Genial debut en la Mitja Marató BCN

Avui ha estat un dia especial, molt especial. Feia molt de temps que tenia ganes de provar-me en la distància de Mitja Marató i avui ha estat el dia assenyalat. Com ja heu pogut llegir en els posts anteriors… pensava que no anava preparat i que les ampolles (sisi, ampolles, que avui s’han reproduït) al peu em farien fer una més mala Cursa. Doncs no ha estat així! Algo ha passat en mi que m’ha fet trobar-me fort i fer una marca que no m’imaginava, apart d’això he disfrutat molt en la Cursa i he aconseguit, per fi, conèixer a l’Ariadna, que per cert, m’ha guanyat per un miserable segon!

Pre-Cursa

La pre-cursa va començar ahir. En Sergi va organitzar un dinar a casa seva que, gràcies a la generositat seva, de’n Miquel, Raül i Edu es va convertir en una Pasta-Party, dieta ideal per afrontar avui el debut en Mitja.

2014-02-15 14.32.17

Avui tocava matinar com si anés a treballar, la idea era anar amb tren però al final he fet cas a savis consells i he anat amb cotxe aparcant a la Pl.Universitat i fent les dues parades restants en metro. Ha estat ideal, m’ha donat temps a tot, inclús a escalfar i a fer-me el ja famós “ventatge” als peus per evitar les roçadures a les ampolles.

Anar sol té les seves avantatges i els seus inconvenients. Un dels inconvenients és que com no tenia ningú per xerrar he pensat… i he pensat massa… he passat en pocs segons de marcar-me com a objectiu acabar la cursa, a fer sub 1:50, a fer sub 1:45 i després a fer sub 1:40… per sort, m’he frenat aquí. Impensable em pensava avui anar per aquest objectiu però al despertar-me amb un diumenge ennuvolat m’ha fet ser positiu i posar-li nassos al asuntu. L’avantatge que he tingut és que he entrat al calaix molt d’hora i he pogut sortir a la primera fila de la segona sortida, cosa que m’ha facilitat molt les coses en l’arrancada i he pogut anar amb les llebres de sub 1:40.

km 0-5 i a buscar ritme

Al sortir des del principi de la segona sortida ha fet molt més fàcil la tasca dels primers km de posar-nos a ritme. He arrancat amb les llebres de 1:40 (n’hi havia quatre) i podem dir que en aquests km no hem parat de xerrar amb elles i amb el resta de companys de barqueta. Això em donava confiança: el ritme que anàvem m’era tant còmode que podia parlar i inclús riure sense desgast. En aquest primer tram, hem sortit de davant del Parc de la Ciutadella anant fins a Colom, i pujant el Paral·lel i Entença fins a la Gran Via. Allà ens hem trobat el km5, el parcial oficial que he marcat ha estat 23:44 (posició 4.475)

BARL2440

km 5-10 i que lleuger que em sento avui!

Aquest segon tram, per mi, ha estat el tram més avorrit del circuit. Hem estat dos km per la Gran Via a un ritme molt constant i començant a avançar a bastanta gent. El km 7-8 ha estat per mi, un dels més emocionants. Hem baixat pel Passeig Sant Joan pel costat de l’Arc del Triomf amb molta gent animant-nos. Les cames m’anaven tant lleugeres i els crits i aplaudiments de la gent m’empenyien tant, que he vist al Garmin que duia un parcial de 4:10 i he hagut de frenar bastant. Aquí he deixat les llebres una mica enrere que ja formava part de la estratègia per poder-me enganxar a elles quan fos cadàver més endavant. Em seguit per l’Eixample fins al carrer Bilbao amb Gran Via on ja havíem completat 10 km. El parcial oficial que m’ha marcat ha estat de 23:33, passant el 10k en 47:16 i molt molt sobrat de forces (posició 4.284)

Km 10-15 i el retorn a la barqueta.

Començàvem aquest tram novament per la Gran Via, bastant monòton on he tornat a entrar a la barqueta per intentar estalviar les màximes forces possibles. Tenia marcat al cap que la Rambla Prim era baixada i era un bon lloc per descansar, doncs sense adonar-me’n ja estava al km 12 baixant per allí. Havíem passat ja mitja Cursa i dels valents que hem començat amb les llebres sub-1:40 ja en quedàvem pocs i se’n havien incorporat de nous. Arribem al km13,5 on pugem per Diagonal Mar aquí començo a notar per primer cop signes de fatiga. En Carlos (llebre sub 1:40) m’anima i crec que gràcies a ell no m’he despenjat. Arribem al km 15 on tornem a baixar per Diagonal Mar. El parcial oficial ha estat 23:49 (1:11:04) passant en 4.134 posició.

