Passem Esparreguera amb bona nota

M’acabo de llevar de la migdiada. Mentre feia mandres al llit per despertar les articulacions -la excusa que m’acabo d’inventar sembla bona-, pensava en la cursa d’avui. He acabat molt content, però curiosament no pels meus resultats -que també-, sinò per les actuacions de dos dels companys que han corregut avui: l’Albert i l’Aitor. L’Albert, després d’estar semanes sense entrenar massa a fondo per una lesió cervical, ha fet -contra el seu pronòstic- una escandalosa marca de 39.25. Millor marca personal i una bona injecció de moral per seguir treballant, sobretot per la seva cursa (Cursa de l’Alba) que la té la semana vinent. Ja li dic jo sempre, si no fós tan vagu a vegades, pujaria a més d’un podi. L’Aitor, company de la sortida de 33km del diumenge, i, curiosament amb el dorsal 33, s’ha sortit en el seu debut. 42 minutets quan mai havia corregut un 10.000 i les seves expectatives eren baixar de 50!! El treball de 3 setmanes intenses amb l’Iban (baixa d’última hora per la nostre amiga fascitis plantar) i les ganes que li ha posat, han donat els seus resultats. Ara ja m’està preguntant quan és la pròxima!! 🙂

Bé, després d’aquesta introducció, començo a comentar el que ha estat per mi la cursa. Apreteu-vos el cinturó perquè em sembla que avui serà llarguet. En primer lloc, m’ha semblat molt extrany córrer al poble i que la sortida fós a 10 minuts de casa caminant. He arribat al pavelló i m’he trobat en Miquel, avui, i com cada any, amb el traje d’organitzador de la Cursa. M’ha comentat que s’havien llevat a les 5 del matí per començar a preparar-ho tot. No l’he vist al acabar la Cursa, però l’he de felicitar, érem pocs corredors, però la organització ha estat de 10. Així que, després dels aplaudiments a l’Albert i a l’Aitor, ara toca fer-ho a en Miquel, Neus, Toni i companyia, que han hagut de fer un bon madrugón perquè tot sortís sobre lo previst.

Encara que la cursa fós molt aprop de casa, he decidit canviar-me i dutxar-me al pavelló municipal. Sabia que avui suaria molt la samarreta i, de fet, així ha estat. Mentre em canviava comentàvem el temps amb un altre corredor local (em sembla que es diu Toni, que per cert, ahir a la tarda va jugar amb el Futsal Esparreguera mantenint-lo un any més a 2aB i vem sopar al mateix lloc), aquesta xerrada em va fer enrecordar que m’he deixat a casa la meva gorra guiri que tenia preparada per la Cursa per resguardar-me del sol… el debut haurà d’estar a un altre dia. Surtu a escalfar i em trobo amb els que vem sortir el dimecres per Montserrat. L’Iban serà baixa per fascitis, ja tenia símptomes l’altre dia, i avui al llevar-se no s’atreveix a córrer… una pena, m’hagués agradat veure el seu tiempasu en un 10.000, està molt i molt fort i s’ha esforçat molt per fer la Cursa local de forma digne.

Molta cara coneguda a l’escalfament. Fem un trote amb l’Aitor i 4 estiraments bàsics. Ahir vaig anar a dormir amb molt mal d’adductor i amb mal al peu quan torsionava. Avui estava de conya, no tenia excusa, ho havia de donar tot!

La cursa comença bastant puntual i, com sempre, em poso massa enrere. És un defecte que haig de corregir. Surtu llançat i em passo tot el Passeig del Castell adelantant a gent. Fem la primera baixadeta, vaig molt àgil, però haig d’afluixar per arribar viu més endavant. Passo el primer km amb 3:59 (Récord personal en km més ràpid en primer parcial).

945270_10200990968487231_1282059697_n

Ara toca agafar un ritme còmode i anar pujant, que toquen més de 4 km de pujada. En el segon km pujem pel carrer Barcelona, passem pel carrer Guardiola (on a les corves hi ha molta gent animant) i pugem per Cavallers i Gran, on trobo a ma mare donant-nos ànims a la porta de la Pastisseria Ferran, el fet de veure-la allà em fa pensar que avui tindré algún pastisset de postres, nyamm… passem el km2 just per davant de casa, 4:22 en el parcial. Haig de baixar una mica el ritme perquè sinò petaré abans del tres, penso. El tercer km és el que més por li tenia, pujada per Montserrat, Bruc i Camí de Can Comelles fins la Residència, ho faig amb 5:10 una mica per sobre de lo previst. Seguim pujant i tenim en el següent km dues de les pujadetes guapes: en la primera em comença a adelantar gent, intento enganxar-me, però se’m fa dificil seguit el ritme.

_DSC0129

Arribem a Can Sant Joan i ja estic tocadet de tanta pujada, m’adelanta en Jaume i em dóna ànims. Fotut com està de la ciàtica li està fotent força canya (i ha acabat amb 45 minuts). M’enganxo a ell per passar aquests km de pujada. Arribem a las casas del futuro, on coincideix amb el km4, 5:12. Per lo que he patit no està malament, penso, almenys ja hem passat la part més dura.

