Martorell em diu: “si que pots!”

Feia ja molts mesos que no em posava un pitrall, i avui, aquest matí, he tornat a escena. Segurament no hagués estat posible sense aquests dos cracks que surten a la foto amb mi: en Jordi i en Diego. Els dos m’han transmès l’energia i la motivació que a vegades falta per calçar-se les bambes i sortir a córrer. A més, aprofito per a felicitar-los als dos, porten temps lluitant per assolir els seus objectius i els dos ho han aconseguit el dia d’avui: enhorabona als dos!!

Martorell2013_01

Com ja vaig dir en el post anterior, Martorell em serviria per saber a on estic i a què puc aspirar. M’ho prenia com un entrenament amb dorsal i així ha estat, i ja us puc dir que les conclusions que he tret són molt positives.

Feia bastant fred, però volia córrer amb màniga curta. Finalment els companys m’han convençut i tenien raó: acabaria malalt. Hem escalfat força estona i m’ha servit per veure que avui em trobava bé. Avui tornava a portar música (efecto Shakira), però he tingut la la mala sort de que he dut el MP3 sense bateria: primera cagada del dia. Ens col·loquem a la sortida i no ens posem massa endavant. El Jordi i jo tenim l’instint de sortir a per totes sempre i avui no tocava això, tocava trobar el ritme adequat que ens donés el resultat esperat, per això ens hem col·locat de mitja graella enrere. Mentre el Jordi m’insistia que li marquès el ritme m’he adonat que no m’havia posat el Compeed, una gran cagada, abans de començar ja em feia mal rere el peu i he acabat sagnant.

Iniciem la Cursa i sortim jo i en Jordi a ritme 4:30, el Diego més enrere buscant el sub-50. Donem la volta a la pista d’atletisme i ens fan pujar per un carrer i tornar a baixar fins les pistes. Els dos primers km’s clavem el ritme i a partir el tercer bé la pujada dura (on ja ens la coneixiem perquè hi hem anat a escalfar). El Jordi comença a tibar més ràpid, al veure pujada sempre ho fa, jo no el penso seguir seria un suicidi per a mi. Mantinc el ritme tot el que puc i vaig passant gent, passem el km3 i tinc una desviació de 5 segons respecte el temps objectiu (de puta mare). El tram més dur ja ha passat i ara hi ha una lleugera baixada amb un tram que puja i després torna a baixar fins a completar el km5 que el passo en 22:53 (ritme de 4:35).

Toca iniciar la segona volta amb mitja volta a la pista d’atletisme i tram de pujada fins arribar al km6, segueixo mantenint el ritme. A partir d’aquí hi ha una baixada i la pujada dura. A partir d’aquí si que em costa seguir el ritme ¿que faig? la resposta és clara: utilitzar el cap i recordar-me que estic entrenant. L’estratègia és cenyir-me a l’entrenament: 8 km forts en total tocaven avui, els selecciono ràpid, ja n’he fet sis i em guardo els altres dos forts per fer-los en els dos últims. Aquests dos del mig són de tràmit. Sort que he pensat així, sinò haguès mort. Passo els km de tràmit distraient-me amb la gent que ens anem creuant, un negre a la primera posició a molta distància el segon, molt de fiera suelto, la primera noia, i alguna cara coneguda d’alguna altre cursa… al cap d’una estona em creuo amb en Jordi, miro el crono i ho vec clar: ho pot aconseguir! l’animo i, segons diu, li donc moral per apretar encara més. Al cap d’una estona em creuo amb en Diego, molt motivat, al veure que també pot aconseguir el seu objectiu sub-50.

Ja vec, per fi, el km8 i em torno a activar, intento centrar-me en el que porto davant, poc a poc m’hi acosto i, sense adonar-me m’adelanta el que venia per darrere. Intentem compinxar-nos i n’adelantem a dos sobre el km9. Només queda un km i la calculadora mental em diu que faré uns 47 minuts. Faig l’últim km lleugeret però sense matar-me, em surt a 4:30 curiosament igual que el penúltim (4:31) a temps objectiu tots dos!! Fantàstic!! Arribo a meta on el Jordi m’està esperant més vermell que un tomàquet i amb un somriure d’orella a orella: ell si que ho ha aconseguit! A mi em tocarà esperar a la semana vinent…

Transpaso la meta amb un temps de 46:50″, amb sensacions boníssimes per lo que porto entrenant. Comparant temps, he fet més o menys el mateix temps que a Olesa amb un circuit similar i patint la meitat! No massa temps hem d’esperar per veure entrenar al Diego amb un excel·lent 48:50, mig mort però només creuar meta ja mostrava ganes de seguir entrenant per veure un “7” al crono: aquesta és la actitut!!!

Deixant el tema cursa. Aquesta semana ha estat la segona semana del “plà d’entrenament sub-45 pels Nassos” i l’he fet de la següent manera:

  • Dilluns: 45″ de bici estàtica
  • Dimarts: Descans
  • Dimecres: Sèries 3000x2000x1000x1000 amb 2″ min de descans, que van passar a ser 2000x2000x2000 (desc 2″) a 4:30
  • Dijous: Descans
  • Divendres: 1″ carrera continua fins a Collbató per Vinya Vella i Camí veinal
  • Dissabte: Descans
  • Diumenge: 10 km Cursa de Martorell (8 km forts)

Semana vinent deixaré els exercicis de reforç de isquios i adductors que estic fent i la dedicaré a donar-me un punt de velocitat. Avui m’he trobat molt bé de resistència i crec que m’ha faltat el toc de velocitat que tenia abans de l’estiu.

Martorell m’ho ha deixat ben clar: puc ser sub45 abans d’acabar l’any! Ara toca suar per aconseguir-ho 🙂

Anuncis

4 thoughts on “Martorell em diu: “si que pots!”

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s