Un dissabte a la Mola

Després de mes d’un mes amb la data a la agenda, va arribar el dia d’anar a La Mola. Els dos dies anteriors van ser de pluges, per lo que va perillar la sortida, però finalment vam decidir (de forma acertada) anar-hi.

Després d’estudiar les diverses posibles rutes que teniem, vem decidir atravessar la serra de nord a sud en tota la seva totalitat, començant per Coll d’Estenalles i acabant al Cavall Bernat.

situacio_mola

Vem quedar a les 9 del matí a Matadepera. Com voliem començar al Coll d’Estenalles i acabar al Cavall Bernat, vem haver de deixar els cotxes en punts diferents. Per lo que entre una cosa i un altre vem començar a quarts de 10.

Començem amb la idea de pujar primer al Montcau (1.056 m) i després anar a Sant Llorenç del Munt (1.107 m). Sortim del Coll d’Estenalles per una pista asfaltada que va pujant fins a convertir-se en camí de terra. Pel que es pot observar hi ha molta poca vegetació i el terreny és molt rocòs, cosa que em fa pensar que hem triat bona època per anar-hi: a l’estiu deu ser insoportable!! Anem deixant la pista i iniciem un tram per la roca conglomerada que vesteix aquest indret.

IMG_3768

Arribem fins a un coll rocós, on s’incopora un camí per la dreta (que és per on baixarem), a partir d’aquest punt tenim una pujada força dreta on, algun tram he hagut d’utilitzar les mans per ajudar-me a pujar.

Per fi, som a dalt, 20 minutets hem tardat i farem una primera parada per contemplar la gran panoràmica que ens ofereix el Montcau. Des d’aquest cim, podem contemplar gran part del Bages i la serralada pirinaica. Amb en Jordi juguem a identificar les principals muntanyes que veiem, mentre esperem l’Eduard que s’ha quedat una mica enrere al pujar.

IMG_3775

Abans que el cos no se’ns refredi decidim baixar. El primer tram rocós el baixem com podem i ja arribem a camí de terra on decidim començar a córrer una miqueta. Ens endinsem en un bosc d’alzines, en una continuada pujada. Apreciem la gran diferència de vegetació entre el primer tram i aquest, on la vegetació, ara si, es molt densa. Aquest camí ens acompanya una bona estona fins arribar a un tram de baixada, on hem d’anar amb compte amb els pedrerots ja que molts d’ells rellisquen per la humitat d’aquests últims dies. Pel camí també podem contemplar trams gelats. Un cop passat el tram de baixada, tornem a un camí més estret però més pla, per dintre del bosc, però no tant espès com l’anterior tram. Des d’aquí podem observar grans blocs de roques tallades on els escaladors hi deuen gaudir-hi força i tenen un cert caire similar a Montserrat. Tornem a baixar per un terreny una mica irregular i ens incorporem a un camí que s’ajunta amb el que ve de Can Pobla. Ens trobem davant d’un rocam inclinat per on hem de pujar, guanyant alçada en diagonal per les roques fins que entrem de nou al bosc. Tornem a entrar al bosc on, per un camí pedregós ens toca pujar, al acabar aquest camí ens trobem davant d’un prat herbat amb restes de neu on ja podem observar just a sobre nostre el monestir de Sant Llorenç del Munt.

IMG_3782

Només queda una pujadeta per l’esperat esmorzar. Una sèrie en pujada? Vinga, a intentar-ho!! La neu m’impedeix fer-la bé, però arribo a dalt sencer. Des d’allà podem tornar a observar unes grans vistes. Començant per les del Montcau (foto) amb el Pirineu de fons.

IMG_3786

Un cop a dalt, i, després d’observar les privilegiades vistes que ens ofereix aquest espai, es hora d’esmorzar. Entrem al monestir on demanem, com no, unes Espardenyes acompanyades d’Aquarius.

Amb les piles carregades de nou, toca baixar per la banda sud. Ho fem per un camí on l’anomenen Camí dels Monjos. Pel que havia sentit, és el camí més popular i ho vem poder comprobar ja que estava força transitat de gent. Aquest camí també l’utilitzen els responsables del restaurant del Monestir per pujar el menjar en burro ja que no hi ha accès amb cap altre tipus de vehicle. La baixada va ser algo més tècnica (sobretot la primera part) que el primer tram de la travessa. Començem baixant per dins d’un bosc pedregòs on ens anem creuant amb gent que va pujant. En poca estona arribem a un camí on l’anem seguint fins que, segurament per anar corrents i no fixar-nos, ens perdrem. Donem varies voltes per recuperar el camí i al final el trobem.

IMG_3788

Un cop trobat el camí, baixem per un sender, bastant rocós, per dins del bosc i arribem al Cavall Bernat on havíem deixat el cotxe.

Ara bé la part negativa… al arribar abaix em donc compte que m’he deixat les claus del cotxe al Coll d’Estenalles, al cotxe de’n Jordi… quan l’Edu arriba… li ha passat el mateix!!! Sembla increible però és cert… la hem cagat de veritat… en fi… tocarà caminar una mica més. Per la carretera anem fent Auto-stop aviam si algú ens hi acosta, però no ho aconseguim. Finalment  arribem a un parking on hi ha altres montanyistes. Una amable parella, amb el fill i el gos acosten al Jordi a buscar el cotxe i salvar-nos de 10 km més en pujada!! (ojo! en vem fer 3 per arribar al parking).

IMG_3783

Tot va bé, si acaba bé… així que podem estar contents del dia i deixar-ho com una anècdota més. Dues horetes i mitja hem estat a fer tot el tram, uns 15 km amb un desnivell positiu del 602 metres. No està mal per passar un matí de dissabte a la Mola.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s