En busca del arca perdida

Ahir en una d’aquestes tardes fredes de diumenge on no juga ni el Barça ni et trobes ningú pel carrer, em vaig posar a buscar alguna peli per veure. No estic malalt no… els que em coneixeu ja sabeu perquè ho dic… no sóc massa cinèfil jo i quan miro alguna peli a casa és perquè estic malalt al llit.

Des de sempre que m’han interessat molt les pelis històriques, més concretament les ambientades en la Segona Guerra Mundial o el Nazisme on casi casi casi casi m’hi podria doctorar. Rebuscant vaig trobar un dels clàssics que feia anys que no veia i reconec que sóc fan de tota la vida d’aquest personatge, ell és l’Indiana Jones i la pel·lícula que vaig trobar va ser la de “En busca del arca perdida”. El Harrison Ford, contractat pel govern dels Estats Units, li va tocar “enfrontar-se” als nazis, per trobar l’arca perduda, on es troben els Deu Manaments que, segons una llegenda, tenen poders sobrenaturals per eliminar exercits sencers.

Precisament si porto dos mesos sense escriure ni sense posar-me un dorsal és perquè estava buscant l’arca perduda, no la de l’Indiana Jones, sinò la meva pròpia. Estava buscant els meus Deu Manaments que em donéssin els poders sobrenaturals per tenir un objectiu, una il·lusió, una meta… finalment crec que l’he trobat. No és un objectiu massa original però l’he trobat. Torno a tenir il·lusió per competir i per demostrar-me que abans d’acabar l’any em mereixo ser sub-45. Em motiva moltíssim veure la il·lusió de la gent que m’envolta, avui m’he trobat l’Àngel que amb els seus setenta i picu anys ahir va fer 50 minuts a la Jean Boin; el Jordi, el meu deixeble que d’aquí a res passarà a ser la meva llebre, en 15 dies vol fer MMP; l’Albert ha acabat la seva primera Marató (en majúscules) de muntanya amb una gran actuació; la Cristina la seva primera mitja marató; Bernat baixant temps als 10k… i ja no parlo de la gent que vaig seguint virtualment com l’Ari, batent amb molt poc temps els seus tres reptes principals (olé tus webs…).

A tots vosaltres només us dic que ja torno a entrenar en serio i que espero tornar a estar d’aquí poc al vostre club: al club dels motivats. De moment Martorell, La Sagrera, alguna incògnita i la Cursa dels Nassos de Barcelona per acabar l’any. Més o menys un mes per acabar l’any i molta feina a fer: això em torna a motivar!!

Per cert, finalment no vaig veure la peli de la que us parlava 🙂

Anuncis

2 thoughts on “En busca del arca perdida

  1. Hola! Acabo de descobrir el teu blog i amb el teu permís, m’hi quedaré 🙂
    De vegades, passem per temporades en les que la motivació és menor (ho dic per experiència i aixó que son molt novata!) però sempre hi torna!

    Molta sort a les properes curses!!

  2. Hola!! Moltes gràcies per seguir-me, jo també he estat revisant el teu blog i també ho faré (així de pas em servirà per practicar l’anglès, hehe) ja que vec que tenim algun objectiu compartit cap al Febrer (jo encara no l’he fet públic) 😛

    Ja he superat els problemes de motivació (ueee!) ara el problema que tinc es que vaig sobremotivat i es pot traduir amb sobreentrenament i lesió 🙂

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s