tot el circuit! Passem pel km8 i noto que he perdut empenta, aquest cop hi ha menys gent al carrer que a la primera volta i les cames cada cop pesen més. Vec a ma germana entre el públic animant i algú altre (que no aconsegueixo veure) que em crida pel cognom. Em miro el rellotge i vec que estic fent molt bon temps, no vull fer càlculs però…estic corrent més ràpid que l’any passat!

L’últim km costa molt i m’adelanten varis corredors, no sé si sóc jo que he afluixat o ells que van ràpid però em trobo amb menys ritme. A la pujadeta fins al Passeig agafo un grupet de quatre corredors i cap amunt, ens intentem motivar pensant que queden 500 m i en un obrir i tancar d’ulls ja sentim el caliu de l’arribada. Sento l’speaker que diu que arribem al límit de 46 minuts i faig un sprint de 100 metres tant ràpid com puc. L’objectiu era passejar i disfrutar però sembla que amb aquests últims 100 m s’ha convertit en fer sub46. Traspasso línea en un 45:57! Excel·lent!! Un mes sense correr i corrent 9 km amb dolor i faig la meva millor segona marca personal!! Passo la meta amb un gest de ràbia! Si haguès corregut en serio estaria assaborint segurament el sub45 desitjat.

Amb aquesta Cursa completo el meu primer 10km d’aquest any (els dos anteriors em vaig retirar!) i surto reforçat i amb ganes de recuperar-me dels ditxosos dolors al adductor que no em deixen sortir amb normalitat. He decidit que no torno a còrrer fins que no em senti millor.

Canviant de terç, en uns dies anunciaré un repte personal que tinc de cara a finals de novembre i que m’haureu d’ajudar a fer realitat: seguiré informant!

 

 

Anuncis

One thought on “Ràpid passeig per Igualada… i casi MMP!

  1. clar q sí, a poc a poc i endavant!!!! T’aniràs recuperant que tens molta feina per endavant.
    No sé pas quin repte serà aquest del novembre 😉
    una abraçada! ens veiem en breu, segur! jeje

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s