Primer aniversari com a Runner

Avui 2 de maig de fa justament un any, vaig decidir vèncer el sendentarisme i endinsar-me a la aventura del Running. Un anyet on han passat moltes coses, però ha anat prou bé. La veritat que quan vaig començar, no tenia clar si m’agradaria, ni que podria aguantar (tant física com psicològicament) la constància que necessita un esport com aquest. Per incentivar-me em vaig apuntar a una Cursa el 2 de Juny a Igualada, així d’alguna manera m’obligaba a entrenar per aconseguir acabar-la i saber si m’agradava el rotllo aquest de suar i treure el fetge per la boca. En arribar el dia, no només vaig aconseguir el primer repte, sinò que vaig conseguir el més important: enganxar-me. Em vaig anar apuntant a varies curses i la cosa m’agradava…

Amb paciència, les millores van anar arribant, a poc a poc, però van anar arribant. Crec que vaig començar a progressar molt a partir de desembre. Suposo que abans el meu cos i els meus músculs encara estaven en fase de “preparació” pel running. A partir de llavors, ja vaig poder començar a augmentar el kilometratge semanal i a fer sortidetes més llargues per la muntanya.

En aquest any he pogut viure moltes sensacions. He gaudit de l’esport com mai no ho havia fet i amb condicions molt i molt diferents cada cop: córrer de nit -amb frontal i sense-, córrer de dia, córrer per asfalt, córrer per muntanya, córrer amb llocs plans, córrer per bons desnivells, córrer a 40ºC, córrer sota zero, córrer plovent, córrer nevant (un dia!), córrer content, córrer enfadat, córrer sol, córrer acompanyat, llevar-te més dora pel matí que quan vas a treballar…en fi, he provat de tot i estic satisfet d’haver-ho pogut fer. Encara me’n recordo quan fa un any just, vaig començar el primer dia corrent 3,5 km i vaig quedar reventat!! Era una època bastant aburrida perquè el cos no donava per més: corria poc, lent i tardava molt a recuperar-me. Ara en canvi, el cos em permet molt més i puc enfocar-me a fer coses més divertides (dures, llargues, extranyes, diferents…)

espstjeroni

Com a bon amant de les celebracions i aprofitant que ahir era dia 1 de Maig (dia del treballador) vaig montar-me una bona festa d’aniversari. No va ser una festa qualsevol, va ser trencar límits i fer el que no havia fet mai. En total la festa es va allargar a 7 horetes per la muntanya, amb 33 km de total i 1600 m de desnivell positiu. La crònica, vindrà, però un altre dia. La festa d’ahir va ser bèstia, però avui la ressaca ha sigut practicament nul·la, precisament d’això és del que em sento orgullòs, després del tute d’ahir, avui podria tornar a córrer sense problemes.

Ara toca esperar aquest cap de semana on faré la segona celebració de l’anyet de runner a la Cursa d’Esparreguera. El primer cop que corro com a local i coneixent a molta gent. Crec que se’m farà una mica extrany córrer a casa, on m’he criat, on entreno cada dia… a vegades el coneixer algo fa que li tinguis més respecte, la cursa crec que serà durilla, però espero donar-ho tot i fer-ho bé.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s