Retirada a la Cursa dels Nassos del Pais del Cava

Últim diumenge del any, temperatura bona (un pél de fred però al sol s’hi estava bé), solet de primavera sense núvols i el millor paisatge del Pais del Cava. Tot ideal per fer la (pen)última cursa de l’any. La cursa era una miqueta dura pel meu nivell. Pujada dureta els primers 4 km i la resta cuesta abajo amb alguna pujadeta. En total algo més de 10 km (a algun lloc deia 10,1 a un altre 10,8). Un últim esforç per acabar el meu any com a (intent de) runner.

9.20h. del matí, quedem amb l’Albert, per anar a la Cursa. A última hora s’apunta el Riera, un plaer competir amb ell: primer pel nivell que té i segon per l’humor que li posa. Arribem sobre les 10h. recollim dorsals i anem al cotxe a canviar-nos. La gent es queixa de fred, però jo amb màniga curta estic bé… el Jordi al veure el casc d’obra que tinc al malater del cotxe, decideix córrer amb ell. Cómode no ho es massa, però sembla que no li es problema. “Massa poc aerodinàmic a les baixades”, comenta al acabar. El pròxim cop, aniré preparat amb algun altre artilugi, jeje.

La cursa comença quan passen uns minuts de les 11. Uns 350 participants, entre els que fem la cursa llarga i els que fan la curta (de 6 km).

Començo passant el primer km a 4.40. Redueixo ritme perquè sé que lo que queda per davant és dur. Entre el km 1 i 2 em passen els quatre corredors del C.A.Esparreguera. La primera idea era enganxar-me a ells, però prefereixo dur un ritme menor. Passo sobre els 10 minuts pel km 2, a ritme objectiu. A partir d’aquí passem per dos corriols on la gent comença a caminar… a ritme tractor diésel aconsegueixo anar esquivant gent. El km 4 es fa dur, massa pendent, però arribo viu al control i avituallament, on, pel tipus de xip que portem, m’obliguen a parar i perdre ritme. Aprofito, ja que estic parat per beure aigua i menjar taronja. Arranco de nou. Que bé! Ara bé la baixada! No passo ni 300 metres on em torço el peu i caic. La dona que tenia darrere em fa aixecar abans que se’m refredi i vaig tirant fins al següent control. Sobre el 4,5 trobo un noi que truca a un cotxe perquè em vingui a buscar… mentre estic estirat al terra m’animo al veure el munt de gent que tenia corrent al darrere, tampoc anava tan endarrere com em pensava. Allà al control em fan esperar a que passi el cotxe escombra. Una putada per l’Albert i el Jordi que els he fet esperar a la meta a què arribes (no sé que deurien pensar, però res de bo suposo). Arribo rescatat en cotxe i cap al poble.

El que ha començat com un bon dia, ha acabat malament. Pensava acabar l’any amb aquesta cursa… però amb el mal regust de boca que m’ha deixat, estic pensant demà anar a fer la Sant Silvestre de Vilanova del Camí de 5km… si estic recuperat, segurament m’hi afegiré.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s