CIMG4435

Km 15-20 i la caiguda de l’Imperi Romà

Baixar per Diagonal Mar ha estat més còmode que el pujar i la veritat que hem fet uns parcials molt ràpids fins al 17 quan passàvem per davant del fòrum (4:42, 4:46 i 4:32), aquest últim parcial crec que m’ha sentat com quan menges caramels i penses… va un més… i al final l’últim (que és el deuè últim que has comptat inicialment) és el que et fa mal. Doncs això m’ha passat. L’eufòria que duia de veure que tot era “tan fàcil” i clavar un 4:32 en el km17 (ritme més alt que el meu millor 10k) ha fet que a partir d’aquí punxés. Els ànims d’en Carlos ja no em servien d’esquer i la última frase que recordo seva ha estat: “sobretodo mantén contacto visual con nosotros i en la recta de meta nos atrapas: tu puedes!”. Culleres, com si fos tant fàcil!! Les cames anaven bé però el cor i la respiració ja no em seguien el ritme. El meu cap en cap moment ha tingut cap missatge negatiu. El que ressonava al meu cap era ben clar: “estàs fotent una Cursa que ni en somnis et pensaves fer. Queden tres o quatre km. Be calm, ara toca disfrutar, la feina la està feta (però no culminada)”. Des d’aquí al 20 han arribat els pitjors parcials (4:59, 5:00 i 5:19) fent un parcial de 25:14 (1:36:18) i perdent algunes posicions, passant en 4.251è. Curiosament la meva caiguda ha coincidit també amb la d’un tio amb la samarreta de la Roma (per això el títol del capítol).

BARJ2191

Km: 20-meta i la gloria final.

M’havia passat gent, però seguia amb la moral alta. M’intentava distreure pujant per Marina i veient la Sagrada Família de fons. Costava pujar, però seguia viu. No me’n he adonat pel pas del 20 cosa que m’ha passat factura psicològicament. Quedava poc, molt poc i desitjava girar d’una vegada al km 21 i trobar-me amb la recta de meta. Per fi passem el km21 i girem, ja veig la meta al fons! Però encara queda per arribar-hi. Tots fem el mateix, pugem ritme. La gent ens envolta i està molt a prop nostre, em col·loco a la banda dreta que sembla més despejada, xoco la mà a tothom que me la posa, unes sesentones criden el meu nom, i adelanto a molta molta gent, la meta està aprop, molt aprop i m’emociono. He fet un marcazo, si senyor! 1:41:46 acabant el 4.093 de 12.117 finishers (he adelantat a 158 atletes en l’últim km!) Waw!!

2014-02-16 11.00.00

Post-Cursa

Només passar la meta, em trobo amb les llebres. Els hi sap greu que no hagi aconseguit baixar aquest minutet que em faltava, però els hi confesso que era el meu debut i era un objectiu no entrenat. Els hi agraeixo a tots l’esforç i els ànims que m’han donat. Dóna gust estar amb gent com ells que han convertit aquest debut de Mitja en un plaer.

Vaig a buscar la roba i em trobo amb en Eliud Kipchoge, el negre que ha guanyat. El felicito amb el meu anglès d’Albacete i li arranco un somriure com si fós el primer que el felicités en sa vida. El dubte està si es reia del meu anglès o li feia gràcia la felicitació…això mai ho sabré…

La Cursa encara no havia acabat, ara tocava buscar i posar-li cara a l’Ariadna. Em fa caminar moltíssim per trobar-la però al final ho aconsegueixo i per fi ens podem fer una foto que feia temps que hauria d’haver estat feta!

2014-02-16 11.25.25

Anuncis

9 thoughts on “Genial debut en la Mitja Marató BCN

  1. Gran crònica i enorme debut!! Felicitats de nou!!! GRAN foto la nostra eh!!!! A la propera segur q millores/millorem!!!! Espero q tornem a coincidir aviat!!!!!! Un gust haver-te posat cara a tu tb ejjejejej. Petó i a sumar i eliminar ampolles!!! YEAHHHH

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s