A tres segons de MMP, lluny dels objectius, però amb la moral alta.

Nova experiència positiva avui a Barcelona, a la Cursa de la Vila Olímpica. Aquest tipus de curses tan massificades, no m’agraden massa, però mira… entre l’Albert i la marquitis aguda que porto que a sobre, m’hi han fet inscriure i, com he dit, ho valoro com una experiència positiva.

El dia pintava bé, eren un quart de vuit, quan jo i en Plans esperàvem a l’Albert dels Tribanda per anar junts a Barcelona. La temperatura era ideal i tenia clar que si els núvols es mantenien al cel i la temperatura no pujava massa, era dia i circuit per fer marca.

Arribem doreta, com a mi m’agrada, amb temps per veure l’ambient, saludar a la gent, escalfar, etc… avui he estat rodejat de Tribandes, a ver si se me pega algo, pensava… n’he pogut conèixer bona part i haig de dir que són una gent molt maca i que viu l’esport d’una manera molt intensa. Entre la multitut, també he pogut saludar a en Rafa, vigent campió de la lliga EOlymp i veure a un atleta olímpic, que avui justament exercia com a organitzador de la cursa, en Jose Luis Blanco. No he conseguit trobar-me amb l’Edu, Cristina i Núria, que també corrien la Cursa ni amb l’Ariadna, impulsora del #repte45, que ja m’he l’estic agafant també com a propi.

DSC02264

Després d’escalfar ens col·loquem als calaixos. Estic al tercer calaix (42-48) juntament amb els Tribandes Tomàs i Núria. Avui ho tinc clar, estic motivat, hi ha llebres que ens ajudaran i tinc companys de batalla per assolir el primer repte 45 (veure un 45 al crono). Lo dels calaixos sembla un catxondeo. La gent es barreja i no hi ha control. Inclús podem veure algún corredor despistat de la Cursa de 5 (dorsals blancs) posats al nostre. Quan entren les llebres, amb en Tomàs i la Núria li fem un marcatge especial a la nostre (a la de 45 minuts). Objectiu (no complert): no perdrela de vista en tota l’estona.

Comença la Cursa amb l’Antonio Rebollo encenent un paveter simulant el que va encendre per Barcelona’92. Entre la gent, la feina a no perdre la llebre i les desitjades de sort, no m’entero de l’espectacle. L’únic que sé ja és que avui és el dia d’aconseguir marca!!

Arranquem!! Com sempre em faig un embolic al engegar el Garmin amb les alfombres de sortida. Però és igual, avui anem amb llebre i si la segueixo no farà falta mirar el rellotge (penso). Arranquem rapidet, la llebra sembla que no vol obstacles, jo, els dos Tribandes i tot el grup perseguidor de Llebre, allà enganxats. Arribem al Litoral i… tatxannnn comença a sortir el meu pitjor enemic (no, parlo ara de la noia d’Olesa) sinò del sol. Passem els primers kms (que son tots pel Litoral) a 4.22, 4.32 i 4.25, la llebre aprofita aquest tram per donar-nos instruccions: estos primeros km apretaremos más para tener margen (i sembla ser, per reduir el grup), no recortéis (avui era un circuit dissenyat per retalladors), después del habituallamiento llega la subida (deixeu-me fardar de ser de poble… però la subida encara l’estic esperant)… en fi, entre el to de sargento que posa i que tots anem al mateix pas darrere d’ell, em dóna la impressió d’estar a l’exercit (amb algo s’ha de distreure la ment).

Per fi passem el km 3 i deixem d’anar paralels al mar. La veritat és que ha estat un tram bastant aburrit i que no m’ha desgastat massa. Em giro i no vec la Núria, sembla que s’ha quedat, en Tomàs segueix perseguint la llebre com un campeón, cosa que em dóna moral. Un cop entrem pels carrers del Poble Nou, el grup es va reduint i noto que la gent està suant ja moltíssim. La humitat ens mata i el sol cada cop és més intens (encara que ens ha respectat bastant). Passem el 4t en 4.25. Em trobo molt bé i tinc ja ganes de passar el primer cinc mil. Abans d’arribar-hi en Tomàs em diu que li costa seguir el ritme i sembla que en km5 deixa la barqueta. L’habituallament ens arriba a tots per sorpresa i molta gent es queda sense poder agafar aigua. Jo n’aconsegueixo agafar dues de la taula i donar-ne una a un company que no ha arribat a agafar-ne. Sembla que vaig apendre l’exemple de companyerisme de’n Zenon en la cursa d’Olesa.

Passem el primer 5 km a 22.16, faig récord personal en el primer parcial d’un 10km i em trobo genial. I tinc 14 segons de marge!! Arribo al km 6 amb 4:39. El grup cada cop es fa més petit i al km7 començo a perdre la llebre. Es curiòs, però a la que la gent de davant s’ha anat desenganxant del grup automàticament jo també ho he fet… m’he acomodat i arribo al km7 en 4:53. Tot el treball fet fins ara tirat pel terra!! Lo greu és que no vec el parcial fins que arribo al 8 (4:46) en 36:34!! Un càlcul mental ràpid em diu que vaig 34 segons malament i que els hauré de recuperar en els dos km que queden. Intento acelerar una mica, però re… la burra no arranca, estic molt acalorat i cada cop em costa més aixecar les cames. Arribo al km9 fent un parcial de 4:48. La cosa ja està perduda, però encara tinc l’esperança de la marca personal. No puc fer un km com l’últim d’Olesa ja que les cames no em donen per més. Per lo que intentaré acelerar els últims 500 metres. Escullo mala opció, no he vist que m’esperen un parell de corves i una tercera una mica més endavant, això em posa dificil acelerar el ritme… derrotat arribo a la recta de meta.

DSC03988

Resultat: 46:23! A tres segons de res de fer marca personal. No s’han complert els reptes però m’he motivat perquè els he vist molt aprop.

DSC03992

Això m’ha picat i molt, tant… que esperava avui tancar temporada però no serà així. La semana vinent segurament seré a Pallejà, com l’any passat a tancar-la allà i esperar que Pallejà sigui el poble MMP per segon any consecutiu.

Exemple d’esportivitat

L’exemple d’esportivitat d’avui l’ha protagonitzat en Txabi Albert (Tribanda), que ha decidit abandonat al km5 i ha tornat caminant fins a la línea de meta. Evidentment no ho ha fet pel circuit, sinò que per la via més ràpida. Sense adonar-se’n ha passat amb el xip per meta registrant un gran temps: 38″xx. Demostrant que dins d’aquest esport, hi ha gent honesta, enviarà un mail a ChampionChip perquè li desregistrin el temps que ha fet.

Deixo vídeo/resum de la Cursa fet pels companys de Corriendovoy:

 

Anuncis

4 thoughts on “A tres segons de MMP, lluny dels objectius, però amb la moral alta.

  1. #olétu!!!!! ja veuràs, amb aquestes bones sensacions aviat arribarà l’èxit, i saps q penso, q ens està costant tant q el dia que posem un 45′ jo crec q plorem, ejejejejeje!!! Quien la sigue la consigue q diuen 🙂 I a la propera ens hem de veure eh!!

  2. I tant!!! Diumenge “match ball” a Pallejà a vida o muerte!! O compleixo objectiu o faré un temps molt elevat,.. tinc clar que l’empat no val per res 😉 Quan serà la teua propera??

  3. Bona cronica , jo buscaba un sub 46 i vaig acabar am un 48 llarg i amb males sensacions , aixi que aquesta setmana relax i intentar mmp a palleja . Sort

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s