Una manera diferent de guanyar-se els canelons

Aquí estic de nou, i puc anunciar que he sortit viu de les pujades d’Ullastrell que m’he enfrentat aquest matí.

L’escenari no era dels millors per un intent d’atleta com jo: semana de Nadal, amb excessos de menjar, festa i poques hores de son… a més, la cursa tenia desnivells importants. Per això dic que sortir viu d’aquesta ha estat un miracle!!!

Passava un quart de les nou quan hem quedat amb l’Albert per anar cap a Ullastrell… molta cara de son i moltes ganes també de guanyar-nos els canalons. Durant el camí comentant quatre consells de gent que l’havia feta altres anys: “hem de reservar forçes per la pujada i no gastarles totes a la baixada”, comentava l’Albert mentre jo pensava “apreta a la baixada que tot això que tindràs guanyat! A la pujada et cansaràs igual”. En fi, després de molta curva arribem i ens anem a inscriure, dorsal 166, un dels meus números de la sort, començem bé. Ampolleta de vi i Buff. Mentre escalfem vec gent molt preparada, cosa que em fa decidir de sortir dels últims. L’Albert surt a la segona filera, ens desitgem sort i jo me’n vaig cap al final.

La cursa comença molt puntual, corva molt tancada a la dreta i començem a pujar pel poble, primer problema: he sortit massa enrere… m’estan frenant els de davant. Intento treureme’ls de sobre com puc i vaig adelantant a gent.

IMG_4666

Passem el 1km, miro crono 4:40 caram… en pujada i esquivant a gent… em sembla que m’estic passant… començem a baixar i segueixo adelantant gent, per fi trobo el meu Cul-Llebre (C-LL) a un ritme còmode. Passem la baixada dels km’s 2 i 3 a 4:28 i 4:23, molt bon temps… mentre s’està acabant la baixada no se’m acudeix cap altre cosa que mirar amunt on es veia tota la pujada que ens esperava… mare meva… em tenia que haver reservat energia com deia el Plans al cotxe… intento trobar el ritme diésel que em sigui còmode d’anar pujant, em costa molt, però pel que vec no sóc l’únic: tot el grup que anavem, incluit el C-LL, els hi passa igual… passem el km4 6:02, collons, enlloc de ritme diésel em sembla que m’he passat i he anat a ritme de tractor diésel!! Tant és! Lo important es arribar viu. Seguim pujant el següent km a 6:18 (mare meva), al veure-ho em desespero i començo a apretar. Faig el sisè km a 5:25, en aquest km hem deixat la terra i ja estem sobre asfalt.

cursa_bolet_2012 145

Queda poc ja, només 200 m, intento donar-ho, els acabo fent a 3:35 i com sempre, pensant en que tenia que haver apretat mig km abans… en fi, acabo en 32.19 i molt content. Una bona cursa per fer baixar una mica els turrons d’aquests dies.

2012-12-26 10.22.33

Propera cursa i per acabar l’any a Sant Sarduní el dia 30!

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s