Fontalba – Puigmal – Nuria – Fontalba

Aprofitant el pont de la Mercè, vem anar amb en Jordi Cadenas a fer una excursió que teniem pendent des d’abans de l’estiu: pujar al Puigmal. Vem trobar interessant fer una ruta circular, que justament és el tram que es fa a peu del duatlò de Núria. Començant a Fontalba, pujant al Puigmal, baixant a Núria i tornant a Fontalba, uns 14 km amb un desnivell d’uns 1.100 positius.

perfil_puigmal

Va tocar matinar, i com sempre dic, quan et lleves un dia de festa més dora que quan vas a treballar és senyal de que fas algo agust i que t’agrada. Vem anar amb cotxe fins a Fontalba (2.070 m) des de Queralbs passant per la pista on pugen els de la duatlò de Núria pel seu tram en bicicleta. El camí està bastant bé per pujar-hi amb cotxe (sempre i quan no l’hagis netejat el dia abans). El camí aixeca molta polseguera i també ens trobarem bestiar pasturant pel mig.

Aprofitem per canviar-nos a Fontalba i iniciar l’ascens al Puigmal (2.911 m). No ens trobem massa gent fent el mateix camí que nosaltres, només tres persones, cosa que, almenys a mi m’agrada, perquè pots gaudir més de la natura. Pugem a pas bastant alegre i d’un cop. Em trobo bastant fort pujant i vec que el Jordi li costa una miqueta més. No m’extranya, porta almenys tres mesos sense fer esport per culpa del genoll. Tot i frenar-me una mica el ritme, em va bé per poder tirar unes quantes fotografies i anar observant detalls del paisatge que se’m haguéssin passat per alt.

Passem pel Cim de la Dou (2.459 m) i pel Coll del Borrut (2.448 m) fins arribar al Bressol (2.665 m). A partir d’aquí, la pujada comença a “picar” una mica més, ens mengem un 200 metres de desnivell positiu en poc més de mig kilòmetre. La recompensa de superar aquest tram és poder observar ja, la creu que corona el Puigmal.

Imagen

Fins arribar el cim ens queda camí sencill, on ràpidament hi arribem.

Imagen

Per sort, no hi ha ni un núvol i podem, sense cap dificultat, observar la meravellosa vista que ens ofereix aquest cim en els quatre punts cardinals. Mentre comentem la jugada i intentem identificar tot el que veiem, aprofitem per esmorzar una miqueta i recuperar energia. Encara ens queda molta ruta per endavant!!

Ens despedim dels altres companys que també estaven gaudint del cim i començem el descens per la pala Est. Se’ns presenta una baixada llarga entre tartera i arena per un camí que fa fent ‘esses’ sempre amb compte de no relliscar massa. El Jordi agafa les regnes a la baixada mentre jo rebo la visita del meu amic Tendó d’Aquiles. Penso que sort que no hem pujat per aquesta cara, haguès patit més al ser un terreny més tou que el que vem pujar.

Passant aquest tram més tou ja podem seguir per la Coma de l’Embut caminant més còmodament. El paisatge ja va canviant, cada cop és més verd i a més, ens trobem varis passos per on hem de creuar un riu. Ja es nota que no estem a tanta alçada i que aviat arribarem a Núria.

A mida que ens acostem a Núria el paisatge és cada cop més verd i ens anem trobant a més gent pel camí. El Jordi es queixa una mica del genoll i jo del tendó d’Aquiles, per lo que desitgem els dos tumbar-nos a la gespa una estoneta un cop culminat aquest segon tram d’avui.

Començem el tercer i últim tram, des de Núria a Fontalba. Ara mateix estem en la cota més baixa del circuit, és a dir, més aball d’on tenim el cotxe, per lo que ens tocarà pujar una miqueta per després tornar a baixar. El Jordi em comenta que aquest tram se li fa bastant pesat, però a mi m’agrada, de fet, crec que és el tram que més m’ha agradat dels tres. El GR 11.6, ens ofereix unes bones vistes de tot el serrat. La pujada és entre arbres, per lo que es fa més amena i “fresca” que la que hem fet a primera hora del matí (que no hi havia ni una ombra). Un cop feta la pujada, passem per trams planers on ens avisen dels perills d’allaus que pot haver a l’hivern.

Arribem de seguida a Fontalba amb molta gana i molt vermells per la soleiada que ens ha tocat. Tornem al Bar Gusi de Ribes de Freser a acabar l’excursió amb un tiberi a l’alçada de les circunstàncies.

20130923_161842

En aquesta sortida he aprofitat per estrenar la meva nova adquisició: les Asics Trabuco. Tot i el tute que ens hem fotut i la meva manca d’experiència en aquest tipus de calçat, m’hi trobat comodíssim i no he tingut cap problema de peus.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s