El 45 i la batalla perduda…

Tossut de mi. M’ha costat entendre-ho però per fi ho he aconseguit. La veritat és que no entenia la deria de l’Albert en que la Cursa dels Nassos fós la seva innegociable Cursa i he tingut que viure-ho amb primera persona per comprendre-ho. Nassos és un altre rollo: molta gent (12.000), esperit festiu (molta disfressa), gent fent coses rares (algun sonat casi aconsegueix un sub-40 botant una pilota de bàsquet), no trobes a qui busques (oi, Ari?) i sobretot sobretot un ambient amb molta marquitis. En resum, una bona manera d’acabar l’any si ets aficionat a còrrer.

_94D0411

Pel que fa a la meva Cursa, puc dir que ha estat bastant dolenta, com el temps indica. He començat amb en Brigante, la llebre 45′ de correcats i he aguantat fins que la massa m’ha deixat. Els primers 4 km bastant bé, amb molt bones sensacions, esquivant als solidaris corredors que decideixen sortir a ritme de últim calaix, des dels primers calaixos. Gràcies nois, això es companyerisme! El punt clau de la Cursa ha estat en la corba de 180º de davant del Parc de la Ciutadella. Quan ens hi dirigiem hem reduit gairebé un minut el ritme que duiem degut al “tap” que presentava la corba. Entre això i que he pecat de nuvatu entrant per dins de la corba, he hagut de parar literalment. Se’m ha escapat la barqueta de 45′ que m’ha estat imposible ja caçar-la. Sense referències clares he anat tirant (a ritme més lent) fins a la Diagonal on he apretat més per intentar acabar l’any amb sensacions de velocitat. El temps final, un fracàs: 46:55. Lluny de l’objectiu i lluny del temps que vaig fer fa dues semanes a la Sagrera (MMP 45:31). Ara si que puc dir que el 45 m’ha guanyat la batalla (però ho seguirem intentant!).

foto1

Avui estrenava les Asics que m’han anat de maravella. Zero dolors musculars a les cames i molta lleugeresa. Estic molt content per la compra i crec que em poden ajudar molt a millorar. La única pega és que el meu peu no està acostumat a elles i se’m fan ampolles a la part de darrere del peu. Sort del Compeed!

Avui he tingut l’honor de compartir experiència amb tres bèsties pardes i la Berta (debutant en un 10k). En Jordi ha fet un explèndit 35 alt, l’Albert segueix amb la seva imparable progressió aconseguint nova MMP i deixant-la en 37:27, el Cesc ha aconseguit fer (casi) tot el circuit botant una pilota de bàsquet aconseguint un increible 41:xx (wow! botant la pilota amb 12.000 persones, eh?) i la Berta en el seu debut ha aconseguit fer 59:23.

Imagen

Amb aquesta Cursa tanco un any bastant positiu que m’ha servit per consolidar-me en aquest esport. He corregut uns 1.560 km comptabilitzats, 15 curses (12 de 10 km, 1 de 15 km i 2 de muntanya), he passat de 49:21 a 45:31 en temps als 10.000, batent marca tres cops (Sant Joan de Vilatorrada a 46:20, Pallejà 45:59 i Sagrera 45:31).

Ara el principal objectiu del 2014 és probar la Mitja Marató i seguir rebaixant temps als 10.000. Per això faré un canvi radical en la dinàmica d’entrenaments que estic fent. No sé si funcionarà o no, però necessito probar-ho.

Una abraçada a tots i que tingueu un Bon 2014!!

Anuncis

2 thoughts on “El 45 i la batalla perduda…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s