936989_255546254590792_1114916158_n

En el tram següent ens anem creuant amb altres corredors, vec en Riera (amb look playero) molt llançat, crec que va el 5 o el 6. Entre l’avituallament i que m’entretenc a mirar amb qui ens creuem sembla que m’estic refent. Em preocupa no veure l’Albert, però tinc la sensació que la cosa segur que li va bé. En aquell moment, vec l’Aitor, va llançadíssim, ens donem ànims mutus i em dóna una alegria inmensa al veure’l tant bé. Arribo al km5 en 5:04 fent la mitja cursa en 23:47. A partir d’aquí toquen 3 km poligonerus bastant aburrits i 2 km en baixada. Mentre baixem ens creuem amb els que van darrere, segueixo donant algún ànim a algún conegut. De sobte, vec al Tribanda Txabi (Speedy Txabi) caminant. Mai hem intercanviat cap paraula, i no ens coneixem, però de llegir el seu blog, em sona ja a cara familiar, li foto un crit d’ànim que em sembla que el pobre home queda flipant.

Començo a apretar les dents i a fotre-li canya. Els primers 2 km del Polígon, els faig ràpid (4:25 i 4:32) adelantant a gent. L’últim km de Polígon és en pujadeta fins al Restaurant Sant Jordi. Estic bastant fos i baixo ritme, m’interessa tenir energies per apretar a la baixada final, que és on es pot rascar algo de temps. El parcial no em surt gens malament, el faig a 5:04.

Girem al Sant Jordi, i em quedo una mica entre tierra de nadie, tinc un grup davant que tinc difícil d’atrapar, i un grup darrere que com no m’espabili m’atropellaran. Corro seguint la línea de la carretera, vaig just de forces però és el moment d’apretar. En aquell moment se’m mou la lentilla esquerre i no hi vec amb aquell ull. Començo a parpadejar intentant que es posi bé, però no hi ha manera. Finalment, i quan passo pel km9, se’m torna a posar a lloc, miro el crono i faig el parcial en 4:30. Només queda 1 km i estic bastant fos. Sento gent del poble que em dóna ànims i m’empenta a tirar. Baixo per Montserrat i noto que puc donar més per cames, però la respiració no em deixa. Arribo a l’Esglèsia, i passo un altre cop per davant de casa on torno a veure a ma mare a pie de pista (criticant la meva tècnica, per cert) i mon pare al balcó. Al passar-los no m’ho penso i poso la sisena marxa. Haig d’agafar ritme ja que queden uns 200m i arriba la última, i criminal pujadeta. Puju per Cavallers donant-me la sensació que mai he pujat tant ràpid. Em topo amb el mur del final de Cavallers on està bastanta gent donant ànims. Busco l’Edmon però no el trobo (era el punt on volia seguir la cursa, però s’ha adormit) i arribo al pàrquing del Castell on hi ha la recta final. Tinc la sensació d’haver fet els deures. No sé el temps, i de córrer hi veig una mica borròs. Se’m aclareix la mirada i en el crono que hi ha a l’arribada vec 46:3x. En aquell moment ja sé que he guanyat la cursa, la meva pròpia cursa. Gest de ràbia abans d’arribar a meta mentre l’Oskar i en Rubén em van animant a l’arribada. Finalment passo per meta amb 46:40 fent l’últim parcial en 4:20 (Récord personal en km més ràpid en segon parcial).

_DSC0296

Sincerament no pensava obtenir aquest resultat. A Esparreguera li tenia respecte, és de les durilles que he fet i pensava que faria dos minuts més, però ho he aconseguit!! Podem dir que he passat amb nota l’examen de la meva divisió i que cada dia estic més aprop del sub’45 que vull fer abans d’arribar a l’estiu. Serà a Igualada el dia 2 de juny? Olesa el 23 de juny? o Pallejà el 1 de juliol? No ho sé… però tinc la sensació que arribarà!

Anuncis

2 thoughts on “Passem Esparreguera amb bona nota

  1. Gràcies per la menció… és que jo no puc beure i córrer al’hora i en els avituallaments camino una estona (… apart de que “anava fós” de tanta pujadeta). He acabat en 52:52, més de 4 minuts que l’ultim cop fa quatre anys (2009)
    L’Albert m’ha dit que ens veuríem a final de cursa… però no se’n ha recordat. Ens veiem en una altra cursa (identifica’t); i sí, t’he escoltat cridar-me quan ens hem creuat però, evidentment, no sabia qui era…
    Coneixies el meu blog ? primera notícia… però gràcies.

  2. Bones Txabi!! Si, segueixo el teu blog des de fa algun temps, me’l va recomanar l’Albert. M’agrada com expliques les curses i el què et passa pel cap entrenant. Dóna moral veure gent com tu, que malgrat tenir cinquanta i picu “tacos” (com diries tu), practica un esport tant exigent com aquest. Ens veiem a la propera!!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s