Transenyera 2013: una bona manera de passar el matí de la Diada

Matí de l’11 de Setembre. La veritat, és que se’m ha fet força extrany tornar a situar-me a la línea de sortida d’una Cursa. Entre semana, dos mesos mes tard de la última i gairebé deu mesos des de la última de muntanya que em vaig inscriure… molts factors, masses, que em feien sentir raro a la Transenyera 2013. Què m’havia dut aquí? A part de que sóc molt fàcil de convèncer i sóc dels que s’apunta a un bombardeo, m’ha picat la curiositat d’estrenar la temporada amb una “Cursa” diferent a lo que estava fent fins ara. És una de les Curses que sempre em vénen de gust, amb contacte amb la natura i de les que s’ha de ser més fort que ràpid.

2013-09-12 20.40.12

Amb la il·lusió de llevar-me un dia de festa, com si fós un dia de feina. Agafavem el cotxe amb l’Albert i la Jessi i ens desplaçàvem a Castellbell i el Vilar. La Transenyera ens oferia tres curses, una de 21 km, una de 14 km i una de 6 km. Jo vaig fer la de 14 km. M’haguès fet il·lusió fer la llarga, però creia que no estava lo suficient preparat i, a més, els dies anteriors havia estat amb gel al genoll ja que vaig caure per Montserrat en una sortideta de 25 km que vaig fer aprofitant les vacances. La resta de coneguts van ser més valents que jo i van córrer la de 21km.
Transenyera 2013

La Cursa començava a les 9:00 i després d’un escalfament més de llengua que de músculs arrancàvem. No tenia cap objectiu de temps, sinò que m’ho vaig pendre més com un examen post-vacances i com una nova experiència més dura, però més agradable de lo que estava acostumat.

Transenyera

La Cursa la podriem dividir en tres trams. Durant el primer tram vaig intentar fer-ho una mica fort, si més no el principi, per evitar el major nombre de taps. La veritat és que vaig patir bastant en aquests primers 6 km, podia anar més ràpid però ja em notava cansat. Segurament no tenia el cos lo suficientment activat. Aquest tram acababa en pla corrent per la vora del Llobregat i amb el primer avituallament. En aquest tram planer, vaig començar a trobar-me millor i vaig atrapar a varis corredors. L’avituallament primer me’l vaig pendre en calma, sabia que apartir d’aquí començaven els dos trams més durs i no volia pecar de falta d’energia.

Creuem el pont i tenim uns 2 km en pujada. En un 90% d’aquest tros anem caminant. Em guardo energies però vaig molt bé, adelanto a 6 o 7 i els taps que em trobo són lights comparats amb els que es trobaran els de darrere. El moment que estem més parats és quan s’ha de pujar per una escala, a la cua aprofito per menjar un platan que m’he guardat de l’avituallament anterior. Per fi (o no) arribem a la baixada, noto molesties al genoll lesionat i no la faig tant depressa com els corredors que he adelantat abans, que em tornen a passar la majoria. Arribem al segon avituallament, petit descans i tornada a arrancar, toca un tros pla on intento apretar el màxim. Tinc mala sort i se’m puja el bessó, perdo uns minuts al recuperar-me i em passa la Jessi. Quan més o menys estic bé, començo a pujar, em fa mal però puc anar tirant, agafo un bon ritme en pujada i inclús m’animo a trotar en algun moment, atrapo a varis fins a posarme darrere de la Jessi. Arribem junts al avituallament del km10, on han muntat una carpa amb músiqueta i davant tenim unes grans panoràmiques de Montserrat.

transenyera2

Queden uns 4 km en baixada no tècnica. Em despedeixo de la Jessi ja que en aquest punt els de la Cursa Curta anem per una banda i els de la Llarga per un altre. Baixo sol, els dos primers km i se’m torna a pujar el bessó, uff quin mal aquest cop… me’l poso a lloc com puc mentre em passen tres corredors locals. M’ajunto amb ells i anem tirant tot xerrant. A falta d’un km aproximadament pugen ritme i em deixen enrere. Entre el bessó que em fa mal i que no m’hi jugo res, decideixo aprofitar per disfrutar del paisatge. Creuem el pont i ja entro a meta amb 1:54:00 i, la veritat, amb força energia encara. Crec que vaig ser massa conservador i que podria haver guanyat uns minuts, però l’objectiu era probar-se i estic satisfet de com m’he trobat (sobretot a les pujades).

La semana vinent aniré a Collbató a còrrer la Collbatonina, sense cap objectiu concret de temps.

….arribo a casa a l’hora de dinar, dino ràpidament i cap a la VIA CATALANA… amb la samarreta de la Cursa (que era groga i molt xul·la)!

via_catalana

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s